Surant sobre la boira al Pui de Lleràs

Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Salàs de Pallars.

Dies d'anticicló que asseguren d'aquelles boires extensíssimes que cobreixen bona part de la Catalunya interior. Les del principi d'aquest pont han estat de les bones i ens han regalat un d'aquells espectacles superbs. Per gaudir-lo vam pujar al Pui de Lleràs des de Salàs de Pallars. Bon ascens orientat al sol que poc després de sortir del poble ja ens escalfa i fa molt agradable l'ascens que excepte en algun breu tram es deixa fer molt bé. Per la baixada, anem combinant roderes divertides, senders pedregosos solans fins a Santa Engràcia i corriols boscos obacs fàcils que ens retornen a Salàs.

Les imatges parlen per si soles....

Santa Engràcia

Castell de Mur i Congost de Terradets

Roc de Neret

Els tres Montsecs

Fotos del cim

Congost de Mont-rebei

Montsecs de Meià (e) i d'Ares (d)

Direcció a Santa Engràcia

Al bosc final

Salàs de Pallars

Tastet de neu a Port Ainé

Sense cap més pretensió que la de fer un primer tastet amb les foques, dissabte ens apropem a les instal·lacions encara tancades de Port Ainé. Fem un parell de puja i baixa pels dos extrems de l'estació i baixem evitant complicacions per les pistes ja trepitjades, que no vol dir que la neu fos bona, ja que era tirant a dura (i fora de les pistes crostes diverses copen els entorns; és ben bé que la nevada de divendres allí no hi va deixar res). Vam haver de començar a foquejar des de la cota 2000 (cadenes per accedir-hi, tot i que quan marxàvem passava el llevaneus) ja que no hi havia neu a la pista que baixa a la cota 1650.

Als corriols obacs de la Seu

Distància: 30 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5h.
Punt de sortida: la Seu.

Després de les abundants pluges de la setmana passada ens plantegem el difícil repte de trobar un lloc per pedalar-hi en unes condicions acceptables. Descartat el pla inicial del Turó de l'Homé, que en aquesta època està espectacular però amb les fulles molles que amaguen pedres molles..., i decidim jugar a casa. El dubte és: solana prepirinenca pedregosa o obaga molla. Ens decidim per la segona i anem a la zona d'Arfa a recórrer els senders més fàcils de la Copa Catalana d'Enduro. Sabem que aquella zona drena molt bé però quan hi som encara queda força humitat que resta molta adherència i fa que haguem d'anar amb molt de compte; amb tot, encara podem fer un parell de baixadetes bones, una primera per la zona de Cantacorbs de 300m- i una segona que ens duu directes a Arfa de 500m-.

Al cim de la Carbassa en BTT

Distància: 40 km.
Desnivell: 1900 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7:30.
Punt de sortida: Bellver de Cerdanya.

Sortim des de Bellver i fins a Èller anem guanyant metres suaument. Quan s'acaba l'asfalt, la pista continua remuntant amb pendents entre suaus i moderats fins que s'acaba a la cota 2070. En aquest cul de sac ens trobem una aborigen que ens diu que allò no té sortida amb la bici... prou que ho sabem, i que ens esperen 700 m+ amb la bici a les costelles; aquest ascens, tot i no tenir una traça definida, es fa prou bé gràcies al terreny raonablement amable i el pendent tolerable per on guanyem el cim. Des del cim comencem a baixar còmodament pel llom, trams amb sender i d'altres sense fins que empalmem amb unes roderes que ens baixen fins a la Bastida. Deixem enrere aquesta casa i de seguida prenem una sèrie de divertits corriols fins a Prullans on ja només ens queda retornar per pistes a Bellver.

Volta al Costabona en BTT

Distància: 41 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 8:30 h.
Punt de sortida: Espinavell.

Amb la intenció d'assolir el cim del Costabona pel costat nord-català, ara ja fa uns quants dies, sortim des d'Espinavell remuntant cap al coll Pregon primer per pista però aviat per corriol que en algun breu punt ens obliga a empènyer la bici. 

Des del coll anem a buscar el primer corriol del dia: 500m- amb una entrada molt lletja que ens obliga a caminar durant 2 minuts, però que ben aviat s'arregla i es deixa fer raonablement bé malgrat les "epingles" i algun altre pas més més exigent; però, potser perquè veient el principi ens temíem el pitjor, aconseguim gaudir-lo prou, fins i tot ens els trams que sembla que sigui de nit per l'espesa vegetació i l'orientació obaga.

Acabat el corriol nord català comencem la botifarra del dia, la llarga pujada fins a la Portella de Roja que té tres parts clarament diferenciades: una primera de còmoda i de bon fer fins al Pla de l'Estanyol; una segona molt més laboriosa perquè el terreny està molt descompost, però encara tenim sort perquè el pendent és força tolerable, i la darrera, encara més laboriosa que va des del Coll de Roques Blanques fins a la citada portella; n'havíem llegit pestes d'aquest tram i potser per això no ens va semblar tant dolent. Són 5,5 km amb una primera part molt ciclable, un quilòmetre al mig gens pedalable i una altra part final també molt ciclable malgrat que posant-hi mooooolta voluntat; els darrers 50m+ són els únics on va bé carregar la bici (malgrat que tampoc és imprescindibles).

De la Portella als peus del Costabona, una altra de les sorpreses del dia, perquè excepte dos brevíssims trams la resta tot damunt la bici i xalant amb l'ambient d'alta muntanya per on pedalem.

Al coll de Pal, reunió d'emergència perquè la jornada està sortint més bé del que prevèiem, però ja hem vist bastant clar que la baixada que portàvem preparada des del cim és una pala que deu rondar els 25-30 graus que no veiem per baixar amb la bici, per la qual cosa tirem un llarg flanqueig pel vessant sud del Costabona. Malgrat que pedalem ben bé més del 95% de tot el flanqueig, la veritat és que li falta una certa continuïtat; 

un cop al llom, tot i que no ens podem relaxar, ja anem fent via amb major celeritat i fluïdesa fins que al Coll de Siern on ens colen el "gol del Wikiloc", és a dir, la traça que portem ens posa al mig d'una propietat privada indicada de forma claríssima però que no va impedir al que la fer compartir-la perquè tothom li toqui els nassos al pobre ramader que ens va cridar l'atenció (i amb tota la raó).