Ruta del Xavi Deu penjada al wikiloc... pels que el "coneixem virtualment" i hem patit els seus tracks ja sabem a què ens exposem quan afrontem una de les seves rutes, d'altra banda estranyament difícils o molt difícils a criteri seu, però això no significa que no ho siguin (evidentment tot depèn del com s'afronta el repte i del domini tècnic de cadascú)... de totes maneres jo ja no havia fet cap teràpia per autoconvèncer-me que en aquesta ocasió l'itinerari seria moderat com indicava la gradació del wikiloc; és a dir, ja sabia d'avançada que m'exposava a un recorregut exigent exigent.
Sortim des de Castellbó direcció Sendes per una pista que ben aviat ens regala unes rampes properes al 30% de desnivell, que en fred són de girar cua i anar-se'n a prendre un bon esmorzar i estalviar-li un càstig totalment injustificat a la pròpia salut... fet i fet, jo ja vaig suggerir d'escurçar la ruta però, vaja, la proposta no va triomfar.
Passat el coll de l'Estadella la cosa ja es modera i iniciem un vertiginós descens per obaga que ens deixa totalment glaçats; i, com si la cosa no fos prou, hem de creuar el riu Santa Magdalena, que baixa ple del desgel de la neu de fa dues setmanes, a gual... intent no reixit i a mig riu fiquem els dos peuets dos pams sota l'aigua (fresqueta fresqueta).
A partir d'aquí tornem a remuntar la qual cosa provoca sentiments contradictoris: es pot desitjar pujar? en aquest cas sí: per a veure si recuperàvem una mica de temperatura. Més endavant fem el primer corriol del dia, encara amb predomini de pujada, amb un quilòmetre inicial força lleig per la presència de barrancs i arbres caiguts però més endavant millora i el gaudim al màxim ja que transita per un bosc preciós.
A partir d'aquí tornem a remuntar la qual cosa provoca sentiments contradictoris: es pot desitjar pujar? en aquest cas sí: per a veure si recuperàvem una mica de temperatura. Més endavant fem el primer corriol del dia, encara amb predomini de pujada, amb un quilòmetre inicial força lleig per la presència de barrancs i arbres caiguts però més endavant millora i el gaudim al màxim ja que transita per un bosc preciós.
Aquest segon ascens finalitza al coll de Leix, superats els dos Sant Joans de l'Erm (el vell i el nou), on s'inicia la part bona de la ruta: dos corriols fantàstics (800 mts de desnivell picats avall) que ens menen un altre cop a Castellbó on recuperem el cotxe amb el dia ja esllanguint-se.
Si em permet l'Edu: rutamoltbenfetaiencaramésbendesfeta amb l'Aniol.
Al wikiloc podeu descarregar-vos el track a: cliqueu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada