Distància: 17.5 km
Desnivell: 700m
Dificultat: fàcil
Durada total: 4.30h
Punt de sortida: càmping municipal Riberies, de Llavorsí
Sortim a mig matí (horari poc recomanable, sobretot aquest estiu en què les fortes tempestes estan sent un assidu i un protagonista - a voltes gens benvolgut- del territori lleidatà) i enfilem el primer Noguera de la jornada, el Noguera de Cardós.
Seguim un còmode i molt ben definit sender que voreja el riu fins gairebé a les proximitats Tírvia; abans d'arribar al poble, nosaltres abandonem el sender que remunta i descendim per una pista fins anar a buscar el pont que creua la Noguera de Cardós. A continuació haurem de resseguir uns 400 m. per la carretera fins a la rotonda que dóna accés a la Vall Ferrera i Vall de Cardós. En aquest punt, prenem una pista molt estreta i asfaltada que remunta cap a la Bana. Quan som a la cota 900m, abandonem la via principal i enfilem per l'antic camí que puja a la Collada de la Bana. Aquest tram de pujada boscosa fins al coll i la part del descens pel vessant més solà de la serra de la Bana, l'hem extret del llibre Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera. Tal com explica l'autora, es tracta d'un antic camí de pas entre la vall d'Àneu i la Vall de Cardós.
Quan hi transitem nosaltres, creiem que s'hi ha fet algun tipus d'intervenció però li manca encara definició en alguns trams. Durant el trajecte de pujada procurarem sempre guiar-nos pels murs de pedra seca i també algunes marques grogues. Remuntem força paral.lels al barranc i sempre per una obaga molt agraïda fins arribar a la collada de la Bana.
Pel descens canviem de vessant. El traçat encara està menys visible i ens orientem cap al nord, sense perdre molt alçada. Inicialment baixem entre un bosc força aclarit per on és fàcil moure's. Arribem a la borda de Gargori i, a partir d'aquí, el paisatge canvia a les característiques de terreny solà, més escàs de vegetació i més pedregós. Anirem descendint fins a Aidí Jussà, a voltes per l'antic camí, altres cops per on puguem.
Arribats al poble d'Aidí, les grans nuvolades que vénen del nord ens convéncen d'ajornar el tram fins a Estarón per a una propera ocasió i iniciem el retorn cap al camp base. I ho fem pel sender de Santa Eulàlia, que s'enfila a uns 200m de la Noguera Pallaresa i que resseguirem fins a Llavorsí.
El recorregut no és complicat però trobareu alguns passos molt exposats i, compte amb les tempestes elèctriques, ja que bona part del traçat segueix les torres elèctriques.
Seguim un còmode i molt ben definit sender que voreja el riu fins gairebé a les proximitats Tírvia; abans d'arribar al poble, nosaltres abandonem el sender que remunta i descendim per una pista fins anar a buscar el pont que creua la Noguera de Cardós. A continuació haurem de resseguir uns 400 m. per la carretera fins a la rotonda que dóna accés a la Vall Ferrera i Vall de Cardós. En aquest punt, prenem una pista molt estreta i asfaltada que remunta cap a la Bana. Quan som a la cota 900m, abandonem la via principal i enfilem per l'antic camí que puja a la Collada de la Bana. Aquest tram de pujada boscosa fins al coll i la part del descens pel vessant més solà de la serra de la Bana, l'hem extret del llibre Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera. Tal com explica l'autora, es tracta d'un antic camí de pas entre la vall d'Àneu i la Vall de Cardós.
Quan hi transitem nosaltres, creiem que s'hi ha fet algun tipus d'intervenció però li manca encara definició en alguns trams. Durant el trajecte de pujada procurarem sempre guiar-nos pels murs de pedra seca i també algunes marques grogues. Remuntem força paral.lels al barranc i sempre per una obaga molt agraïda fins arribar a la collada de la Bana.
Pel descens canviem de vessant. El traçat encara està menys visible i ens orientem cap al nord, sense perdre molt alçada. Inicialment baixem entre un bosc força aclarit per on és fàcil moure's. Arribem a la borda de Gargori i, a partir d'aquí, el paisatge canvia a les característiques de terreny solà, més escàs de vegetació i més pedregós. Anirem descendint fins a Aidí Jussà, a voltes per l'antic camí, altres cops per on puguem.
Arribats al poble d'Aidí, les grans nuvolades que vénen del nord ens convéncen d'ajornar el tram fins a Estarón per a una propera ocasió i iniciem el retorn cap al camp base. I ho fem pel sender de Santa Eulàlia, que s'enfila a uns 200m de la Noguera Pallaresa i que resseguirem fins a Llavorsí.
El recorregut no és complicat però trobareu alguns passos molt exposats i, compte amb les tempestes elèctriques, ja que bona part del traçat segueix les torres elèctriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada