Voltejant el Coma de Varilles amb esquís

Distància: 13,7 km
Desnivell: 1150 m
Dificultat: alta; BEA, S3
Durada total: 5.30h
Punt de sortida: final de la pista de Ransol
Punt d'arribada: entrada d'Incles

Sense tenir-ho previst encetem la temporada d'esquí de muntanya a Andorra gràcies a la invitació dels bons (Aniol, Ignasi, Pep i Roger) que planegen una intrigant travessa entre Ransol i Incles.

Sortim des del final de la pista de Ransol amb els esquís als peus; hi ha bastanta gent gràcies a la bona innivació de la zona (si més no comparat amb altres llocs). La direcció inicial és com si anéssim cap al Pic de la Pala de Jan però relativament aviat ens desviem cap a la Portella de la Coma de Varilles amb una part final més dreta però fàcil en funció de la neu. Des del coll hem de perdre uns 400m fins a l'Estany de la Coma de Varilles; els 50 primers ho hem de fer amb grampons ja que la neu està molt gelada i el pendent és molt marcat. 

La neu a l'obaga està força canviant i no permet esquiar gens a gust (els que en saben encara ho trampegen però els mediocres ho patim més que una altra cosa) i a més hi ha algun passet prou exigent. Un cop a l'estany tornem a posar pells i pugem fent zetes fins a 150m del collet que hi ha entre el Anrodat i les Mussoles; 

ara toca grampons fins al collet on arribem passadíssims d'horari (els que ens costa això de l'esquí de muntanya, hem endarrerit notablement l'expedició) per la qual cosa decidim descendir directament (tot i que la idea inicial era seguir cap a Cabana Sorda) per la bonica pala que mena a l'Estany de l'Isla. Sens dubte és la part més esquiable de tota la jornada però a causa de l'orientació solana ja la trobem excessivament transformada però tolerable. 

A partir de l'Estany bàsicament toca practicar l'esquí de supervivència ja que hi ha alguns trams que no hi ha neu suficient i hem de descalçar-nos els esquís en diferents punts. Per acabar-ho de reblar, quan som al fons de la vall, encara ens queda 3 km de pista pudent fins a l'entrada de la vall; alguns ho fem a peu, d'altres remant, però és un mal final per a una jornada no tan reeixida com esperàvem... però ja se sap, així és la muntanya, i malgrat tot una bon dia de boniques i desconegudes perspectives i, sobretot, de bona companyia.