Volta bttsenderista al Montsant

Distància: 52 km
Desnivell: 1500 m
Dificultat: alta, puntualment molt alta
Ciclabiltitat total: 97-98%
Exposició: puntualment alta
Durada total: 7.30 h
Punt de Sortida: Margalef

Des de Margalef remuntem per la pista asfaltada que duu fins a Sant Salvador, són uns 4 km al 9% que ens serveixen per escalfar. Des de la bonica ermita ens comencem a encorriolar i trobem els primers trams de bttsenderisme i així durant un km fins al Mas del Serrador. Aquest primer tram de sender té poca continuïtat i en total en podem pedalar un 50%.

A partir del citat mas la cosa millora exponencialment i ja ho fem tot damunt la bici fins al Collet del Ros, en total 1,5 km de bon corriol en suau ascens. Al collet passem de l'obaga a la solana i reprenem momentàniament per pista fins que prenem un sender a la dreta que duu al Grau del Caixer. Aquest curt corriol (150m-) és molt ciclable llàstima que la vegetació està molt tancada i dificulta la progressió (si estigués ben desbrossat seria boníssim).

A baix empalmem amb una pista que va per la base dels cingles sud del Montsant en un tram força bonic però deslluït perquè per ara el llibre no acompanya gaire i està força tapat, rampes dures en alguns moments, algun breu tram de sender i ja som a Morera de Montsant.

Ara recuperem transitòriament la tranquil·litat i fem 4 km de carretera abans de reprendre per sender (Camí dels Cartoixans) fins a Sant Joan de Codolar. En aquesta ermita comença un dels trossos més bonics de la ruta: el Camí de la Llisera, un sender a mitja alçada que fa flanquejant bàsicament en suau ascens i que es deixa fer gairebé tot damunt la bici; li falta una mica de continuïtat però res dramàtic (el que sí que podria ser dramàtic és una caiguda ja que té passos amb una timba considerable).

Passats 3 km de bon corriol tornem a canviar de vessant i baixem primer per sender (1,5 km) i després per pista fins a Sant Antoni. En aquest punt ja ens encarem definitivament per entrar al congost del Montsant, ho fem mig per pista, mig per sender fins que finalment s'encorriola. Ara ens queda uns 10 km de duríssim sender on pujarem i baixarem de la bici més de vint vegades; per tant, ja es pot veure que, tot i que té tirades prou llargues, és un corriol exageradament poc fluïd. Entre que el lloc és preciós i la velocitat global molt baixa, triguem més de dues hores a fer aquests 10 km que tenint en compte que són els últims de la jornada se'ns fan llargs i és que al principi del sender la cota és 500m i a la sortida, 450m; és a dir, només hem perdut 50m- en 10 km però, en canvi, no hi ha un pam de pla.

Hi ha dos moments especialment poc agraïts per a la bici: el primer és una breu desgrimpada on no s'hi val a badar i el segon és el tram de les escales ja a punt d'arribar a la presa del pantà. Quan deixem enrere el pantà ja només ens queda un parell de km per pista asfaltada (on hi ha una munió d'escaladors impressionant) i els dos últims quilòmetres per la carretera que baixa a Margalef.