cORRIolejant a Ítaca

Trobada de tots els membres del "Comando Ermàs" (l'ocasió així ho requeria) per visitar probablement els millors descensos del Sobirà i alguns dels seus racons més bonics. Després de la llarga travessa cap Ítaca, un recorregut "ple d'aventures i ple coneixences" que ha passat per les duríssimes comarques de la Noguera i el Jussà, ja era el moment que "als bons guerrers" se'ls obrís la porta d'Ítaca. El primer destí del cap de setmana va ser un dels grans èxits del Sobirà: els corriols a l'entorn del Massís de l'Orri, amb incursió al paradís de corriols al voltant de Sant Joan de l'Erm; de pujada, de baixada, planejant... xalem de valent, a més, acompanyats d'aquesta méteo impròpia de mitjan novembre que ens permet anar abillats d'estiu. Per completar la jornada, ens regalem 1800m- picats avall des del mateix cim del Pic de l'Orri, gairebé tots per senders, globalment molt assequibles si descomptem els primers 600m- que van o per fora pista o per un sender salvatge que deu baixar per sobre del 30%; però els darrers 1100m- són per un corriol de traca i mocador que fa la delícia dels participants que es van mirant amb una rialla de complicitat a cada parada que fem per reagrupar-nos. Una jornada rocandrolera que culminem al Refugi Vall de Siarb a Llagunes on el Marc i la Laia ens atenem com sempre a les mil meravelles.