La Mongiá - Pic Gourguet - Pic des Quatre Termes

Foto. Vicenç

Distància: 20 km
Desnivell: 1950 m
Dificultat: BE, S3
Punt de sortida: estació esquí la Mongie, cota 1740
Durada total: 8h
Dia: dilluns 16
Traça GPS

Una altra gran excursió que més o menys anem improvisant; estem bastant cansats de la volta al Cotiella i la pretensió inicial és fer una volteta menys física... tot això sobre el mapa perquè un cop ens hi posem ens anem emocionant amb la neu que trobem i al final torna a sortir un excursionot de por (el Marc i jo tampoc ens va estranyar... anant amb el Vicenç ja se sap ;-)).

Comencem foquejant per les pistes de l'estació i remuntem 700 m fins al Pas de la Craba, sempre per pendents suaus excepte els últims metres que sort que són est i ja estan una mica transformats perquè en cas de neu dura pot ser un pas una mica delicat.

Foquejant per les pistes de l'estació; a l'esquerra -gairebé no es veu- la 'famosa' Breche de Contadé

Pujant cap al Pas de la Craba

Des del citat coll hem de baixar per sud on encara no hi toca el sol i, per tant, ho fem per una neu dura dura però que es deixa negociar; a mesura que descendim la neu va millorant però al voltant del Lac de Coueyla Granja està molt boteruda a causa de la pluja.

Baixant des del Pas de la Craba

Totalment fora de programa anem cap el Pic de Gourguet que té una bonica pala per esquiar (i que evidentment no ha passat desapercebuda als ulls del Vicenç); tot just són les 10 i ja està força transformadeta.

Últims metres del Pic de Gourguet

A partir d'aquí no tenim clar cap on tirar: tenim opcions més directes però menys esquiables... el Marc i jo mirem el Vicenç amb careta de corders degollats però ni per aquestes... avall que hi ha bona neu. Així baixada la primera pala hem de remuntar uns pocs metres cap al Coll de Bareges i descendir fins al Lac de Gourguet, punt on tornem a posar pells i amb alguns puja i baixa una mica singulars arribem al Gourg Nere.

Baixant del Coll de Bareges

Ara ja veiem clar el nostre objectiu i el que semblava que havia de ser una gramponada final, es veu que arribarem amb esquís als peus fins a la Cresta de Port Vielh; el dubte és que ens hi trobarem darrere: haurem de perdre molts metres?, hi haurà desgrimpada; es podrà passar?...

Direcció a la Cresta del Port Vielh

Però sorprenentment l'altre costat de cresta és molt més suau que d'on venim; ens cal perdre 50m escassos (ni traiem pells...) i així ens situem a la pala final que dóna accés a la base de la piràmide del Quatre Termes.

Superada la Cresta del Port Vielh

Anem una mica perduts perquè la topografia que portem al GPS no acaba d'encaixar amb el que veiem; i d'aquesta manera no tenim clar per on atacar la darrera pala que té un marcat pendent i està encarada al N-E i, per tant, ja fa moltes hores que li toca el sol. Vicenç obre una traça espectacular a cop d'esquí perquè la capa superior no baixi al nostre pas (és el primer cop en tot el cap de setmana que li sento una mica -i només una mica- accelerada la respiració); una feinada en horaris intempestius que finalment surt bé.

A la dreta la base de la pala del Quatre Termes i a l'esquerra el Contadé

Una mica per intuïció i lògica anem a buscar el coll que ens sembla que és més proper al Quatre Termes. Per sort acabem trobant les fites del camí d'estiu ja sense neu i grimpant arribem a la cresta N del cim ja gairebé a tocar de la cota màxima.

Crestejant cap al Quatre Termes

Descansem un moment de res al cim i avall per la cresta N que té alguns passos força aeris a la part central i on no s'hi val a badar perquè hi ha una bona timba a banda i banda (grampons i piolet útils).

Desgrimpant des del cim

Des del coll ja només ens queda descendir 1000 m fins a l'aparcament per una successió de pales de moderat pendent que els que en saben xalen de debò i els que no anem tan sobrats ja no fem amb l'alegria desitjada perquè la neu està un puntet massa transformada i cal posar-se en mode 'compte de no deixar-s'hi algun lligament'.

Primers metres de descens amb el Pic del Mieidia de Bigòrra al fons a la dreta

Bones pales a la part central del descens

Tan sols al final de tot trepitgem les pistes de l'estació i això ens permet baixar esquiant fins gairebé a tocar del cotxe (tot just vam caminar uns 50 m-) on arribem cansats com a rucs però satisfets d'haver estat vuit hores amb les foques per terreny solitari negociant a cada cruïlla la bona direcció; un bon treball en equip on alguns membres van estar més encertats que d'altres ;-).

Bigoti final a tocar del cotxe