Distància: 114 km
Desnivell: entre 3300 i 4000
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta.
Durada total: 11:24
Punt de sortida: Santikurutze Kanpezu
(càmeres: Ángel i David)
Fem una trobada 'catarra' per participar a la marxa Euskadi Bike Challenge amb els companys de KEA. La ruta promet emocions fortes: 115 km i 4000 m+. Desconfiats de mena que som amb aquestes xifres ja intuïm que estan unflades però caldrà confirmar-ho al final de la ruta, per la qual cosa no s'hi val a fer grans excessos per si de cas els organitzadors haguessin deixat l'èpica de banda.
D'aquesta manera sortim dosificant al màxim i pugem al Yoar (+850) a ritmet. Des de la cota màxima bona baixada corriolaire, amb alguns breus trams a peu, per retornar al poble per la genial senda anomenada la Dormida (300m-). Des de Santikurutze entrem a la dimensió desconeguda... la concentració per portar un ritme sostenible fa que no siguem gaire conscients per on estem passant, per tant, l'únic que podem dir és que una successió de pistes i senders ens duen fins a l'"Infierno Marojo" un terreny obac de nassos que no ens volem imaginar com deu estar en èpoques de pluges perquè ara que feia una setmana que no plovia ja estava enfangat... És tan bonic com poc reixit per als que estem acostumats als Pirineus o serres amb desnivells significatius ja que és una constant ondulació de pocs metres +/-. Passat aquest tram arribem a l'avituallament del PK 60 i la cosa canvia radicalment fins a l'extrem que els següents 20 km són preferentment per pista. I així ens plantem al PK 80 i ja només ens queda uns parell de pujades rellevants, una de 400+ i l'altra de 200+ i, com que ens hem portat molt bé, arribem al darrer sender molt sencers de tal manera que ens hi posem a fons, tirant de quàdriceps com si fes vint minuts que pedalàvem; probablement és el millor corriol de tots: llarg (500m-), ràpid, variat, esglaons, etc... una delícia que ens fa tornar al punt d'inici amb un somriure d'orella a orella, pel recorregut però sobretot per haver completat l'aventura tots junts, en una excel·lentíssima jornada de companyonia.
Al final constatem, i creiem no equivocar-nos, que dels 4000+ en surten com a molt molt molt uns 3500, que ja n'hi ha prou, d'altra banda.
Al final constatem, i creiem no equivocar-nos, que dels 4000+ en surten com a molt molt molt uns 3500, que ja n'hi ha prou, d'altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada