Nen... fes cas als grans! (Pic Gran del Pessó / esquí de muntanya)

Distància: 14 km
Desnivell: 1300 m

Dificultat: alta, puntualment molt alta; MBEA S3/S4 (si es fa amb esquís, és clar, amb grampons -com nosaltres- la dificultat decreix). El 90% del recorregut no passa d'S2.

Durada total: 7:30
Punt de sortida: corba de Sant Martí
Punt d'arribada: Sant Nicolau
Dia: dissabte 24

De petit ja m'ho deien: "nen, fes cas als grans que saben el que diuen"... i quanta raó! Ja m'ho va avisar la Montse: la Vall de Mussoles és poc esquiable (si més no quan hi ha poc gruix de neu) perquè hi ha molt roca gran, pendents molt suaus, remadetes, trams de bosc... Però en aquest hivern de bones neus a les obagues podia ser una alternativa bona per l'orientació nord de tota la baixada. D'aquesta manera, fent cas omís dels bons consells, de cap a fer la travessa Sant Martí - Sant Nicolau passant pel Pic Gran del Pessó.

Així sortim des de la corba a la cota 1700 de la Vall de Sant Martí amb els esquís als peus ja per la pista que va al bosc de Moró; a l'entrada del bosc ens desviem a l'esquerra pel GR que va al Port de Rus, però tot just creuat el riu pel pont anem a l'esquerra a buscar el camí d'estiu que puja als estanys del Pessó, en un tram inicial de 200m+ sense neu (això també m'ho van avisar...).

Bosc de Moró

A la cota 2250 tornem a calçar els esquís i anem remuntant suaument fins a la Collada del Pessó havent superat còmodament, tots dos per la dreta, els estanys del Pessó; aquí veiem com de justetes estan algunes cares sud i, per exemple, el Tuc de Carants es veu al límit per poder pujar-hi amb esquís als peus.

Castellet de Moró i el Bony de la Rodona

Estany gran del Pessó; darrere el Tuc de Carants

Arribant a la collada del Pessó

A la Collada del Pessó hem de perdre una cinquantena de metres de desnivell per desviar-nos a l'esquerra i, amb esquís a l'esquena, arribar a una terrassa on ja es veu la pala final del Pessó; aquest pas no és difícil però és força exposat, per sort hi vam trobar molt bona neu primavera. Podem foquejar tota la pala sud fent un curiós eslàlom per evitar el rocam que aflora.

Pas clau per poder accedir a la pala final; es passa sota del rocam del centre de la imatge

Pala final del Pessó

Últims metres que foquegem

Els darrers 40 m+ els acabem de fer a peu perquè el pendent es redreça força; la bona neu primavera evita que ens haguem de calçar els grampons.

Últims 40 m abans del cim; al fons la boira al clot

Un cop al cim, continuem el descens cap a la Colladeta de l'Osso amb els esquís a l'esquena però ara sí que amb grampons als peus perquè ja veiem que els 150m- que hem de perdre fins a la citada collada tenen un pendent final molt dret. 

Al cim

Primera part del descens des del cim fins a  la Colladeta de l'osso

Segona part del descens des del cim fins a  la Colladeta de l'osso; trams de 40/45º

Assolida la colladeta ja veiem el que ens deia la Montse: una vall molt suau i molta roca a la vista. A veure si com a mínim l'hem encertat amb la neu; però, de moment, ni aquesta perquè la primera paleta sortint des del coll la trobem lleugerament encrostada. Per sort a mesura que anem baixant anem trobant la neu  pols que havíem anat a buscar. I diem sort, perquè el terreny ja no és gaire agraït per als esquís, si a més arribem a trobar mala neu haguéssim "flipat", especialment dins la part de bosc (200m-) que hi ha abans d'empalmar amb el Barranc dels Llacs. 

A la dreta, la Colladeta de l'Osso

Estil 'pass@muntanyes'

Part alta de la Vall de Mussoles

Part intermèdia de la Vall de Mussoles

En definitiva, una molt bona excursió però una esquiada ben discreta. Amb tot, vam poder gaudir del plaer d'obrir traça durant tot el recorregut, tant de pujada com de baixada.