 |
Desnivell: 1500 m
Dificultat: mitjana, puntualment mitjana-alta
Durada total: 7 h
Punt de sortida Alquézar
Ens ajuntem amb els amics de KEA per fer una preciosa volta per la part nord d'Alquézar i visitar els ancestrals pobles de la zona.
Guara és una d'aquelles serres que tant ens agrada als Pass@muntanyes ja que tenen aquella 'cosa' autèntica del muntanyisme: la solitud, els camins de tota la vida, la naturalitat allunyada de l'artifici, el paisatge punyent però bonic arreu, el terreny exigent però sempre amb premi... en definitiva, una d'aquelles serres apta només per als que valorin el conjunt i no només l'estrictament ciclista, atès que és ben cert que els descensos no són cap meravella, en el sentit de tenir llargues tirades; però al final la suma de petites joies acaben donant un excel·lent resultat.
La ruta comença a Alquézar amb una bona tanda de quilòmetres per bones pistes gairebé sempre de pendents suaus. Al Collado de Paúles baixem el sender més llarg i bonic de la jornada: 300 m- nets i ràpids que es fan en un tres i no res, fins a sortir a tocar de Santa María de la Nuez. A partir d'aquest poble i fins al mirador del Vero diríem que hi ha un tram amb passatges espectaculars de preciosos i antics camins entre pobles, tant de pujada com de baixada, sempre breus en aquest segon cas. A partir del mirador, una estona de carretera i baixada dura i amb trams difícils per un bonic llom que ens recorda el Montsant fins al fons del barranc del Vero on ens toca arrossegar una estoneta la bici ben bé pel mig del llit; es tracta de l'única part senglar de tot el recorregut, abans no encarem la caminada final de 200 m+ fins a tocar d'Alquézar.
2 comentaris:
Bueno, la bajada segunda es muy buena, algo sucia pero buena.La primera parte como dices, pisteo, pero el resto muy bueno,¿No?
Yo encontré la ruta preciosa de principio a fin... la pista del principio, con las vistas a Ordesa: genial... y todas la sendas, un regalo para los sentidos... algún trozo, muy muy corto, más peleón pero era tan breve que ni se recuerda... o sea que me paració una ruta fantástica!, supongo que la compañía ayudó en este sentido ;-)
Publica un comentari a l'entrada