Portem un hivern de bastant fred però amb 'poca' neu al Pirineu i és que fa més d'un mes que no neva; ara sembla que s'arreglarà i que, com a mínim al vessant nord, el blanc s'imposarà arreu. Mentrestant esperem a cop de pedal, buscant les solanes per mitigar tan com puguem les baixes temperatures d'aquests dies. Ja sabem que les solanes pirinenques (incloses les del pre) són terrenys exigents amb molta pedra solta però també hi ha algunes petites excepcions que confirmen la regla. Una il·lustre excepció la trobem en algunes de les solanes alturgellenques on podem descendir -1300 m gairebé sense pausa per corriols de somni que fan xalar de valent i espolsar-nos el fred d'aquest dies. No fa gaire hi vam ser amb el Carles i el Jordi, i en aquesta ocasió ha estat l'Al que ha gaudit d'aquesta joia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada