Portem una temporada tremendíssima de neus bones. Aquest cap de setmana anem a buscar a l'obaga del Pinetó a veure si trobem pols, ja que aquestes nord amb un puntet d'est acostumen a conservar millor que cap altra orientació la neu seca. Però ja ho diu la dita: "qui tot ho vol tot ho perd" i de pols ni rastre però ben aviat trobem unes crostes de les que fan estremir.
El recorregut el de sempre, per la Canal Palomera; còmode i agraït si no fos per la citada neu. L'única esperança és que a la banda més de llevant la neu ja ha transformat amb el primer solet. Així passada la primera part vora el barranc seguint el sender d'estiu, sortim a la pista i la creuem per endinsar-nos a la part de bosc a la Canal Palomera o Canal Llarga (la veritat és que té poca presència de canal) que és on trobem els trams més salvatgement encrostats. Però un cop sortim al llom trobem una neu incipientment transformada i ens animem, perquè a més ens sembla veure que podrem evitar la major part de la crosta del bosc.
 |
| Lo Tesó amb poca neu, sembla |
 |
| Camí d'estiu vora el barranc |
 |
| Creuem la pista abans d'entrar a la canal |
 |
| Sortint al llom final |
 |
| El Sobirà, ple de neu |
Per pendents entre suaus i moderats assolim el cim (el darrer tram a peu) i desfem pel que, efectivament, és una neu primavera que es deixa esquiar a plaer.
Cap a la cota 2350 deixem de desfer camí tombem a l'esquerra per una suau canal orientada a N-E on curiosament trobem una neu primavera bastant fàcil d'esquiar. I així anem perdent metres fins que trobem un tram inevitable de crosta: només són 60m-, però quina agonia; hi ha moments que baixem fent escaleta, i no pel pendent, i així intentar salvar els genolls. Passada aquesta aflicció tornem a baixar per bona neu primavera fins a l'entrada del bosc on més o menys desfem pel camí d'estiu o buscant els millors passos per aconseguir un esquí boscà més tolerable, cosa que aconseguim perquè la neu està molt mal·leable i la presència d'arbres tampoc és desmesurada.
 |
| Baixant del cim |
 |
| Baixant amb Espot a baix |
 |
| Bona primavera |
Cap a la cota 2350 deixem de desfer camí tombem a l'esquerra per una suau canal orientada a N-E on curiosament trobem una neu primavera bastant fàcil d'esquiar. I així anem perdent metres fins que trobem un tram inevitable de crosta: només són 60m-, però quina agonia; hi ha moments que baixem fent escaleta, i no pel pendent, i així intentar salvar els genolls. Passada aquesta aflicció tornem a baixar per bona neu primavera fins a l'entrada del bosc on més o menys desfem pel camí d'estiu o buscant els millors passos per aconseguir un esquí boscà més tolerable, cosa que aconseguim perquè la neu està molt mal·leable i la presència d'arbres tampoc és desmesurada.
 |
 |
 |
| Buscant les parts solelles durant tot el descens |
Arribem amb els esquís als peus fins a l'aparcament i amb la sensació d'haver salvat la jornada més que dignament amb molta dosi de sort: si ha de ser pel nostre criteri, haguéssim entomat el que no està escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada