Traductor

divendres, 27 de juliol de 2018

Pedalant per la Vall de Cardós



Distància: 31 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 6:00 h.
Punt de sortida: Lladrós.

Preciosa volta per la franja est de la Vall de Cardós, pedalant per l'estètica serra de Costuix amb molt bones panoràmiques cap a la Pica. Visitem indrets tan emblemàtics com el Pla de Necua, zona de bruixes, i el Coll de Tudela, partió entre les valls de Ferrera i Cardós. Pujada per pistes en general còmodes, però també amb algun breu tram de bttsenderisme; la baixada, espectacular, tota per divertits corriols, alguns generalment tancats per la vegetació però que en aquesta ocasió agafem al punt gràcies a la feina de la gent que organitza la Marxa de les Valls de Cardós.
I les imatges de la jornada:

















dimecres, 18 de juliol de 2018

Trobada pirinenca iruñarracatalana 2018



Habitual trobada estivalpirinenca amb els amics iruñarres per gaudir dels corriols cerdans i alturgellencs. El primer dia vam coronar el Pedró dels 4 Batlles des d'Alinyà i baixant cap a Sorribes pel sender de la muntanya d'Arp que lluny d'arreglar-lo després d'uns treballs forestals, encara l'han espatllat més... quin poc respecte del patrimoni natural!
El segon dia ens regalem per la zona de Sant Joan de l'Erm, Solanell i la Collada de la Torre; corriols fàcils, ràpids i llargs. El 3r dia canviem de registre i tirem de BTTsenderisme per assolir (no tots) el Puigmal i baixar la salvatge cara nord. El 4t dia ens movem per la zona de la Molina amb l'objectiu principal de baixar des de la Tosa d'Alp fins a Urús per un d'aquells corriols que no els falta de res. El darrer dia fem una cosa curteta per anar tornant cap a casa i xalem de valent fent la clàssica de Bellver, Roca Foradada i els Gònecs; poques paraules i ben dites!
I els millors moments (descomptant el jacuzzi de l'apartament) en format vídeo:


divendres, 6 de juliol de 2018

BTTsenderisme a la Tossa Plana de Lles (i II): Madriu (crònica d'un despropòsit)



Distància: 40 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: molt alta.
Ciclabilitat de pujada: 60%.
Ciclabilitat de baixada: 60%.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: Refugi de Cap del Rec.
Punt d'arribada: Certés (AD).


Aquesta segona etapa a la Tossa Plana de Lles ens ha de permetre baixar per la Vall del Madriu, motiu principal de tot plegat.
Comencem el dia baixant cap a Viliella per un sender prou agradable amb algun esquitx més tècnic però res greu. Arribats al poblet seguim per un corriol, encara en baixada, per sota de la pista que entra a la Vall de la Llosa; sense ser un desastre li manca continuïtat sobretot perquè trobem la vegetació molt crescuda. Un cop a la pista remuntem amb algunes rampes exigents fins a la cabana dels Esparvers, punt on comencem el primer tram senderista del dia. La informació que dúiem era que es podria fer trams al pedal, però la veritat és que des de la cabana fins al coll de Vallcivera (una mica al nord del Port homònim) hi ha molt poca cosa pedalable (o amb una continuïtat suficient que justifiqui pujar sobre la bici); tan sols un breu tram central on sí que podrem fer 4 pedalades abans no ens carreguem la btt a l'esquena abans d'entrar a Madriu. 
Esperem que aquests 500m+ de bttsenderisme hagin valgut la pena, però ja des dels primers metres sospitem que no. D'entrada fins al refugi de l'Illa la ciclabilitat és ben escassa (sempre amb un nivell mitjanet, és clar). Tampoc millora gaire passat el refugi però anem fent tirades més llargues per terreny poc pendent. A mesura que anem perdent metres, de forma molt lenta, van apareixent pedres i més pedres que dificulten molt la progressió sobre la bici... és una batalla permanent per no quedar-hi clavat i sortir per davant la bici: la veritat és que és ben poc agraït el descens. A la meitat del descens ja n'estem fins al capdamunt i el sentenciem (i deixem de gravar): francament posar-se a Madriu amb la bici és un despropòsit (sobre gustos, colors). L'arribada a la carretera CS-101 sembla que no arriba mai i quan ho fem la remuntem breument abans no empalmem amb la pista i després el sender (poc pedalable) que ens durà a la Collet de Palomera. Sembla que ja tira avall, però encara queda un flanqueig també ben poc ciclable fins a la Collada de Costa Seda (o Costasseda). En aquest punt ja tirem definitivament avall que no vol dir damunt de la bici fins que empalmem amb la pista que ens durà a Certés.

dimecres, 27 de juny de 2018

BTTsenderisme a l'entorn de la Tossa Plana de Lles (I): Monturull



Distància: 34 km.
Desnivell: 1650 m.
Dificultat: alta.
Ciclabilitat de pujada: 85%.
Ciclabilitat de baixada: 99%.
Punt de sortida: Certés (AD).
Punt d'arribada: refugi de Cap del Rec (Lles).
Durada total: 6.30 h.
Allotjament recomanat: refugi de Cap del Rec.


Comencem la temporada de rutes XL amb una volta de dos dies que ens ha de permetre baixar per la Vall de Madriu, segons diuen un bon lloc per posar-s'hi amb la BTT (ja ho veurem.....); per lligar aquesta incursió a aquesta vall declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO hem de tancar el cercle pel sud. D'aquesta manera surt aquesta primera etapa que ens durà des del poblet andorrà de Certés (o Certers, o Serters), sobre Sant Julià de Lòria, fins al refugi del Cap del Rec passant pel cim del Monturull (2740 m.).
Sortim des de Certés, passem per Llumeneres i no portem ni un quilòmetre que ja estem arrossegant la bici pel GR 7 que duu fins a la carretera que puja a la Rabassa passant pel Coll Jovell; algun tram pedalem, però la majoria caminem.


Arribats a l'asfalt ascendim còmodament fins a Naturlàndia on ja empalmem amb la cruel pista que ascendeix fins al Pic Negre. El pendent global no és desmesurat (11%) però hi ha rampes salvatges per sobre del 20% que ens toquen de caminar, molt més que en d'altres ocasions. 



Flanquegem els dos pics negres pel sud per un sender que anem pedalant en un alt percentatge però amb una exigència física molt elevada, fins a situar-nos al peu del Monturull on hem de caminar els darrers 30m+. 






Des del cim comencem a baixar cap a l'est; els primers 40m- els hem de fer a peu perquè són massa pendents però de seguida ja podem tornar a pujar a la bici, primer en suau baixada i després en suau pujada fins al Pic del Coll de la Barra. Ara sí que ja tenim el desnivell fet i ens toca descendir cap als Estanys de la Pera. La sortida des de dalt no l'encertem i anem una mica massa a llevant però quan trobem el corriol xalem fins arribar a la pista. 




La pista, tot just la trepitjarem ja que seguirem divertidament el fàcil sender que la va creuant fins a Pollineres; des d'aquí farem uns pocs quilòmetres planejant fins arribar al Pradell punt on agafarem el GR que baixa, també divertidament, fins a Cap del Rec, això sí, amb alguna breu remuntada pel mig que no fa gens de gràcia a l'alçada de ruta que som. 
Agradable nit al refugi de Cap del Rec, amb bones atencions i bon menjar. Recomanable.

dimarts, 19 de juny de 2018

Coneixent en BTT Burdindogi



Distància: 28 km.
Desnivell: 1250 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Punt de sortida: Aritzu.
Durada total: 5 h.

Breu estada a Nafarroa per acompanyar les famílies i amics dels joves d'Altsasu, víctimes de la visceralitat i rancúnia de l'Estat espanyol vers tot aquell que pensi diferent i que castiguen amb tota mena de paranys i manipulacions per fer veure el que no és. Nosaltres i 60.000 persones més ens manifestem per Iruña dissabte a la tarda per denunciar tot aquest muntatge jurídic i policial.




Diumenge al matí aprofitem per conèixer una mica d'aquest entorn atlàntic amb paisatges que ens sorprenen notablement perquè hi estem ben poc acostumats. Fem una visita a Burdindogi sortint des d'Aritzu, malgrat que normalment s'hi accedeix des d'Eugi perquè la part més interessant és el vessant est de la muntanya. De totes maneres queda una ruta molt arregladeta tal com la vam fer, malgrat que  el darrer descens no va ser prou reeixit perquè en bona part transitava per pista.
Així vam sortir, ben acompanyats pels amics de Uharte BTT, des d'Aritzu i vam remuntar fins a l'ermita de Burdindogi, primer per pista i després per bosc a través amb alguns punts caminant. La baixada cap al pantà la vam fer per la famosa Magnum, un bonic descens enmig d'una fageda preciosa, però que molt preciosa. La remuntada per tornar a la nostra vall la vam realitzar primer per pista i després encadenant una sèrie de senders tremendíssims de bonics abans de despenjar-nos una altre cop cap a Aritzu bàsicament per pista i algun esquitx de sender.
El vídeo només mostra el descens de Burdindogi ja que amb tanta humitat com hi ha per allí l'objectiu de la majoria de preses estava 'tacat' per gotes d'aigua i no s'ha pogut aprofitar gran cosa:




dimarts, 12 de juny de 2018

Coscollet, extrem cara sud (talla L)



Distància: 45 km.
Desnivell: 1640 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Peramola

Volta salvatge enmig d'un pedregar gairebé des del minut 1 i fins al final; és el que tenen les solanes prepirinenques. Versió curta d'aquesta volta que es pot ampliar amb el sender de Sant Marc i el del Turó de l'Argenda (llavors surt la talla XXL de la ruta amb més de 2000 m+).
Sortim des de Peramola i remuntem còmodament fins a Cortiuda on regalarem 150 m- per pista abans no ens posem a la pista que puja fins a la Serra de la Creu... i quina creu!, ascendir aquella pista amb tota la pedra del món posada a contrapèl. Petita baixada per agradable sender (indica Gavarra, però no hi hem d'arribar) fins a la Font d'Isot. 




A partir d'aquí continuem per més pista amb bastant contrapèl fins a empalmar amb la pista principal del Coscollet, ara recentment arranjada. Assolim el cim sense major dificultat i gaudim de les panoràmiques. 



Desfem una mica abans d'agafar el sender que ens ha de dur fins a la casa d'Aubenç; han de ser els únics 100m de sender lúdics però el trobem molt tancat per la caiguda d'arbres a causa de les nevades d'aquest any. Sospitem que mala peça al teler perquè com no si posi algun particular allò quedarà així per a dies. 



A continuació una mica de pista abans no pugem per un caminot una altra vegada amb bastanta pedra i ara també amb molts arbres tombats. 


Superat com podem aquest tram som al punt on iniciem el descens definitiu. Com no pot ser d'una altra manera, pedra i més pedra però totalment ciclable fins al Coll de la Creu. 



A partir d'aquí i fins a Cortiuda un altre corriolpedregam de "bon fer" excepte alguna "epingle" puntual; la vegetació ultraregada també posa impediments que normalment no hi són. En total 500 m- de batalla constant. 



Tornem a ser a Cortiuda i ara hem de fer una  mica de pista abans no prenem l'agradable corriol de la sud del Tossal de Cortiuda que acaba amb una breu pujada abans de situar-se als peus de la Roca del Corb. 


Breu passatge de bttsenderisme i a continuació enllaç per pista per prendre el bonic sender del Grau de Porta; 3/4 passos exigents però la resta de molt bon fer i altament divertit fins a Peramola (compte perquè és un sender on gairebé sempre hi ha senderistes -no cal dir que tenen preferència i tot el dret del món de caminar-hi tranquil·lament sense patir per ser atropellats-).


dilluns, 28 de maig de 2018

Camí de Sant Cristòfol exprés



Distància: 27 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Punt de sortida: la Farga de Moles.
Durada total: 4:30 h.

Bona volta per la frontera andorranocatalana, no gaire llarga però plena d'encants, ja siguin les panoràmiques des de la Rabassa o pel sender de -1100 m que fem per acabar. Agradable trobada a dalt a Naturlandia amb en Qnill, un pou de saviesa pel que fa als camins i caminets de la zona.
L'altimetria del recorregut és una piràmide gairebé perfecta: 1200 amunt i 1200 avall, això sí, repartits quilomètricament de forma desigual: 17 per a la pujada i 10 per a baixada. La pujada, molt còmoda passant per Arcavell, les bordes d'Escàs, fins assolir la Rabassa a 2000 m d'alçada; bones vistes especialment de la meitat sud del país dels Pirineus, ara ja justet de neu, malgrat que la pala del Font Blanca encara fa goig.





Arribats a la cota màxima, fem una volteta per les instal·lacions de l'estació d'esquí de fons i de seguida ens encarem cap al Camí de Sant Cristòfol. Diríem que és una regalada de baixada perquè és una delícia, però durant el descens no es regala res ja que el ferm tirant a pedregós del sender fa que haguem de batallar a cada metre; alguns breus passos més exigents però en conjunt de bon fer fins a Juberri (700m-).




En aquest poble empalmem amb el GR que ens baixarà directament fins a tocar de la frontera. En total 400 m més de bon sender tan sols interromput breument per alguns passatges de pista. El corriol, també boníssim: una mica tancat a dalt per ortigues i amb unes bones "epingles" a la part final, però més testimonial que una altra cosa. Quan sortim a la C.G. ja només ens queda creuar la frontera... sense fer cua.