Traductor

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Tossal de les Torretes: caminem per la llibertat



Aquest dissabte 13 d'octubre, més de 700 persones hem ascendit al Tossal de les Torretes, cota més elevada del Montsec, per reclamar la llibertat dels presos polítics i els exiliats. En el nostre cas hem pujat a proposta de la vallfogonina Meritxell Serret que a causa de la repressió de l'Estat espanyol ha hagut d'exiliar-se per poder continuar vivint en llibertat. Excel·lent organització dels centres excursionistes de Lleida i Vallfogona que han aconseguit que la jornada es desenvolupés amb total normalitat. Durant l'acte s'ha llegit el manifest, el Cantaires de Ponent hi han posat la música i, sobretot, ha estat molt emotiu el parlament de la germana de l'ex consellera que ha remarcat que ningú ens aturarà per reclamar justícia i que volem tots els represaliats a casa JA!






dilluns, 8 d’octubre de 2018

Deth Naut Aran enquiath Baish Aran damb BTT (i II)



Distància: 48 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Punt de sortida: Arròs.
Punt d'arribada: Les.
Durada total: 6:00 h.

Pensàvem que la segona jornada d'aquesta travessa no podria superar la del primer dia, però és ben bé que va estar a la mateixa alçada, sinó més; no té el punt alpí de la primera però en canvi té aquell puntet que et donen els antics camins fets amb enorme saviesa que unien antigament els pobles de la vall.
Comencem fent una esmena a la totalitat a la primera pujada prevista per sender (ens el guardarem per baixar-la) i fem un primer ascens cap a Vilamòs còmodament per pista i gaudint al màxim de les panoràmiques que ens ofereix de les Maladetes... un gran encert: ens hem estalviat una bona rebregada als ronyons, hem pogut xerrar d'això i  d'allò i ens hem delectat amb les citades vistes. 


Però realment sabem que l'hem clavat quan baixem el corriol que havíem de pujar... quin regal, quin plaer, quina xalada... només són 400m- però del primer a l'últim bestials: ràpids i nets amb una vegetació bucòlica.



Un cop a baix, una mica de calma pel Camin Reiau fins a Les on fem la pujada llarga del dia: uns 750 m+ de molt bon fer si no fos pel ritme salvatge que imposen aquests Insaciables, forts com el vinagre d'antany. La primera part per asfalt encara els esperona a ascendir clarament per sota dels 10' els 100m+... una clara vulneració dels principis jamaicans que regeixen els ascensos Pass@muntanyes; sort que les facècies omplen la conversa i arrangen mínimament la situació.
Un cop a la cota màxima ens disposem a encarar el sender més llarg del dia, 600m- amb dues parts molt diferenciades: la primera més laboriosa i amb algun brevíssim pas a peu per sortejar algun barranc o fang, i una segona part que baixem xalant al màxim per una preciosa fageda.





Per acabar la travessa només ens queden 150m+ per remuntar i encarar el darrer descens del dia: 300m- molt fàcils i divertits que fem en un tres i no res.




Cloenda metafòrica que resumeix perfectament el que ha estat la travessa: meeeeel!

dimarts, 2 d’octubre de 2018

Deth Naut Aran enquiath Baish Aran damb BTT (I)



Distància: 48 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Salardú.
Punt d'arribada: Aubèrt.
Durada total: 7h.

Insaciables i activitat és festa segura... i això és el que va succeir el cap de setmana que vam fer la travessa de l'Aran, de nord a sud recorrent la vall principal. Ruta que, tot i portar un esquema general preparat, anem corregint sobre la marxa amb les aportacions de tots els membres del grup fins a deixar una travessa superba... meeeel de romaní!!!!, de ben segur que no només pel recorregut!
Des de Salardú remuntem cap als dominis obacs del Montardo... mirades lascives cap a la seva cara nord ja pensant en blanc per part dels esquiadors més bons. Fins aquí combinació de bona pista asfaltada amb algun tram posterior més pedregós però de pendent moderat.





Deixem els camins fàcils i ens posem a resseguir la cambra d'aigües en un tram gens difícil però força exposat, on una badada pot tenir greus conseqüències. D'aquesta manera arriba al bike park de Salardú per on afrontem el primer descens del dia: 800 m- de molt bon sender; els esquitxos d'artificialitat d'aquests llocs (molt moderat en aquest cas) no li treu cap encant al preciós bosc per on descendim.



Un cop al fons de la vall anem intercalant alguna pujadeta amb bonics senders que ens porten fins a la capital aranesa on parem a dinar.


Amb la panxa plena afrontem la segona pujada del dia, aquesta totalment asfaltada i és que l'empremta humana va guanyant més terreny a la natura; l'Aran cada cop ens recorda més a Andorra on sembla que tot s'hi valgui... helicòpters, motos, etc... sospitem que si donen diners no es miren les conseqüències.



Breu descans als peus del Montcorbison i reprenem fent la darrera baixada del dia: 650 m- una altra volta de boníssim sender que alguns baixen amb una clara actitud desafiant vers l'equilibri; malgrat tot aconseguim arribar tots sencers a baix amb un bon somriure.


dilluns, 24 de setembre de 2018

Alt(r)a volta a la Sierra Negra

Foto: A. M. S.
Distància: 30 km.
Desnivell: 1600m+.
Dificultat tècnica: alta.
Durada total: 7 h.


Enfilem a repetir aquesta clàssica del BTTsenderisme del Pirineu amb la companyia dels amics de KEA. En condicions normals no la tornaríem a piular però és que en poc temps l'hem trobat notablement canviada. La pujada no difereix en res però la baixada ha patit canvis substancials. A dalt de tot el sender era gairebé inexistent i actualment hi ha traça ben bé des del cim, fins a l'extrem que un flanqueig que feia per arribar al Cuello Gordo on era impossible aguantar-se ara, suposem que la gent de la Trans Nomada, han obert un corriol, sembla que a cop d'aixada, per on s'avança sense dificultat. Des del cim d'Estibafreda també hi ha aparegut un corriol evident que facilita la progressió fins a la Tuca Royero que era on més o menys antigament es començava a veure una  mica de sender. Per tant, aquesta part de dalt està notablement millor; també ho està la part inicial del bosc on s'ha treballat en alguns punts on el sender no acabava de ser prou clar. I curiosament el contrapunt el trobem a la part baixa del corriol, ja que no fa gaire tenia un ferm molt bo i homogeni mentre que aquesta vegada l'hem trobat notablement descarnat la qual cosa fa que la dificultat hagi crescut en el tram que ja era més exigent: arrels, xaragalls, pedres,... fan que els darrers 300m- siguin per anar-hi ben vius.
Un cop acabada la conclusió és clara: una de les bones del Pirineu del BTTsenderisme; no surt barata perquè cal arrossegar/carregar la bici durant 850 m+ (i hi ha rutes del mateix calibre que surten notablement "més barates"), però el resultat és un itinerari amb tots els elements imprescindibles per gaudir de l'alta muntanya acompanyats de la BTT: ambient alpí, bons senders, grans panoràmiques,...

divendres, 21 de setembre de 2018

Voltant el Salòria amb BTT (i III): Pic de l'Orri



Distància: 48 km.
Desnivell: 1850 m+/2000m-.
Dificultat: mitjana-baixa.
Durada total: 6.30 h.
Punt de sortida: Castellbò.
Punt d'arribada: Sort.

Etapa reina de la nostra particular volta al Salòria, pel desnivell i per les baixades que farem.
Sortim Castellbò mentalitzats de la botifarra que tenim per davant: 1800 m+ gairebé sense descans fins al Pic de l'Orri. L'ascens té 3 parts molt diferenciades: una primera fins a sortir a la carena  de la carretera del Cantó amb rampes exigents; una segona que es fa molt llarga perquè en 10 km tot just es guanya 250m+, i una tercera per accedir al cim on tornem a guanyar amb celeritat però sense l'exigència de la primera.






Des del cim ens deixem caure cap a Sort seguint en bona mesura el recorregut de la Forestal, probablement un dels millors corriols de tot el Pirineu; són d'aquells senders que mai et cansaries de fer. En total 1800m- el 95% dels quals es fan per sender lúdics i festius (molts pocs passos compromesos) que ens permeten xalar de valent i acabar aquesta travessa amb un bon somriure.







dimecres, 19 de setembre de 2018

Voltant el Salòria en BTT (II): Coll de Solanell



Distància: 50 km.
Desnivell: 1700 m+/2500m-.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 8h.
Punt de sortida: Os de Civís.
Punt d'arribada: Castellbò.

Comencem remuntant cap al coll que ens deixarà apropar-nos més al Salòria, el coll de Conflent a 2170 m d'alçada; des de la Borda de la Plana hem guanyat uns 600m+ en conjunt de bon pedalar.



Des del coll ens resistim a baixar per la pista i busquem uns senders que ens marquen en alguns mapes (en d'altres, no). I la veritat és que no ens costa gaire de trobar-lo ja pocs metres després de superar el coll, veiem un corriol, mínimament evident, que baixa a l'esquerra; més endavant anem trobant marques grogues que ens confirmen que anem bé. Excepte un brevíssim tram enfangat la resta es deixa fer tot divertidament damunt la bici; i així, creuant la pista principal, anem perdent metres pel corriol fins gairebé a les Bordes de Conflent. 


Una mica més de baixada per pista i tornem a pujar cap al Coll de Jou per buscar una entrada a la Vall de Santa Magdalena que sigui per agradívol corriol; en total surten 400 m- que gaudim al màxim.



De Santa Magdalena ens toca remuntar cap al Coll de Solanell per anar a buscar el sender que baixa al poble homònim; ja n'hem parlat d'altres vegades i simplement cal dir que és un dels nostres preferits.



A partir de Solanell intentem una alternativa a la clàssica i exigent de Sendes però tot el que trobem en direcció a Albet i després baixant de Sant Andreu a Castellbò surt un fiasco total ja els diferents senders que anem fent estan tots molt tancats.

diumenge, 16 de setembre de 2018

Voltant el Salòria en BTT (I): Port de Cabús



Distància: 28 km.
Desnivell: 1500 m+/1100m-
Dificultat: mitjana-baixa.
Durada total: 4:30 h.
Punt de sortida: Alins.
Punt d'arribada: Os de Civís (Borda de la Plana).

Travessa de 3 dies per veure-li totes les cares al pic de Salòria.
El primer dia hem de retallar el que portàvem previst perquè a la tarda s'esperen tempestes fortes. Per aquest motiu sortim des d'Alins en comptes de fer-ho des de Llavorsí i d'aquesta manera comencem cara amunt per guanyar els 1200m+ que ens han de dur fins al Port de Cabús; ascens còmode primer per asfalt fins una mica abans del petit però famós poble de Tor i després per pista en bon estat i pendents moderats.




Des del coll entrem a Andorra per dirigir-nos cap a les Bordes de Setúria per un bonic forapista amb trams de sender de bestiar que ens permet evitar l'asfalt que duu a la citat coll des del coll de de la Botella.



Arribats a les bordes hem de tornar a entrar a Catalunya per un breu tram de 300 m bttsenderisme abans no empalmem amb la pista que baixa fins a Os de Civís. Perdem 200 m- per aquesta pista però abans d'arribar al poble prenem un sender a la dreta que ens hi durà més alegrement.