BTTsenderisme a la Tossa Plana de Lles (i II): Madriu (crònica d'un despropòsit)

Distància: 40 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: molt alta.
Ciclabilitat de pujada: 60%.
Ciclabilitat de baixada: 60%.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: Refugi de Cap del Rec.
Punt d'arribada: Certés (AD).

Aquesta segona etapa a la Tossa Plana de Lles ens ha de permetre baixar per la Vall del Madriu, motiu principal de tot plegat.

Comencem el dia baixant cap a Viliella per un sender prou agradable amb algun esquitx més tècnic però res greu. Arribats al poblet seguim per un corriol, encara en baixada, per sota de la pista que entra a la Vall de la Llosa; sense ser un desastre li manca continuïtat sobretot perquè trobem la vegetació molt crescuda. Un cop a la pista remuntem amb algunes rampes exigents fins a la cabana dels Esparvers, punt on comencem el primer tram senderista del dia. La informació que dúiem era que es podria fer trams al pedal, però la veritat és que des de la cabana fins al coll de Vallcivera (una mica al nord del Port homònim) hi ha molt poca cosa pedalable (o amb una continuïtat suficient que justifiqui pujar sobre la bici); tan sols un breu tram central on sí que podrem fer 4 pedalades abans no ens carreguem la btt a l'esquena abans d'entrar a Madriu. 

Esperem que aquests 500m+ de bttsenderisme hagin valgut la pena, però ja des dels primers metres sospitem que no. D'entrada fins al refugi de l'Illa la ciclabilitat és ben escassa (sempre amb un nivell mitjanet, és clar). Tampoc millora gaire passat el refugi però anem fent tirades més llargues per terreny poc pendent. A mesura que anem perdent metres, de forma molt lenta, van apareixent pedres i més pedres que dificulten molt la progressió sobre la bici... és una batalla permanent per no quedar-hi clavat i sortir per davant la bici: la veritat és que és ben poc agraït el descens. A la meitat del descens ja n'estem fins al capdamunt i el sentenciem (i deixem de gravar): francament posar-se a Madriu amb la bici és un despropòsit (sobre gustos, colors). L'arribada a la carretera CS-101 sembla que no arriba mai i quan ho fem la remuntem breument abans no empalmem amb la pista i després el sender (poc pedalable) que ens durà a la Collet de Palomera. Sembla que ja tira avall, però encara queda un flanqueig també ben poc ciclable fins a la Collada de Costa Seda (o Costasseda). En aquest punt ja tirem definitivament avall que no vol dir damunt de la bici fins que empalmem amb la pista que ens durà a Certés.