Més qualitat que quantitat

Més qualitat que quantitat de neu a les muntanyes d'Andorra, però malgrat això, excel·lents esquiades. Al Coma de Varilles, en un dia que comença molt rúfol, però que va aclarint ja des del descens del cim, queden rastres de neu nova de l'última nevadeta i xalem de debò baixant, de tal manera que no en tenim prou i a la cota 2200 tornem a remuntar ara en direcció a la Portella de la Coma de Varilles i al Pic de Ransol. La pena és que anem tard d'horari i la darrera part cap al cim ja està més justeta i entretinguda i decidim no deixar estovar més la neu. Boníssima baixada per una neu primavera que es deixa esquiar sense saber-ne.

Tapat a primera hora

Primers girs amb poc relleu

Baixant del Coma de Varilles; va obrint

Arribant a la Portella de la Coma de Varilles

Baixant de la Portella de la Coma de Varilles

Tub final

A la Vall d'Incles pugem a la Tossa del Cap de Siscaró. La pista que entra a la vall està tancada ja a les cases i, per tant, cal caminar els 3 km fins al càmping d'estiu; sembla que un parell de setmanes encara l'aguantaran tancada (no sabem si hi passen la màquina per a fer-hi fons i per pujar amb moto de neu als turistes al restaurant que hi ha a la borda del final). Des del bosc fins a l'Estany de les Canals Roges, molta neu (i per dies), però de l'estany (cota 2400) amunt molt molt justet; podem arribar a 50 m del cim amb els esquís als peus posant-li molt bona voluntat i aprofitant els bigotis que hi ha (maltractant, això sí, una mica les pells). Per la baixada hem d'anar a buscar les pales orientades al sud que només ens demanen descalçar-nos un parell de minuts els esquís, però també amb condicions molt al límit. La neu de traca i mocador: primavera de la bona excepte el petit tram de canaleta arribant a l'Estany de Siscaró.

La canaleta passada l'estany

Part intermèdia amb molta neu

Pala final; davant, la pujada i a l'esquerra per on baixarem

Buscant la neu

La neu que hi ha, al punt