Encara queda força neu a Andorra per poder fer unes quantes foquejades més sense haver de traginar els esquís a l'esquena durant molts metres. Cal dir que la neu és la típica bona de primavera amb matins endurits i estovant-se a mesura que avança la jornada. Aquests dies era gairebé obligat evitar les orientacions que van des de la N-E fins a la S-E ja que al mínim cop de sol la neu s'estovava notablement i la deixava perillosa; en canvi les orientacions nord i oest aguantaven molt bé fins a quarts de dues.
Nosaltres vam fer tres excursions a l'extrem N-E d'Andorra, un parell a la Vall de Ransol i una altra a la Vall d'Incles.
1) Coma de Senyac des de Ransol (ME, S2 -S3-, +1100 m): neu a deu minuts del cotxe, just on s'acaba la pista; si s'ascendeix per la banda obaga hi ha neu contínua fins a dalt (també per fer la Serrera). La solana (Mil Menut, Home Mort, etc ja té molta discontinuïtat de neu).
2) Cap del Port des de la Vall d'Incles (ME, S2-S3, 950 m+): la pista ja no té neu continua; comença a 15' del cotxe, un cop entrem al bosc. A 60 m+ del cim hem de deixar els esquís perquè ja no hi ha neu. Des del cim es veia la Cabaneta (o Tosa de Siscaró) amb la pala final amb discontinuïtat de neu.
3) Coma de Varilles des de Ransol (ME, S3, 900 m+): neu a 5' del cotxe però cal encertar la llengua correcta per pujar al pla superior; nosaltres vam fallar i vam carregar 250 m+ els esquís; de baixada vam estar més encertats (tampoc del tot) i ens vam quedar a 15' del cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada