Al salvatge oest de l'Alt Urgell: les Piques en BTT

El Cadí i el Pedraforca des dels metres finals a les Piques

Distància: 24,5 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat: baixa, molt puntualment mitjana.

Durada total: 4.15 h.

Punt de sortida: Castellàs (Valls d'Aguilar).

 

Una ruta d'aquelles que no sempre agrada, però que a nosaltres ens encanta. Muntanya 100%: solitud, camins savis de tota la vida, vistes, pujades potents i baixades al punt que no escanyen.

Sortim des de Castellàs i ja comencem remuntant un sender 99% pedalable (Caní Vell Valls d'Aguilar -CVVA-), però que demana la implicació de tota la llomada; i això només arrencar, per la qual cosa val la pena fer un parell de voltes a la plaça per escalfar una mica abans no ens posem a aquestes rampes duríssimes. Tan sols als darrers 30m+ abans de sortir a la pista de Biscarbó queden reservats als pulmons i les cames més privilegiades; a les resta ens tocarà caminar encara no cinc minuts. Un cop a la pista tenim un breu tram de calma abans no ens posem a les roderes salvatges que ascendeixen al Dolmen de Biscarbó. Aquí tenim la primera baixada del dia resseguint, també, el CVVA: uns 300 m- que combina alguna rodera amb, sobretot, trams de vell camí ara transformat en sender ample de molt bon fer.

Arribem a Junyent i iniciem la pujada llarga del dia, l'ascens fins a les Piques (1971 m); en total, uns 650 m+ amb un primer tram (el més llarg) de còmoda progressió, però amb uns darrers 100 m+ criminals que ens exigeixen alguna voltamaria per poder arribar a tocar del cim pedalant. Des del cim comencem la baixada final, malgrat que no tot serà baixada ja que hi ha un parell de pujades de 50 m+, sobretot la primera part de carena, però també al final per tornar a pujar a Castellàs. Aquesta baixada té dos parts molt diferenciades: la primera són uns 300 m- (amb les dos remuntadetes que dèiem) que transita sobretot per prats, alguna rodera i senders de bestiar discrets (compte si n'hi pasturant; cal evitar-los molèsties); passat aquest tram sense cap mena de dificultat (tan sols l'orientació per la indefinició), ja empalmem amb un altre tram de CVVA més divertit perquè ja és més fluid i evident, malgrat que tampoc és una autopista (ni falta que fa...), i que ens baixa 400 m- fins a situar-nos una mica per sota de Castellàs, per la qual cosa haurem d'enllestir la ruta amb una pujada final molt cruel (cal tancar els pastors elèctrics en acabat de passar).

TRAÇA GPS