Traductor

dimecres, 18 de maig de 2022

Al salvatge oest de l'Alt Urgell: les Piques en BTT

El Cadí i el Pedraforca des dels metres finals a les Piques

Distància: 24,5 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: baixa, molt puntualment mitjana.
Durada total: 4.15 h.
Punt de sortida: Castellàs (Valls d'Aguilar).
 
Una ruta d'aquelles que no sempre agrada, però que a nosaltres ens encanta. Muntanya 100%: solitud, camins savis de tota la vida, vistes, pujades potents i baixades al punt que no escanyen.


Sortim des de Castellàs i ja comencem remuntant un sender 99% pedalable (Caní Vell Valls d'Aguilar -CVVA-), però que demana la implicació de tota la llomada; i això només arrencar, per la qual cosa val la pena fer un parell de voltes a la plaça per escalfar una mica abans no ens posem a aquestes rampes duríssimes. Tan sols als darrers 30m+ abans de sortir a la pista de Biscarbó queden reservats als pulmons i les cames més privilegiades; a les resta ens tocarà caminar encara no cinc minuts. Un cop a la pista tenim un breu tram de calma abans no ens posem a les roderes salvatges que ascendeixen al Dolmen de Biscarbó. Aquí tenim la primera baixada del dia resseguint, també, el CVVA: uns 300 m- que combina alguna rodera amb, sobretot, trams de vell camí ara transformat en sender ample de molt bon fer.
Arribem a Junyent i iniciem la pujada llarga del dia, l'ascens fins a les Piques (1971 m); en total, uns 650 m+ amb un primer tram (el més llarg) de còmoda progressió, però amb uns darrers 100 m+ criminals que ens exigeixen alguna voltamaria per poder arribar a tocar del cim pedalant. Des del cim comencem la baixada final, malgrat que no tot serà baixada ja que hi ha un parell de pujades de 50 m+, sobretot la primera part de carena, però també al final per tornar a pujar a Castellàs. Aquesta baixada té dos parts molt diferenciades: la primera són uns 300 m- (amb les dos remuntadetes que dèiem) que transita sobretot per prats, alguna rodera i senders de bestiar discrets (compte si n'hi pasturant; cal evitar-los molèsties); passat aquest tram sense cap mena de dificultat (tan sols l'orientació per la indefinició), ja empalmem amb un altre tram de CVVA més divertit perquè ja és més fluid i evident, malgrat que tampoc és una autopista (ni falta que fa...), i que ens baixa 400 m- fins a situar-nos una mica per sota de Castellàs, per la qual cosa haurem d'enllestir la ruta amb una pujada final molt cruel (cal tancar els pastors elèctrics en acabat de passar).