No recordem que mai haguem seguit una traça d'alguna cursa o marxa i ens hagi agradat. I no és cap crítica a aquests esdeveniments, perquè en les poques que hem participat la gent que les organitza són admirables per les hores que hi dediquen desinteressadament i, també, pel bon ambient que hi acostuma a haver entre els participants (si més no fa uns anys era així). En canvi, els recorreguts ja són una altra cosa: correntment estranyeses diverses omplen l'itinerari i acostumen a fer-lo enrevessat (disculpeu la generalització; de ben segur que n'hi ha que no es poden incloure en aquesta categoria).
Ara feia dies que no pillàvem en aquest sentit, i ens vam apropar a Santa Pau i vam seguir un parell d'edicions de la Santa Pau, una per la banda nord (la del 23) i l'altra cap al sud (la del 24). Només direm que vam caminar sobre manera, que vam pujar i baixar de la bici mil vegades i que el millor de les dues jornades (que diràs, si la primera no va sortir bé, què et feia sospitar que la segona, sí...) va ser la méteo, l'estat del terreny (estava sec al punt -compte després de pluges perquè deu ser territori prohibitiu-), els colors de les fagedes garrotxines, els senders que vam seguir quan vam abandonar la traça original i les fotos (que no fan bona la dita que "una imatge val més que mil paraules").
 |
| Imatges de les fagedes de l'obaga de Puigsallança |
 |
| Imatges de la solana de Santa Pau, als peus de Sant Julià del Mont |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada