El número de setembre-octubre de la revista Vèrtex publica un article nostre: un recull de cinc excursions per assolir els cinc cims més alts d'Eslovènia, tots situats dins el Parc Nacional del Triglav. Itineraris exigents tant físicament, amb desnivells sempre propers als 2000 m+, com tècnicament, per la presència de trams escarpats correntment equipats amb cables de vida o clavilles.
Les excursions en imatges...
Els primers quilòmetres sempre transiten per pistes en molt bon estat i pendents més que moderats però passat el refugi del Serrat de les Esposes ja prenem una pista que guanya metres de manera més decidida fins al Coll de Dental, punt on més o menys s'acaba la pista. A partir d'aquí tocar anar tirant voltes maria pel mig del prat la qual cosa ens permet arribar gairebé fins al cim; tan sols cal caminar dos minuts per assolir-lo. Excel·lents panoràmiques tan cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Des del cim desfem fins al Coll de Dental punt on remuntem un mica i prenem el sender que va fins al Coll de Pendis; ras i curt no val GENS la pena perquè té una ciclabilitat molt pobra (malgrat que la informació que teníem era una altra). Del Coll de Pendís fins al refugi dels Cortals de l'Ingla continuem per sender, ara GR, que millora però també té alguns trams gens pedalables, malgrat que en té d'altres de prou divertits; si no fos perquè baixàvem cremats de l'altra sender, encara seria tolerable. El tema millora definitivament a partir del refugi ja que el sender és un delícia fins al fons de la vall, punt en el qual tornem a remuntar fins al Coll de Jovell per fer el darrer corriol de la jornada: una altra regalada fins a Santa Magdalena; a partir d'aquí ja s'imposa l'asfalt amb algun esquitx de sender divertit fins a Coborriu.
Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.
Des dels Banys cal prendre la pista asfaltada (aquesta part ens l'estalviem fent una combinada de cotxes) que va direcció cap a la Collada de Roques Blanques, malgrat que cap a la cota 1700 es torna terra que empitjora a mesura que anem guanyant metres, fins a l'extrem que la darrera part és força baralladissa; si no es fa combinada de cotxes surten uns 1100 m+. A partir de la collada tirem cap a la Portella de Rojà on arribarem havent fet tres breus caminades (la més llarga és la primera amb una mica més de mig km), però amb trams molt exigents de pedals. Un cop canviem de vessant seguim per corriol on en algun moment molt puntual ens tocarà caminar, però les parts pedalables es van fent omnipresents fins als peus del Costabona, on es pot arribar muntat fins als darrers 50 m+. Un cop al cim ens tirem cap al camí de les mines, un espectacular sender que baixa elegantment (amb algun tram més exigents) fins a tocar de les mines. A mesura que perdem metres el sender es va eixamplant fins a percebre's clarament l'amplada de l'antiga pista, ara mig reconvertida a divertit corriol. El tram final combinem trams de pista i algun de sender fins a retornar als Banys.
