BTTsenderisme: rutes 14 i 9 del Centre BTT de la Bourboule i cim del Sancy

Parc Natural dels Volcans d'Alvèrnia  (Massif Central, Auvergne)

Distància: 45 kms

Desnivell: 1750 m

Dificultat tècnica: alta (mitjana sense cim).

Punt de sortida: la Bourboule

Combinació de les rutes 14 i 9, per aquest ordre, del centre BTT de la Bourboule amb un afegit de 20 kms que ens permetrà accedir al cim més alt de l’Auvergne, el Puy de Sancy. Arribar fins al cim comporta una part final de 3 kms amb un pendent mig del 14% i puntes que arriben al 25, per terreny ample però amb força pedra solta, és a dir, si no som uns cracks damunt de la btt ens tocarà arrossegar la bici durant 500 m de desnivell; si el nostre nivell és mitjà podrem fer la meitat de la pujada final damunt de la bici. És bo portar una mica de cadena per lligar les bicis a la cafeteria.

Des de davant de l’oficina de turisme remuntem per l’Avenue Agis Ledru i quan portem tot just 50 m tombem a la dreta pel Chemin de la Suchère i posteriorment pel de Noisetiers, el qual aviat es transforma en corriol. Al pk 1,5 arribem a l’asfalt i el prenem a l’esquerra en pujada. Passat la Fohet reprendrem per corriol ample en pujada. Les marques del centre BTT ens porten direcció primer a Charlannes i després a l’Stele. Sempre anem seguint les indicacions de la ruta 14 que a voltes coincideix amb d’altres itineraris del mateix centre.

Després de l’Stele (pk 10,5) tenim un divertit corriol en baixada d’un km; poc després d’entrar trobem una bifurcació i seguim a la dreta en baixada (en aquest tram seguim marques grogues de PR). Atenció: al pk 11,7 (chemin de la Charbonnière) arribem a una pista i la prenem a la dreta (direcció Pont de Vendeix), tot i que la ruta 14 va a l’esquerra; ara nosaltres busquem l’enllaç amb la ruta número 9 (a la carretera trobarem les marques). El següent punt és “Le Grand Pré” (pk 18,3) on tenim dues opcions: o finalitzar la ruta n. 9 bàsicament en descens o bé pujar fins al cim del Sancy. Si opteu per la segona heu d’anar a la dreta en pujada direcció “Le Mont Dore” (seguim marques de GR). Al 18,9 a Le Pré des Sagnes tombem a la dreta en pujada (GR). Al 20,1 en un cruïlla seguim recte en baixada i arribarem a l’asfalt el qual prendrem a l’esquerra. Just després al Salon du Capcin baixem a la dreta direcció a la Gare i quan som davant del funicular tombem a la dreta pel “Chemin des Medecins”. Ara anem direcció l’estació “du Mont-Dore”.

El GR ens porta fins al pàrquing de l’estació a partir del qual heu de prendre l’única pista que es veu, on es combinen els trams més ciclables amb d’altres reservats als més tècnics i físics. Fins a la cota 1720 podreu pujar amb la btt, després haureu de remuntar 50 m arrossegant-la fins al bar del telefèric (1775) on deixarem la btt i remuntarem 100 m. d’escales per fer el cim (pk 28).

A partir d’aquí heu de desfer fins a “Le Grand Pré” (pk 38) on reprendrem amb el circuit n. 9 per acabar probablement pels millors racons de la ruta, seguint els “ruisseuax” des Vernières i de Cliergue.

Track GPS

Circular a peu per les Valls d'Otal i d'Ordiso

Tercer dia d'estada per la zona d'Ordesa i decidim descansar de la bici. Les previsions de la meteo donen pluges a partir de migdia i, per tant, no podem allargar-nos gaires hores en la sortida. Així, deixem el cotxe a Bujaruelo on iniciem la ruta.

(cara N de l'Otal)

Seguim per  la pista que entra a la Vall d'Otal i que mor a la cabana situada a 1640m;  continuem pel sender (GR11) que puja cap al Coll de Tendeñera. Nosaltres ens desviem a 2.200m per abandonar el GR i creuar pel Coll d'Ordiso. En aquest punt, ja comença a plovisquejar.

(Cara S Vinhamala)

El cel s'està ennegrint cada cop més i abandonem la idea de pujar a la Peña d'Ordiso. Baixem directes i molt decididament cap a la Vall d'Ordiso. A l'alçada del riu el temps empitjora considerablement. Inquiets per la tempesta que ens cau al damunt, i  el temor que la tempesta elèctrica pugui anar a pitjor, creuem el riu com podem i sense pensar amb les possibles conseqüències... =(

Baixem fins al refugi d'Ordiso on coincidim amb altres excursionistes que també han estat "sorpresos" pel mal temps.

Esperem a què afluixi la tempesta i una estona després continuem per la pista que baixa paral.lela al riu Ara i que ens porta directament al cotxe.

Broto - mirador d'Ordesa

Seguim amb el llibre de rutes BTT per l'entorn d'Ordesa però amb poques ganes d'afrontar corriols de nivell mitjà (aptes només per a nivells mitjans molt superiors al que nosaltres considerem un nivell mitjà; caldrà seguir investigant la catalogació de la dificultat tècnica del llibre...), per la qual cosa ens decantem per la ruta número 2, que transita exclusivament per pista. 

La ruta comença a Broto amb una pujada de 3 kms per asfalt fins al poble de Buesa on s'acaba la carretera i prenem pista d'accés restringit als vehicles motoritzats sense autorització. La pista té trams de marcat desnivell sobretot cap al final, on fins i tot cal arrossegar la BTT durant cinc minuts per sortejar el pic de l'Estaton. 

Ben aviat enllacem amb la pista de la Cutas i arribar-nos al mirador de la punta Acuta amb unes vistes espectaculars de l'entrada de la vall d'Ordesa (a baix de tot de la foto hi ha el pàrquing restringit a l'estiu), el circ de Carriata i el circ de Cotatuero.

A partir d'aquí s'inicia un rapidíssim descens per bona pista però amb desnivells que poden arribar al 20%; tan sols cal vigilar de no ensopegar amb cap dels taxis que circulen. Arribats a Torla (sobretot no agafeu el GR al Puente de la Glera) ja només ens queda seguir la carretera (4kms) fins a Broto.

Volta al Sobrepuerto

Realització èpica de la ruta 7.2 del llibre Rutas en BTT por el Pirineo Aragonés. Entorno del Parque Nacional de Ordesa y Mont Perdido de l'Editorial Alpina.

La ruta s'inicia al poble de Bergua, al qual s'hi arriba des de Fiscal per una carretera en bastant mal estat, durant 10 kms. La primera part de pujada es fa per camins poc usats però de fàcil progressió ja que el desnivell és poc marcat. Arribats a Santa Orosia afegim 1,5 kms extres per arribar-nos a la Punta O Mallo, coronada per dues antenes i amb unes fantàstiques vistes cap a Sabiñánigo. Desfem camí i remuntem una mica més, abans d'iniciar el descens cap a la Cruz de Basaran, tot i que abans visitem el poble abandonat de Cortillas, on arribem per un corriol ben poc ciclable. Arribats a la Cruz tornem a pujar lleugerament fins al Puerto de Ainielle... i, a continuació iniciem un descens per anar a buscar els corriols previstos en aquest itinerari. Fem càlculs: portem 30 kms en 4 hores i la ruta que és d'uns 41 (més el 3 que hem afegit nosaltres) indica una durada de 7-8 hs; comencem a sospitar que hi ha trampa, ja que els números no quadren. Efectivament, quan agafem el PR que duu a Otal intuïm quina és: trams interminables de corriol gens agraït, amb tirades màximes damunt de la btt d'uns 200 - 300 mts, amb molts arbres tombats, barrancs, i d'altres elements que obliguen a baixar i pujar de la btt contínuament i que ni tan sols els trialers molt experts podran estalviar-se. Arribem a Otal i es manté la mateixa tònica: el primer km després del citat poble és directament impossible de ciclar (per vegetació espesa i pedregositat) i l'altra part continua sent un interminable pujabaixadelabttquetreuriadepollegueraalméspacientipatidordamuntdelabtt. Això sí, el lloc és molt molt bonic. El "regalet" final són 100 mts de desnivell  en pujada des del barranc de Forcos fins al poble de Bergua on cal arrossegar la btt.

Si no sou del calibre magradapatir, nosaltres us aconsellem el descens directe (indicat al llibre com a 7.1) des de la Cruz de Basarán cap al Barranc d'Otal, és a dir, sense visitar el poble homònim ja que així el tram de corriol on cal esbarallar-se amb tot d'elements diversos (això sí, en un entorn privilegiat, i més aquesta primavera) queda molt més curt, i a més fins i tot, aquest darrer tram és més negociable amb la btt entre les cames.

Corriols solsonencs

Distància: 42 kms

Desnivell: 1000 mts

Dificultat física: mitjana-alta

Dificultat tècnica: mitjana-alta

Buscant, buscant, trobem bones referències de la marxa en BTT del Solsonès. Com que veiem que és un pèl llarga pel nostre gust fem un refregit... retallem per aquí, afegim per allà i al final ens queda una ruta que s'inicia fent tres quarts de volta al pantà de Sant de Ponç per, ben aviat, anar a ciclar per tots els corriols de vora de Solsona... pugin, baixin o planegin.

Sortim des del pont del molí a la C26 i fem els primers kms pels voltants del pantà, bàsicament planejant. Ben aviat encarem els primers corriols pel bosc de Sant Ponç... algun peu a terra, però prou bé. creuem la carretera C26 i ja comencem a trobar coses desconcertants que GPS en mà comencem a evitar de seguida, per rebuscat i rocambolesc. El lloc és boscós i ben agradable, i més aquest any que les pluges han estat generoses... de fet, sense el terreny amb un extra d'humitat ha de ser difícil fer més de 5 kms seguits sense punxar; però no té un objectiu clar, bé, sí, picar tots els corriols de la contrada.

Anem fent via i entrem al bonic corriol que transita prop de la rasa de Ventolra... té alguna pujadeta però és de molt bon fer, per la senzillesa del corriol (però amb algun pas exposat) i per l'entorn boscós i humit.

L'itinerari continua sent un pujabaixadestrossacames que arribats al corriol que mena al collet de la Fusta ens fa acabar de sentenciar la ruta, ja que és un tram de marcadíssima pujada, mig en flanqueig que no acabem d'entendre ja que ens sembla interpretar que el mateix tram es pot fer per camí... suposem que tot és qüestió de gustos, però és que som de la idea que els corriols són divertits de baixada, planejant o en pujada moderada i neta. A partir d'aquí algun pujabaixade200ppm i algun corriolet més, de bon fer, i retorn fins al cotxe amb una estranya, i insòlita, sensació d'haver pujat molt i haver baixat molt poc... en definitiva, acabem amb massa dolor a les cames i molt poc (o gens) als braços.

Bé, ja se sap quan s'experimenta, de vegades surt bé, i d'altres no... i en aquest cas la selecció que vam fer, va ser d'allò més desencertada (la falta de criteri, el desconeixement de l'indret, l'atzar, ja se sap). Però hi tornarem perquè l'indret s'ho val i sense fer coses estranyes poden sortir rutes ben agraïdes.

Us deixem el track aquí, però creiem que si no us va molt la marxa, però que molt (a nosaltres només ens en va molt), no us l'aconsellem.