Sortida des del pàrquing de la presa de Cavallers (1750m). La primera part va per l'antic camí de la pedrera; en una corba a l'esquerra el deixem i seguim pel camí d'estiu marcat amb fites que, en trobar-se sense neu ,és fàcil de seguir (amb neu, a banda de ser poc agraït amb esquís deu ser de difícil orientació tot i que va força a prop del barranc de Comeslesbienes). Als 1950m ja ens podem calçar els esquís per fer els darrers mts per la part de bosc més frondosa, tot i que ja més tolerable que la 1a part de bosc. A partir d'aquest punt ens separem del camí d'estiu i anem cap a la dreta per apropar-nos a les parets del serrat del Moixó (zona propensa a allaus).
A partir d'aquest punt (2100m) l'itinerari segueix per una mena de pala/canal força dreta fins a la cota 2400. A partir d'aquí el camí va pel fons de la vall ja molt més suaument fins arribar als estanys de Comalesbienes on superat el segon trobem una paleta una mica més dreta que mena a l'estany Gelat, el qual superarem per la dreta.
Ben aviat ja veiem la pala final. L'opció més "suau" és arribar fins al coll que s'insinua al fons i puja pel dret llom final.
Des de la cota 2975 fins al cim (2982m) hi ha una cresta d'uns 300 mts de llargada ,amb un parell de pujabaixa, que pot demanar cordino segons les condicions. Nosaltres no en portàvem i no vam passar.
De baixada podem afrontar la pala d'una manera més directa; uns 30 graus amb bona amplada.
Per passar els estanys de Comalesbienes cal remar una mica però ben aviat es reprenen les pales més suaus fins a la cota 2400 on baixem per la dreta palacanal ja purgada... en funció de les pedres que hi sobresurtin serà més o menys difícil d'afrontar.
(L'Aniol baixant sota les parets del serrat del Moixó. Foto: David G.O.)
Podeu disposar del track gps aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada