Corriols solsonencs

Distància: 42 kms

Desnivell: 1000 mts

Dificultat física: mitjana-alta

Dificultat tècnica: mitjana-alta

Buscant, buscant, trobem bones referències de la marxa en BTT del Solsonès. Com que veiem que és un pèl llarga pel nostre gust fem un refregit... retallem per aquí, afegim per allà i al final ens queda una ruta que s'inicia fent tres quarts de volta al pantà de Sant de Ponç per, ben aviat, anar a ciclar per tots els corriols de vora de Solsona... pugin, baixin o planegin.

Sortim des del pont del molí a la C26 i fem els primers kms pels voltants del pantà, bàsicament planejant. Ben aviat encarem els primers corriols pel bosc de Sant Ponç... algun peu a terra, però prou bé. creuem la carretera C26 i ja comencem a trobar coses desconcertants que GPS en mà comencem a evitar de seguida, per rebuscat i rocambolesc. El lloc és boscós i ben agradable, i més aquest any que les pluges han estat generoses... de fet, sense el terreny amb un extra d'humitat ha de ser difícil fer més de 5 kms seguits sense punxar; però no té un objectiu clar, bé, sí, picar tots els corriols de la contrada.

Anem fent via i entrem al bonic corriol que transita prop de la rasa de Ventolra... té alguna pujadeta però és de molt bon fer, per la senzillesa del corriol (però amb algun pas exposat) i per l'entorn boscós i humit.

L'itinerari continua sent un pujabaixadestrossacames que arribats al corriol que mena al collet de la Fusta ens fa acabar de sentenciar la ruta, ja que és un tram de marcadíssima pujada, mig en flanqueig que no acabem d'entendre ja que ens sembla interpretar que el mateix tram es pot fer per camí... suposem que tot és qüestió de gustos, però és que som de la idea que els corriols són divertits de baixada, planejant o en pujada moderada i neta. A partir d'aquí algun pujabaixade200ppm i algun corriolet més, de bon fer, i retorn fins al cotxe amb una estranya, i insòlita, sensació d'haver pujat molt i haver baixat molt poc... en definitiva, acabem amb massa dolor a les cames i molt poc (o gens) als braços.

Bé, ja se sap quan s'experimenta, de vegades surt bé, i d'altres no... i en aquest cas la selecció que vam fer, va ser d'allò més desencertada (la falta de criteri, el desconeixement de l'indret, l'atzar, ja se sap). Però hi tornarem perquè l'indret s'ho val i sense fer coses estranyes poden sortir rutes ben agraïdes.

Us deixem el track aquí, però creiem que si no us va molt la marxa, però que molt (a nosaltres només ens en va molt), no us l'aconsellem.