Traductor

dissabte, 8 de gener del 2011

Vacivèrs amb esquís

Distància: 10 kms.
Desnivell: 800 mts.
Dificultat: fàcil (excepte els darrers 50 mts).


Iniciem el recorregut des de l'aparcament d'Orri de l'estació d'esquí de Baqueira Beret. En primer lloc es creuen les pistes per entrar a la vall del Riu Malo, sempre deixant-lo a la dreta. Anem remuntant per direcció est més del que seria desitjable i apareixem als estanys de Rosari.(als estanys de Vacivèr, els primers, cal tombar al N per una mena de canal de pendent moderat). Aquí, just davant del pic de Rosari (molt pelat al cim), sí que ens orientem al nord per situar-nos a la base del Vacivèrs al qual hi accedim pel llom est, amb un tram final que en el cas de trobar la neu molt dura és millor fer amb grampons i piolet. Nosaltres el trobem al límit i encara arribem a dalt amb esquí als peus. Des del cim baixem per la pala sud (35º), inicialment ple de traces endurides que, amb la neu dura que hi ha, fa que sigui poc agraït. 


Fins arribar a la part de bosc trobem la millor neu de la jornada, a trams mig pols i d'altres dura fàcil d'esquiar. ara ja baixem directes cap als estanys de Vacivèrs (que és la ruta normal). Però a partir del bosc la cosa empitjora exponencialment ja que trobem una barreja de crosta i tracesmilregelades. Fins a l'aparcament "nómes" són 300 mts de desnivell però en semblen 3000, de tan lenta com es fa la progressió. A més a més, de les diferents possibilitats que hi ha per baixar escollim la pitjor de totes, ja que en un determinat punt ens hem posar els esquís a l'esquena per manca de neu; i de fet és la millor part d'aquests 300 mts. 


Quan arribem al cotxe el sol, que s'havia mantingut en un pla discret rere els núvols durant tot el dia, es mostra generós; però ara ja és massa tard perquè no és temps de transformar la neu, tal com confiàvem nosaltres per gaudir del descens.