Distància: 8km
Desnivell: 800m+
Dificultat: baixa, ME, S2, puntualment S3
Durada total: 3.30h
 |
| Allau a la pista de Ransol |
Cap de setmana anticiclònic en aquest hivern tan mogut (i tan ventós). La idea inicial pot ser el Pic de Ransol, malgrat que també podria ser que tiréssim cap al Coma de Senyac... però quan tot just enfilem les primeres corbes de la pista asfaltada que puja a Ransol ja veiem que el tema està més complicat del que ens pensàvem: hi ha neu a dojo, hi ha trams de la pista on el llevaneus ha deixat un metre de neu al marge, tot just hi passa un cotxe a causa de tanta neu, en un dels barrancs hi ha una allau considerable (arbres pel marge, etc)... tot plegat impressiona; i més impressió fa que a les 9 del matí (que tampoc és cap matinada remarcable) som els únics que hi som (juntament amb una altra parella) i esguardem amb recança les cares sud de la zona carregades fins a dalt. Per tot plegat fa que busquem l'itinerari més segur de la zona per la qual cosa ens encarem a fer la visita anual al Coma de Varilles, un recurs efectiu per dies de neu incerta i sobretot ràpid, que és el que ens convé perquè encara queden un parell de barrancs per purgar (que no vol dir que baixin sí o sí).
Res a dir de nou de l'itinerari del Coma de Varilles que no s'hagi dit aquí; pel que fa a la neu, molt estable en tot el recorregut (com diria la Vicenteta: 'me l'imatxinava més gran') i molt canviant pel que fa les textures. Hi vam trobar de tot: des de pols a les parts més obagues, a primavera a les solanes i altres trams encrostats (tolerables) pel vent, en general, totes de bon fer (més o menys). Total, que fem i desfem (i gaudim amb l'amic Ricard; llàstima dels heliesquiadors que sense fotre ni brot ens van trinxar les pales de baixada; però no ens van poder robar el plaer d'obrir traça fins al cim) i marxem ben d'hora no sigui cas que vulgui descarregar alguna cosa... fet i fet, uns aborígens van aparèixer, es van mirar la canal de sobre on s'aparquen els cotxes i van girar cua mentre deien: 'encara no ha baixat'. El més curiós del cas és que un parell o tres de famílies amb la seva canalla estaven tranquil·lament amunt i avall amb els trineus just a la base del con de dejecció.
Res a dir de nou de l'itinerari del Coma de Varilles que no s'hagi dit aquí; pel que fa a la neu, molt estable en tot el recorregut (com diria la Vicenteta: 'me l'imatxinava més gran') i molt canviant pel que fa les textures. Hi vam trobar de tot: des de pols a les parts més obagues, a primavera a les solanes i altres trams encrostats (tolerables) pel vent, en general, totes de bon fer (més o menys). Total, que fem i desfem (i gaudim amb l'amic Ricard; llàstima dels heliesquiadors que sense fotre ni brot ens van trinxar les pales de baixada; però no ens van poder robar el plaer d'obrir traça fins al cim) i marxem ben d'hora no sigui cas que vulgui descarregar alguna cosa... fet i fet, uns aborígens van aparèixer, es van mirar la canal de sobre on s'aparquen els cotxes i van girar cua mentre deien: 'encara no ha baixat'. El més curiós del cas és que un parell o tres de famílies amb la seva canalla estaven tranquil·lament amunt i avall amb els trineus just a la base del con de dejecció.
I 'quatre' imatges de la jornada:
 |
| A l'inici, remuntant pel bosc |
 |
| Amb la Sarrera al fons |
 |
| Descarregant heliesquiadors al cim del Coma de Varilles O |
 |
| Última pala |
 |
| Primers girs |
5 comentaris:
M'alegro molt de veure l'Olga esquiant, ja q això vol dir genoll ok, i futures sortides.
Molt bon trident d'esquiadors.
Fins ben aviat!!!
Gràcies!!!! Ara caldrà veure si li deixa 'ressaca' o no aquesta primera esquiada...
Fins aviat!!!!
David
Collons!! Heliski també a Andorra, ara? La mare que els va matricular... Algú posarà seny o tot s'hi val per quatre duros?
Hola! si hi hereu dissabte era el mateix "pajaro" que veiem passar nosaltres des de Arcalís .... ja fa un parell d'anys que Andorra ha donat permís per fer heliesquí a cims diversos.. quan he tingut l'oportunitat de parlar-ho amb els del lloc que sempre proven de defensar-ho, em deien que hi havia l'acord de no aterrar als cims més emblemàtics.. dissabte eren al Fontblanca, i sembla que també al Coma de Varilles.. i anarinant.
Una pena, però ja sabem que a Andorra tot s'hi val.
Això de la segona canal que comentes, .. jo me l'he mirat vàries vegades per esquiar-la.. els anys de molta neu la piràmide somital queda coberta de neu .. l'últim cop que me la mirava encara estava bastant descoberta amb molts rocs
records!
Ei!!!
realment, una pena això de l'heliesquí... esperem que d'Andorra i de la Vall d'Aran no passi... perquè si s'omple el Piri d'helicòpters, quina gràcia :-(
La canal aquella sembla que està posada per a vosaltres (sempre que la veig, ho he pensat) ;-)
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada