Amb els Insaciables a Pomèro

Foto: R. P.

Distància: 22 km

Desnivell: 2200m+

Dificultat: ME-BE, S3 (BA si és vol fer cim)

Durada total: 8 h

Punt de sortida: Mair de Diu dera Artiga de Lin

Dia: dissabte 12

Jornada desproporcionada d'esquí de muntanya de la mà dels Insaciables que generosament ens acullen per a la seva esquiada de dissabte. D'aquesta manera ens trobem tots a les 8 a la Mair de Diu dera Artiga de Li; en total som 8 que comencem remuntant els gairebé 3 km (200m+) de pista fins que s'acaba a l'alçada del refugi. Aquí ja ens endinsem al bosc per pujar pel camí d'estiu fins a sortir a una clariana a la cota 1600 on el terreny es posa més amable per anar-hi amb esquís. Ascendim pel marge esquerre del Barranc de Pomèro fins que a l'alçada de la cabana homònima deixem aquesta vall que duu  al Pòrt dera Picada per prendre una altra a la nostra esquerra que ens ha de dur al Lac de Pomèro, però  com que aquests dels Insaciables no tenen mesura, diuen que abans farem una visita a la zona de les tuques de Bargues tot i que ens quedarem al coll, i és que el missatge d'avui és clar: esquiar tant com es pugui la fantàstica neu pols que estem trobant. Així, arribem al coll que hi ha entre els dos cims (compte la part final perquè és allavosa) i ni ens plantegem de fer la cresteta (50m+) fins al cim; ràpid canvi de pells i cap avall, però no fins a la bifurcació, no... fins a la cabana de Pomèro una altra vegada, perquè la neu està boníssima i ningú vol liquidar el gaudi... el nom els queda que sembla fet a mida. Això implica que ara ens tocarà remuntar 800m+ fins a la base de la Tuca Blanca de Pomèro, i tenint en compte que ja en portem 1300, es faran feixucs. Sort que el Vicenç s'ha posat en mode ONG Obrint Traça Sense Fronteres i facilita l'ascens notablement; doble malta, el Vicenç! Quina màquina!, va barallant-se amb la neu i encara ens deixa enrere. Al peu de la piràmide final, on arribem amb una paleta de marcat pendent, ja veiem que el cim està molt delicat (ja deu de ser-ho de per se) per la qual cosa hi ha unanimitat a l'hora de fer-li un renuncio i anar de cara a la feina que ens ocupa avui: esquiar tota la neu pols que hi ha, que no és poca i que parcialment ens l'han trinxat els que practiquen l'heliski i que ens han donat la murga tot el matí amb el pujaribaixar de l'helicòpter. Comencem el descens i es manté la tònica de neu excel·lent; a la base del Tuc de Pomèro deixem de desfer camí i prenem a la dreta una successió de boniques pales orientades al N-E que ens deixen a tocar de la Cabana de Pomèro on desfarem camí per una neu que no és pols, però la feina ja està feta i la jornada és difícilment espatllable.