Distància: 24 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat tècnica: ME, S2 molt
puntualment S3 a la part final.
Durada total: 7:30 h.
Punt de sortida: carretera de Luz
Saint-Sauveur cap al Tourmalet (D 918); cap a la cota 1400 cal
prendre una pista a la dreta cap a Chez Louissette.
Dia: 11/4
Cal sortir per una pista d'esquí de
l'estació que remunta a uns metres a l'esquerra del riu la Glère;
unes desenes de metres després sortim al camí que puja cap al
refugi de la Glère. Caminem 3 km per guanyar 150 m+ amb els esquís
a l'esquena. A la cota 1650 ja ens calcem els esquís i anem fent
drecera respecte la pista; impressiona les nombroses allaus que
baixen, per cert amb bastanta mala llet, del Pic d'Ayré. Aviat
passem per sota el refugi flanquegem el llac deixant-lo a la dreta,
fent algun estrany equilibri perquè ja està molt tendret dels
extrems.
 |
| Part baixa de la vall |
 |
| Refugi de la Glere |
 |
| Ruta lacustre |
A continuació anem passant tota una sèrie de llacs sempre
intentant no perdre metres i, per tant, flanquejant-los normalment
deixant-los a la nostra esquerra. Així passem els llacs de Mounicot,
Mouréle, Verts i entre els dos de Maniportet per anar a buscar el
llom N-O, un ascens, sembla, més suau que les pales de sota del pic
dels Tres Consellers. Quan falten uns 100m+ per assolir el cim hi ha
un petit estretament amb la neu força dura i molta pedra a la vista
que passem amb esquís o a peu, al gust i que ens deixa a la suau
paleta final que ens duu fins al cim.
 |
| Últims metres |
 |
| Arribant al cim amb el Neuvielha darrere |
 |
| Gent al cim del Neuvielha |
 |
| Al Turó, mirant al sud |
 |
| Al Turó, mirant al Vinhamala |
 |
| Vinhamala |
 |
| Tapou i Vinhamala |
 |
| Bretxa de Roland des del cim |
Des del Turó decidim baixar
amb grampons perquè la pala està entre encrostada i dura i
l'estretament demana precisió i el nostre nivell no la pot garantir.
A partir d'aquí una successió de pales i flanquejos per molt bona
neu primavera ens retorna al refugi, en primer lloc, i després, ja
per una neu més pesada fins a la cota 1700 on ja descalcem.
 |
| Neu primavera fàcil |
4 comentaris:
clap clap clap..
Comenceu la temporada amb un Montsent i Montorroyo i l esteu acabant amb aquest bonic cim francés. Tot i que poter encara podreu aprofitar algun bigoti més de neu..
Amb ganes de retrobar nos, segurament sobre la bici (l esquí jo ja el dono "quasi" per acabat..)
Salutacions
ignasi
Ara els bonoskis s'estan posant molt cars ;-)
Vava... a veure si algun dia ens trobem amb la bici que tenim alguna proposta "deshonesta" per fer-te... pedalar la part més salvatge de Port del Comte.
Fins aviat!
La última foto: neu primavera fàcil, molt guapa amb el refu allà darrera. Bona activitat.
Gràcies, Roger!
Publica un comentari a l'entrada