Ath pic der Òme damb BTT

Distància: 38 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: molt alta.
Exposició: baixa, molt puntualment mitjana-baixa.
Ciclabilitat de pujada: 75%.
Ciclabilitat de baixada: 85%.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: Salardú (o Bagergue).
Allotjament recomanat: refugi Juli Soler Santaló

Impressionant excursió de BTTsenderisme, intel·lectualment atribuïble a la Montse, que va sortir millor del previst en determinats punts i pitjor del que esperàvem en d'altres. Podem sortir des de Bagergue però llavors ens perdrem una tirada boníssima de sender fins a Salardú, si no és que es disposa de dos vehicles per fer la recuperació al final, com és el nostre cas.

Per tant, sortim des de Bagergue remuntant per la pista que duu a les mines de Liat; al principi el pendent és suau però ben aviat el percentatge es deu situar sempre a l'entorn del 10%, això sí, sempre per pista en bon estat. 

Així arribem a la cruïlla del GR 211 i nosaltres el prenem a la dreta cap al llac de Montoliu. Iniciem un tram un espectacular per on havien circulat antigament les vagonetes de les mines; fins al llac es deixa pedalar gairebé tot però hi ha un parell de punts on caldrà caminar (segurament amb unes bones cames és tot pedalable). 

Passem el llac i la base del Maubèrme i continuem cap al Coth de Montoliu, però abans de l'última recta l'abandonem per prosseguir pel GR, ara ja sí, en un tram clarament de BTTsenderisme. Som a la cota 2430 i ara fins al cim ens tocarà carregar la bici; són uns 300m+ que es fan força bé gràcies al museu a l'aire lliure que podem visitar com són les mines i les instal·lacions que hi trobem als peus del Tuc der Òme. Increïble construir allò, viure-hi, treballar-hi, etc. En algun punt perdem el GR però el destí final és clar i tirant voltes maries l'assolim enmig de la mirada atònita de dos senderistes francesos que no acaben d'entendre que hi fem allà dalt carregats amb les bicis a l'esquena.

Comencen a baixar en uns primers metres molt difícils però que aviat donen pas a un llom herbós molt més amable. Fins al Port d'Orla anem baixant seguint les marques del GR que a la part final abans d'arribar al port ho fa espectacularment per les antigues vies de les mines. En canvi, la part precedent cal tirar una mica d'intuïció i anar buscant el millor pas; si estem encertats ho farem gairebé tot damunt la bici fins arribar a les mines deth Horcalh. Després el tram ja comentat per les antigues vies fins al Port d'Orla (2318 m).

Aquí ja tenim clar que hi ha 100m- difícilment ciclables i els fem tranquil·lament a peu. Un cop comencem el flanqueig de la Ribera d'Orla tornem a fer-lo damunt la bici, batallant, això sí, cada pas perquè el terreny és ple de pedres a contrapel. Podem rapinyar uns 200m- abans no ens posem a la part més lletja de la ruta, cap a la cota 2000, ja que el flanqueig és escassament ciclable i ens passem tres quarts d'hora ben bons per perdre 300 m- en uns 4 km. 

Arribem a la pista de Montgarri mentalment bastant damnificats: això no ho havíem previst que pogués sortir aixi, confiàvem en un flanqueig més amable i pedalable, però no. Ens mirem la baixada de Vernatar com a possible alternativa en una propera ocasió; tampoc es veu el millor terreny del món per posar-s'hi amb la bici, però la Montse diu que està prou bé... caldrà provar-ho. 

Sortim tan cremats a la pista que la remuntada fins al Pla de Beret ens sembla un regal. Tot just són 150 m+ que ens deixen gairebé a 1900 abans de començar el descens final. Primer el fem pel GR però a la carretera el deixem (el podríem seguir i sortiríem directament a Bagergue) per continuar per un preciós i fàcil sender (final del vídeo) que ens durà directament a Salardú i que ens permetrà treure'ns el mal regust que ens havia deixat el tram final de la Coma d'Orla.