Coscollet, extrem cara sud (talla L)

Distància: 45 km.
Desnivell: 1640 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Peramola

Volta salvatge enmig d'un pedregar gairebé des del minut 1 i fins al final; és el que tenen les solanes prepirinenques. Versió curta d'aquesta volta que es pot ampliar amb el sender de Sant Marc i el del Turó de l'Argenda (llavors surt la talla XXL de la ruta amb més de 2000 m+).

Sortim des de Peramola i remuntem còmodament fins a Cortiuda on regalarem 150 m- per pista abans no ens posem a la pista que puja fins a la Serra de la Creu... i quina creu!, ascendir aquella pista amb tota la pedra del món posada a contrapèl. Petita baixada per agradable sender (indica Gavarra, però no hi hem d'arribar) fins a la Font d'Isot. 

A partir d'aquí continuem per més pista amb bastant contrapèl fins a empalmar amb la pista principal del Coscollet, ara recentment arranjada. Assolim el cim sense major dificultat i gaudim de les panoràmiques. 

Desfem una mica abans d'agafar el sender que ens ha de dur fins a la casa d'Aubenç; han de ser els únics 100m de sender lúdics però el trobem molt tancat per la caiguda d'arbres a causa de les nevades d'aquest any. Sospitem que mala peça al teler perquè com no si posi algun particular allò quedarà així per a dies. 

A continuació una mica de pista abans no pugem per un caminot una altra vegada amb bastanta pedra i ara també amb molts arbres tombats. 

Superat com podem aquest tram som al punt on iniciem el descens definitiu. Com no pot ser d'una altra manera, pedra i més pedra però totalment ciclable fins al Coll de la Creu. 

A partir d'aquí i fins a Cortiuda un altre corriolpedregam de "bon fer" excepte alguna "epingle" puntual; la vegetació ultraregada també posa impediments que normalment no hi són. En total 500 m- de batalla constant. 

Tornem a ser a Cortiuda i ara hem de fer una  mica de pista abans no prenem l'agradable corriol de la sud del Tossal de Cortiuda que acaba amb una breu pujada abans de situar-se als peus de la Roca del Corb. 

Breu passatge de bttsenderisme i a continuació enllaç per pista per prendre el bonic sender del Grau de Porta; 3/4 passos exigents però la resta de molt bon fer i altament divertit fins a Peramola (compte perquè és un sender on gairebé sempre hi ha senderistes -no cal dir que tenen preferència i tot el dret del món de caminar-hi tranquil·lament sense patir per ser atropellats-).

Camí de Sant Cristòfol exprés

Distància: 27 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Punt de sortida: la Farga de Moles.
Durada total: 4:30 h.

Bona volta per la frontera andorranocatalana, no gaire llarga però plena d'encants, ja siguin les panoràmiques des de la Rabassa o pel sender de -1100 m que fem per acabar. Agradable trobada a dalt a Naturlandia amb en Qnill, un pou de saviesa pel que fa als camins i caminets de la zona.

L'altimetria del recorregut és una piràmide gairebé perfecta: 1200 amunt i 1200 avall, això sí, repartits quilomètricament de forma desigual: 17 per a la pujada i 10 per a baixada. La pujada, molt còmoda passant per Arcavell, les bordes d'Escàs, fins assolir la Rabassa a 2000 m d'alçada; bones vistes especialment de la meitat sud del país dels Pirineus, ara ja justet de neu, malgrat que la pala del Font Blanca encara fa goig.

Arribats a la cota màxima, fem una volteta per les instal·lacions de l'estació d'esquí de fons i de seguida ens encarem cap al Camí de Sant Cristòfol. Diríem que és una regalada de baixada perquè és una delícia, però durant el descens no es regala res ja que el ferm tirant a pedregós del sender fa que haguem de batallar a cada metre; alguns breus passos més exigents però en conjunt de bon fer fins a Juberri (700m-).

En aquest poble empalmem amb el GR que ens baixarà directament fins a tocar de la frontera. En total 400 m més de bon sender tan sols interromput breument per alguns passatges de pista. El corriol, també boníssim: una mica tancat a dalt per ortigues i amb unes bones "epingles" a la part final, però més testimonial que una altra cosa. Quan sortim a la C.G. ja només ens queda creuar la frontera... sense fer cua.

Nou article a la revista Vèrtex: La travessa de les gorges

El darrer número de la revista Vèrtex publica un nou article Pass@muntanyes. En aquest cas es tracta d'una travessa senderista que es proposa visitar quatre gorges molt significades del Pirineu oriental (les del Segre, les de Núria, les del Freser i les de Carança, probablement les més espectaculars), així com assolir els cims més emblemàtics d'aquesta zona com són el Puigmal i el Bastiments. La travessa comença a Sallagossa i acaba Toès té l'atractiu afegit que uneix aquests dos punts amb el famós Tren Groc. Gairebé 4000m+ i 50 km que inicialment es plantegen en 2 etapes però que es poden allargar a 4 per repartir millor el desnivell i la distància.

A la solana de la Seu

Distància: 25 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4 h.
Punt de sortida: La Seu d'Urgell.

Agradable ruta per la solana de la Seu corregida sobre la marxa ja que la proposta plantejada inicialment va sortir fiasco. I és que la traça GPS no era gaire fiable i en un moment de la baixada ens desviàvem molt i vam decidir recular perquè no ho vèiem clar; suposem que el deuen estar obrint ara i encara li falta definició, a banda dels nombrosos arbres tombats enmig del recorregut. Com que hem de refer sobre la marxa decidim descendir pels senders lúdics que ofereix la solana de Calbinyà fins a la Seu; 600m- empalmant divertits corriols que ara estan al punt, però que en èpoques de poca pluja deuen de ser menys agraïts a causa de la inestabilitat del ferm poc compactat.
Pujada còmoda vora el Torrent de les Collades on ha aparegut un cartell que indica propietat privada que no havíem vist mai.

I les imatges de la jornada:

Les canals de Cadí encara ben nevades

Baixant des de la Borda de Tens

La Seu, a baix

Últims metres del sender

Entrant a la Seu

Corriols solans cerdans

Distància: 32 km.
Desnivell: 1250 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta, puntualment alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Martinet.

Boníssima ruta per a dies que trobarem les solanes regades al punt i les obagues és millor no mirar-se-les. Un bon percentatge de senders, tant de pujada com de baixada fan que aquest itinerari resulti divertidíssim alhora que molt agraït paisatgísticament ja que ens passem gairebé tota l'estona cara a cara amb les canals del Cadí. Nosaltres a més la vam arrodonir tornant per Montellà i així estalviar-nos la carretera de Puigcerdà. 

Especialment interessants els trams següents:

-la pujada de Prullans a la Bastida;

-el senderet de Talltendre a Ordèn;

-el PR fins a Bellver (-550 m), amb mitja dotzena de passos exigents,

-i la baixada de Montellà a Martinet (compte perquè segur que hi trobareu senderistes i tenen prioritat). 

Imatges de la jornada: