Distància: 45 km.
Desnivell: 1640 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Peramola
Volta salvatge enmig d'un pedregar gairebé des del minut 1 i fins al final; és el que tenen les solanes prepirinenques. Versió curta d'aquesta volta que es pot ampliar amb el sender de Sant Marc i el del Turó de l'Argenda (llavors surt la talla XXL de la ruta amb més de 2000 m+).
Sortim des de Peramola i remuntem còmodament fins a Cortiuda on regalarem 150 m- per pista abans no ens posem a la pista que puja fins a la Serra de la Creu... i quina creu!, ascendir aquella pista amb tota la pedra del món posada a contrapèl. Petita baixada per agradable sender (indica Gavarra, però no hi hem d'arribar) fins a la Font d'Isot.
A partir d'aquí continuem per més pista amb bastant contrapèl fins a empalmar amb la pista principal del Coscollet, ara recentment arranjada. Assolim el cim sense major dificultat i gaudim de les panoràmiques.
Desfem una mica abans d'agafar el sender que ens ha de dur fins a la casa d'Aubenç; han de ser els únics 100m de sender lúdics però el trobem molt tancat per la caiguda d'arbres a causa de les nevades d'aquest any. Sospitem que mala peça al teler perquè com no si posi algun particular allò quedarà així per a dies.
A continuació una mica de pista abans no pugem per un caminot una altra vegada amb bastanta pedra i ara també amb molts arbres tombats.
Superat com podem aquest tram som al punt on iniciem el descens definitiu. Com no pot ser d'una altra manera, pedra i més pedra però totalment ciclable fins al Coll de la Creu.
A partir d'aquí i fins a Cortiuda un altre corriolpedregam de "bon fer" excepte alguna "epingle" puntual; la vegetació ultraregada també posa impediments que normalment no hi són. En total 500 m- de batalla constant.
Tornem a ser a Cortiuda i ara hem de fer una mica de pista abans no prenem l'agradable corriol de la sud del Tossal de Cortiuda que acaba amb una breu pujada abans de situar-se als peus de la Roca del Corb.
Breu passatge de bttsenderisme i a continuació enllaç per pista per prendre el bonic sender del Grau de Porta; 3/4 passos exigents però la resta de molt bon fer i altament divertit fins a Peramola (compte perquè és un sender on gairebé sempre hi ha senderistes -no cal dir que tenen preferència i tot el dret del món de caminar-hi tranquil·lament sense patir per ser atropellats-).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada