Distància: 11,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: S2 ME
Punt d'inici: estació d'esquí de Boí Taüll.
Més informació per visitar la comarca: Alta Ribagorça.
A última hora decidim fugir de la ciutat per estalviar-nos la més que previsible sinfonia nocturna de clàxons dels aficionats al futbol. A més, guillem quan sembla que hem entrat al 2n origen (és a dir, a l'hora del partit), ja que a la carretera de la Vall d'Aran no hi ha ningú. Pugem a la Vall de Boí per intentar el pic de la Pleta Pelada des de l'estació i passant per la Vall de Manyanet; caldrà veure si la mèteo ens donarà una petita treva en aquesta primavera tan necessàriament plujosa.
(la Vall de Manyanet des del Coll de Roies; a la dreta el Pic de Llena, a l'esquerra el Pic de la Pleta Pelada)
Ens llevem i tota la vall està plena d'una espessa boira que esperem que es vagi aixecant; ho va fent però al temps que van passant més núvols baixos que limiten, i molt, la visibilitat.
Amb aquest panorama renunciem a enclotar-nos cap a la Vall de Manyanet [des del cim sembla que la neu hi comença cap als 2000m] i optem per remuntar, per pistes, cap al Cap de Raspes Roies sobre uns 3-5 cm de neu nova. El dia es va tapant i obrint cíclicament però, més o menys, podem gaudir del primer descens.
Com que sembla que el dia va aguantant, ni que sigui precàriament, ens animem a ascendir fins al Cerví de Durro. Assolim el cim en mig d'un altre passatge de densa boira i fem una mica de temps per intentar aprofitar la bona neu caiguda aquests dies. Arriba la finestra de solet desitjada i descendim plàcidament fins a l'aparcament.
(pala final del Cervi de Durro)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada