Més d'una vegada hem parlat de les cures d'humilitat que hem rebut del nostre propi país... quan et penses que ja ho tens tot apamat i que només et queden per conèixer algun corriolet curtet, de sobte visites un lloc i en una etapa de 50 km et casques 2400m- tots per fantàstics senders en dues tirades espectaculars de singletracknonstop de més de 1000m- cadascun i un regalet final de 300m-. Ho fem acompanyats del Jordi que un cop arribem a lloc amb les furgos ens planteja una reflexió interessant: aquest poble no es diu Sorribes, es diu 'Norribes' i és que realment té unes connexions bastant complexes per accedir-hi en cotxe... hi vagis per on hi vagis, cal acabar baixant i per on ho fem nosaltres (que és la via més ràpida venint del sud), a més, cal fer 5 km de pista forestal sense asfaltar.
L'itinerari, un escàndol... el vam descobrir ara fa poc a peu i estava clar que s'havia de visitar en btt. Tenim un primer sender d'uns 300 m- per vessant solà i que ens serveix d'escalfament. A continuació en remuntem 900 per baixar la primera tanda seriosa del dia: 1000m- molt assequibles però força pedregosos i algun esquitx més exigent. Tornem al punt d'inici i comencem el segon bucle de la jornada: 1100m amunt per davallar-los per un sender laboriós amb molt d'ambient d'alta muntanya i que posa la cirereta a una excel·lent jornada, difícilment repetible en algun altre indret del Pirineu, que queda resumida així:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada