Remuntant a la Colhada de Marimanha |
Distància: 16 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: ME/BE S3
Durada total: 7 h
Punt de sortida: aparcament de Beret
Punt d'arribada: aparcament d'Orri
Dia: diumenge 21
Com que tenim dos cotxes decidim fer una bonica travessa entre Beret i Orri passant pel Portilhon i la Colhada de Marimanha. D'aquesta manera sortim des de l'aparcament de l'estació remuntant per les pistes d'esquí (TS Clot der Os) fins al Portilhon de Marimanha (600m+) amb una part final que es fa pesada perquè és de pendent molt suau. Al Portilhon desgrimpem dos metres per superar la cornisa que s'hi ha fet i de seguida ens calcem els esquís;
Cornisa per entrar a la Vall de Marimanha |
tenim el dubte si baixar per la Coma de Marimanha o per una pala que queda a la dreta. Segurament la primera té més bona neu perquè està més orientada al nord, però per la que ens decidim també té la part dreta molt resguardada del sol i hi trobem una bona neu pols fins que arribem al riu Marimanha (400m-); en algun punt sentim "wuf" i notem que hi ha plaques de vent per assentar-se.
Baixant cap al riu Marimanha |
Al riu tornem a posar pells i ascendim fins als diferents llacs de Marimanha, en un tram preciós, punt des del qual ja veiem la darrera pala que ens durà a la Collada de Marimanha, la qual assolim amb unes estètiques voltes maries ja que la part final es redreça; tram duríssim ja que ens toca obrir traça des de baix per una neu pesadíssim i que, a més, ens provoca uns molestos pans als esquís.
Remuntant cap a la Colhada de Marimanha |
Zona lacustre abans de l'última pujada |
Sortim al coll i hi deixem els esquís per remuntar a peu els pocs metres que ens separen del Tuc de Marimanha; al sud es veu arribar els núvols de pols que provenen del Sàhara.
Estanhs de Dalt de Baciver |
Iniciem el descens per la pala sud del cim amb una neu primavera pesadeta però que es deixa fer bé; poc després anem tirant un llarg flanqueig per superar els Estanhs deth Rosari de Baciver amb algunes breus però molestes remades.
Baixant la pala del Marimanha |
Finalment empalmem amb l'amalgama de traces de tots els cims de la zona, per la qual cosa la neu és una curiosa barreja de pols, primavera, crosta... i totes ben trinxades per mil traces i, malgrat això, no encara es pot baixar raonablement bé, sempre per pales suaus fins arribar a l'aparcament d'Orri.
Pols sahariana |
2 comentaris:
Bonica excursió per una de les zones més boniques del terme. Bona feina. La pala de pujada a la colhada de marimanya és brutal, amb fortes pendents. És brutal.
I "al tanto", amb els de la màscara... Aneu vius!!! Que van a per vosaltres...
Molt perill teniu els emmascarats!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada