Una nevadeta de 10-15 cm i una previsió meteorològica bona ens fan preveure una gran jornada a l'Artiga de Lin on tornem aprofitant que aquest any la pista està oberta fins a dalt per, en aquesta ocasió, intentar el Pic del Pesson per la Canaleta de Pomèro. Arribem amb el cotxe fins al refugi on ja veiem que al bosc haurem de caminar fins a sortir a la cota 1600... ja ens va bé;
el que no ens va tan bé és que quan en sortim veiem que hi ha molt poca neu (en tres setmanes ha fos moltíssim), tot i que ja podem foquejar, i no és fins als 1800 on trobem la neu recentment caiguda que reposa sobre la neu vella.
El dia es va espatllant a marxes forçades i els núvols que empeny el vent de sud cobreix tots els cim de la zona. Amb tot anem remuntant les suaus pales de la Canaleta de Pomèro (compte amb el que pot baixar dels costats a la part central) fins al Còth de Lunfèrn on el vent ja és bastant fort i el relleu més que escàs i decidim renunciar a continuar per la qual cosa traiem pells i tirem avall.
La primera part és bastant agònica ja que el vent ha encrostat la neu i a més l'hem d'esquiar sense relleu: supervivència pura. A la part central alguna ullada de sol combinada amb una neu menys encrostada ens permet fer quatre girs a gust fins que a la cota 1800 ja no podem esquiar més perquè no hi ha base.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada