Superba volta al Montsec de Meià pujant per la cara nord i baixant pels exigents senders de la banda solana que agafem al dente gràcies a la pluja del dia anterior i el ferm estava més compactat que quan porta molts dies de sol. La pujada per l'obaga, en canvi, estava massa carregada d'humitat i vam haver de refer sobre la marxa la pujada per Barcedana per evitar els trams més fangosos.
A mesura que vam anar guanyant cota, vam deixar sota nostre l'espectacular mar de núvols més propi d'un dia d'anticicló d'hivern que no pas de la primavera. Un cop a dalt gaudim del paisatge: el Pirineu nevat, mar de núvols fins a Montserrat, el verd dels camps...
Aviat ens tirem avall: els primers 800 m- de sender, separat en dues seccions, són espectaculars pel traçat a les parets aparentment inexpugnables de la cara sud del Montsec; però excepte per la molta pedra solta que hi ha, per la resta es deixa fer força bé.
Un cop a tocar de Santa Maria ens toca remuntar el Cingle de la Cabroa (que suposem que és una abreviatura de la 'Cabrona' -amb perdó- perquè com puja...); en total 600 m+ exigents però espectaculars ja que la pista passa arran de paret en diversos trams.
A dalt ja només ens queda una pista ondulant abans no ens encarem al descens final: 800m- que surten directament a la C13. Es tracta d'un sender exigent com sempre al Montsec amb molta pedra solta però sobretot difícil perquè hi ha trams amb un pendent molt marcat, tot i que també n'hi ha d'altres que són molt agraïts (que no significa que siguin fàcils).
2 comentaris:
Molt bones!
Buscant rutes BTT per Vilanovà de Meià he anat a parar en aquesta entrada del vostre blog i he vist les magnífiques fotos de la ruta però al vostre wikiloc no he trobat el track de la ruta. El teniu disponible per descarregar?
Moltes gràcies!
Hola, envia'ns el teu correu per un privat a: passamuntanyes@gmail.com i te'l passarem. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada