Distància: 10,5 km
Desnivell: 1050 m
Dificultat: baixa (ME/S2; ideal iniciació)
Durada total: 4 h
Punt de sortida: aparcament cota 1650 estació Port Ainé (Rialp)
Previsions divergents típiques de primavera ens duen a escollir un objectiu ben modest amb la finalitat de fer el mínim de quilòmetres possibles per intentar foquejar una mica. D'aquesta manera ens apropem a l'estació d'esquí de Port Ainé per aprofitar que està tancada i amb bastanta neu. Sortim des de l'aparcament inferior i remuntem per la pista "Baixant del bosc"; sortim a la cota 2000 i ens allunyem dels ferros remuntant per la pista de la Coma del Forn fins a sortir al llom tot just a 100 m+ del Pic de l'Orri, però de pujar-hi directament ens tirem cap al sud, ja fora de l'estació per suaus pales, amb l'objectiu d'enclotar-nos i amagar-nos del vent que fa; a més el dia sembla que va a millor i els núvols sembla que van disminuint. La baixada fins a la cota 2100 de la Coma de l'Orri (on els arbres són més abundants i la neu escasseja), bastant dolenta: crosta a dalt i podrida a baix (és nota l'orientació solana i el nul regel nocturn). Tornem a posar pells i ara sí que remuntem cap al Pic de l'Orri per un barranc paral·lel al sud de la Coma de l'Orri amb una darrera pala final més pendent però que es pot evitar sortint al llom per l'esquerra en un breu flanqueig una mica exposat. Al cim canvi ràpid de pells i avall que el dia és ventós i els núvols no volen acabar de marxar.
Una nevadeta de 10-15 cm i una previsió meteorològica bona ens fan preveure una gran jornada a l'Artiga de Lin on tornem aprofitant que aquest any la pista està oberta fins a dalt per, en aquesta ocasió, intentar el Pic del Pesson per la Canaleta de Pomèro. Arribem amb el cotxe fins al refugi on ja veiem que al bosc haurem de caminar fins a sortir a la cota 1600... ja ens va bé;
el que no ens va tan bé és que quan en sortim veiem que hi ha molt poca neu (en tres setmanes ha fos moltíssim), tot i que ja podem foquejar, i no és fins als 1800 on trobem la neu recentment caiguda que reposa sobre la neu vella.
El dia es va espatllant a marxes forçades i els núvols que empeny el vent de sud cobreix tots els cim de la zona. Amb tot anem remuntant les suaus pales de la Canaleta de Pomèro (compte amb el que pot baixar dels costats a la part central) fins al Còth de Lunfèrn on el vent ja és bastant fort i el relleu més que escàs i decidim renunciar a continuar per la qual cosa traiem pells i tirem avall.
La primera part és bastant agònica ja que el vent ha encrostat la neu i a més l'hem d'esquiar sense relleu: supervivència pura. A la part central alguna ullada de sol combinada amb una neu menys encrostada ens permet fer quatre girs a gust fins que a la cota 1800 ja no podem esquiar més perquè no hi ha base.
Tot i que no va amb l'ADN Pass@muntanyes, aquestes vacances de primavera hem participat a la Volta a Eivissa en BTT, una competició repartida en tres dies i que permet conèixer bona part dels raconets més bonics de l'illa. El recorregut va resultar força interessant ja que estava ple de senderets, tant de l'interior com de la part més propera al mar; això sí, corriols típicament mediterranis. Aquest fet va provocar que l'itinerari resultés molt més entretingut del previst i això va fer que no passéssim l'horari de tall ja que, a més, el fet d'haver de passar 1200 ciclistes va causar nombrosos taps en determinats senders (en un va estar parats vora 45 minuts); i és que la filosofia de la cursa està molt orientada a la gent que competeix i els ciclistes populars han de patir els inconvenients de la massificació, per la qual cosa si s'hi vol participar amb aquest esperit cal prendre paciència. Per la resta, cal dir que l'organització va ser molt bona, amb un desplegament humà realment impressionant, tant durant el recorregut com en les altres facetes que envolten la cursa.
En total van sortir uns 180 km i uns 5000 m+ (com acostuma a passar en aquestes curses els desnivells indicats inicialment estaven bastant unflats; per exemple el segon dia hi havia previstos +2700 i un del grup que sí que va passar el tall li van sortir +2400 i l'últim dia havien de ser +1400 i no es va arribar als +1200... que ja n'hi ha prou, d'altra banda).
Jornada desproporcionada d'esquí de muntanya de la mà dels Insaciables que generosament ens acullen per a la seva esquiada de dissabte. D'aquesta manera ens trobem tots a les 8 a la Mair de Diu dera Artiga de Li; en total som 8 que comencem remuntant els gairebé 3 km (200m+) de pista fins que s'acaba a l'alçada del refugi. Aquí ja ens endinsem al bosc per pujar pel camí d'estiu fins a sortir a una clariana a la cota 1600 on el terreny es posa més amable per anar-hi amb esquís. Ascendim pel marge esquerre del Barranc de Pomèro fins que a l'alçada de la cabana homònima deixem aquesta vall que duu al Pòrt dera Picada per prendre una altra a la nostra esquerra que ens ha de dur al Lac de Pomèro, però com que aquests dels Insaciables no tenen mesura, diuen que abans farem una visita a la zona de les tuques de Bargues tot i que ens quedarem al coll, i és que el missatge d'avui és clar: esquiar tant com es pugui la fantàstica neu pols que estem trobant. Així, arribem al coll que hi ha entre els dos cims (compte la part final perquè és allavosa) i ni ens plantegem de fer la cresteta (50m+) fins al cim; ràpid canvi de pells i cap avall, però no fins a la bifurcació, no... fins a la cabana de Pomèro una altra vegada, perquè la neu està boníssima i ningú vol liquidar el gaudi... el nom els queda que sembla fet a mida. Això implica que ara ens tocarà remuntar 800m+ fins a la base de la Tuca Blanca de Pomèro, i tenint en compte que ja en portem 1300, es faran feixucs. Sort que el Vicenç s'ha posat en mode ONG Obrint Traça Sense Fronteres i facilita l'ascens notablement; doble malta, el Vicenç! Quina màquina!, va barallant-se amb la neu i encara ens deixa enrere. Al peu de la piràmide final, on arribem amb una paleta de marcat pendent, ja veiem que el cim està molt delicat (ja deu de ser-ho de per se) per la qual cosa hi ha unanimitat a l'hora de fer-li un renuncio i anar de cara a la feina que ens ocupa avui: esquiar tota la neu pols que hi ha, que no és poca i que parcialment ens l'han trinxat els que practiquen l'heliski i que ens han donat la murga tot el matí amb el pujaribaixar de l'helicòpter. Comencem el descens i es manté la tònica de neu excel·lent; a la base del Tuc de Pomèro deixem de desfer camí i prenem a la dreta una successió de boniques pales orientades al N-E que ens deixen a tocar de la Cabana de Pomèro on desfarem camí per una neu que no és pols, però la feina ja està feta i la jornada és difícilment espatllable.
Les persones tenim molta avidesa a l'hora de criticar quan no som tractats correctament com a consumidors; en canvi, a l'inrevés ens costa més. Nosaltres, però, ara volem posar-nos en el segon cas i donar les gràcies a l'excel·lent tracte que ens ha dispensat la botiga d'Olot/Girona Aresta.com a l'hora de gestionar-nos la garantia d'unes botes d'esquí de muntanya i la compra d'unes fustes, amb la col·locació de tot el material extra. Han estat ràpids, resolutius, didàctics i, en definitiva, MOLT professionals.
Suposem que a més d'una persona deu sorprendre que diguem això perquè en teoria això són qualitats que ens pensem inherents a les empreses privades, però és que la nostra experiència darrerament és ben bé la contrària: ja sigui amb grans companyies de telecomunicacions, amb corporacions bancàries, etc, i per una gran botiga de material de muntanya que tenim a prop de casa que fa més d'un any que ens té esperant per una peça de Dynafit perquè la fixació no roti accidentalment de la posició de pujada a la baixada quedant-se la bota incòmodament clavada (treu-te els esquís, torna-te'ls a posar... i sempre en posicions estrafolàries); aquest fet és molt habitual entre la gent que portem les Speed Radical... doncs que sapigueu que això a la botiga Aresta.com t'ho arreglen al moment. Quina llàstima no haver-los trobat abans... tants mals de cap que m'hauria estalviat.
Doncs res, agrair la professionalitat i el tracte que ens ha donat la gent d'Aresta.com i tot plegat amb uns preus molt competitius si els comparem amb d'altres grans botigues online (p. ex. les noves botes les vaig comprar allí i va ser el lloc més econòmic on les vaig veure).
