Hi ha cims que intueixes que no han de ser grans esquiades; però malgrat tot, t'hi poses perquè l'aspecte hivernal et fa preveure un bon dia de muntanya i esquís. És el cas de molts cims "emblemàtics" del Pirineu, com per exemple el Carlit, amb una aproximació per pista de més de 4 kms i una zona de llacs on ni es guanya ni es perd i que amb els esquís es fa etern... però si, a més a més, et planifiques la ruta tan malament com pots, llavors la cosa només pot acabar en fiasco. I és que per fer el Carlit amb esquís (deixant de banda la possibilitat de fer la combinada amb els telesquís de Font-Romeu) la millor opció és parar a dormir al refugi de la cota 2000 ja que, tot i que la ruta "només" són 1200 mts de desnivell, hi ha els citats trams de molt lenta progressió; a més a més, cal tenir present que l'orientació est no et permet arribar gaire tard perquè la pala final és força dreta.
El fiasco: sortim des del pàrquing del pla d'Avellenes (1740 mts; barrera tancada al trànsit -tan sols els taxis de l'hotel hi passen-) a les 8, carretegem els esquís fins passar la presa i anem pujant per suaus pendents fins arribar a la zona dels llacs... i ja són quarts de dotze!!! cap a casa que anem tard, amb els peus encetats de mala manera per culpa de la calor que fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada