Distància: 42 km
Desnivell: 1500m
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: La Molina
Punt d'arribada: Ribes de Freser
Durada (en moviment): 5.20h
Ens ajuntem amb l'Alberto, el Jordi i el Xavier per fer una d'aquelles travesses que tant ens agraden aprofitant el transport públic i que, a més a més, ens permet rapinyar algun metre de desnivell. En aquesta ocasió agafem el tren a Ribes de Freser (910m) per pujar fins a La Molina (1420m).
Des de l'estació baixem a creuar el poble per, tot seguit, remuntar per pista asfaltada cap a la carretera de la Collada de Tosses la qual creuem per continuar per una pista, ja sense asfalt, que en un suau ascens ens duu fins al Coll Marcer (1986m).
En aquest punt s'acaba la placidesa i ens toca remuntar per unes roderes, que semblen imantades, fins a empalmar amb la pista que puja decididament fins al Pas dels Lladres (2538m), és a dir, tenim uns 600m+ molt exigents pel marcat pendent i pel terreny, a trams, força pedregós.
Des del coll iniciem el descens, sempre vigilats pel Puigmal que tenim a tocar, cap a Planoles per un corriol fàcil i divertit però lleugerament pedregós; passats 300m- el sender es transforma en unes roderes que no significa que decreixi la dificultat ja que el pendent és molt marcat i és més pedregós que la primera part.
A la cota 1950 empalmem amb la pista asfaltada però gairebé ni ens la mirem ja que continuem baixant per senders fins a Planoles, una combinació del GR i de PR amb un resultat excel·lent: un corriol canviant (trams exigents, d'altres ràpids i fàcils, nets, pedregosos, amb més pendent, amb menys...) però tot ciclable i molt agraït en tots els 800m-.
Com que avui ve l'Alberto (perquè el conec, sinó pensaria que ha passat una guerra ;-)) parem a dinar a Planoles de forquilla i ganivet. I sort que parem perquè al restaurant ens informen que el sender final que teníem previst està tancat a causa d'unes esllavissades. Mentre endrapem les mandonguilles megacondimentades, mirem el mapa a veure si trobem un pla B per arrodonir la jornada. Veiem que des de Campelles baixa un sender fins a tocar de Ribes. Per tant, remuntem els gairebé 300m+ fins a Campelles amb una 'reverberació' constant de les mandonguilles; des del poblet anem a buscar el presumpte sender que resulta ser una pista pedregosa molt pudenta fins a Roques Blanques des d'on només cal seguir la carretera fins a Ribes durant un parell de quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada