(paret de Catalunya)
Dia: 5 de maig de 2013
Distància: 55km
Desnivell: 1.480m
Dificultat tècnica: baixa, puntualment mitjana.
Durada: 8h
Punt de partida: Estopanyà
Després del 'fiasco' d'esquiada del dissabte per la mala qualitat de la neu (segurament prevèiem millors condicions i, ja se sap, quan les expectatives són elevades, els desenganys són inversament proporcionals), a l'endemà optem per substituir els esquís per dues rodes.
Le but n'est pas tout à fait clair encore.
De retorn cap a casa, pràcticament sols per la N-230, visualitzem davant nostre la propera destinació à vélo: el Montsec de l'Estall. Fa molt de temps que no el trepitgem i, en veure'l, se'ns ha obert una esquerda d'enyorança. Tenim ganes de tornar-hi; fer desnivell, recórrer camins solitaris, pujar a les alçades i observar de ben a prop aquelles aus rapinyaires de vol majestuós que tan embadalits ens deixen. L'entorn en potencia els efectes, és evident. I es que Montrebei, el miris per l'angle on el miris, c'est superbe.
Maintenant, il ne faut que dessiner l'itinéraire à suivre.
(2 imatges del cim)
però ben aviat inverteix tendència fins enllaçar amb una pista que segueix paral.lela al barranc del Regué. Al km 3 seguim direcció al poble de Caserres del Castell. Trobarem indicacions i al llarg del recorregut comprovarem que potser s'han excedit amb la retolació i les pintades. Feia dies que no veníem per aquestes contrades i és evident que hi detectarem novetats.
Quan arribem al derruït poble de Caserres (sembla que hagi estat bombardejat) iniciem un ràpid descens per una pista reconvertida en corriol fins enllaçar amb la pista principal que segueix pel costat del riu Guart.
Abans d'iniciar la llarga remuntada per la pista de Las Pletas hem de creuar un discret 'riuet'. De sobte, el camí sembla que s'acabi; però no és ben bé així. Si estirem el cap, aixequem la vista, i mirem a l'altra banda de riu, comprovarem que l'aigua ha engolit uns 10 metres de la pista que hem de seguir i, a l'altre costat, continua ben definida, intacta. Què hi farem, toca creuar-lo si volem continuar endavant.
Superat el primer obstacle iniciem la llarga remuntada direcció al Mas Quintillà, amb unes rampes inicials molt dures tot i que el terreny està molt compactat, fet que ens alleugereix la feina.
(imatges del Mas Quintillà i el Turbó)
El dia ens regala unes vistes excepcionals; el paisatge vesteix una verdor poc freqüent a la zona; i es respira una enorme i amenaçada tranquil.litat.
(arribant al cim)
Quan arribem a Mas del Chiquet, comprovem que la pista que puja de Viacamp fins a Montfalcó ha estat convenientment arranjada, a punt de ser asfaltada. Esperem que la crisi hagi frenat aquesta idea....
A la collada del Branyal, nosaltres seguim remuntant per la pista, tancada al trànsit motoritzat, que ens portarà fins al cim de l'Estall.
(al cim amb el Montsec d'Ares davant)
(imatge del nou pont al Congost de Siegué)
Dinem, sense presses. El temps i el lloc ens ho facilita. I, quan en tenim prou, desfem camí fins al Mas del Chiquet.
(baixant del cim amb el Pirineu ben innivat)
(Fet)
Des d'aquest indret, enllacem amb el sender que ens portarà fins al proper poble abandonat de Finestres. Aquest corriol creua alguns barrancs on cal superar breus trams, intensos, de puja-baixa i un pèl pedregosos que poden fàcilment desequilibrar-te i obligar a arrossegar la bici, si és el cas; però globalment és un mal menor. I més si sabem apreciar l'encant d'aquest entorn.
(a la collada Sabinós)
(PR-HU 45 direcció Finestres)
(al fons la presa de Canelles)
(arribant a Finestres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada