Dia: 4 de maig de 2013
Distància: 17.5km
Desnivell: 1000m
Dificultat: ME, S2 (S3 a la pala cimera).
Durada total: 6.30h
Aparquem el cotxe als Banys de Tredós. A partir d'aquí ja ens calcem els esquís i remuntem per la pista que passa pel Pont dera Montanheta fins que en una marcada corba a la dreta l'abandonem i remuntem còmadament fins al refugi; ens sembla una pujada interminable i, és que per fer, encara no 400 m+ estem dues hores. Per tant, una primera conclusió se'ns imposa: si es vol anar a foquejar a Colomers cal pujar al refugi i fer-hi nit per aprofitar l'aproximació.
Un cop al refugi, ja veiem que el regel nocturn ha estat nul durant la nit, probablement, a causa dels núvols. Per aquest motiu decidim buscar les opcions més directes i liquidar el tema, que d'altra banda ja es preveu poc lluït. D'aquesta manera ens orientem cap a l'oest/sud-oest direcció al Còth de Travessani. En general, els pendents són força suaus excepte els darrers 200 m+, on la cosa s'anima.
Foquegem aprofitant un bon tram de traça fins a la cota 2300 però a partir d'aleshores ens toca obrir a nosaltres; la paraula seria agonia: ho fem sobre uns 20-30 cm de neu pesadíssima en procés de compactació que sembla suggerir-nos que girem cua. Es veuen moltes purgues arreu però l'itinerari que seguim és prou segur i ens permet arribar sense dificultats al cim on ja patim per la neu que trobarem a la baixada.
Però al final el descens no és tan horrorós tenint en compte que ens l'havíem imaginat intolerable; el fet de poder anar encadenant girs sense més dificultat que haver de triplicar la força que faríem en circumstàncies 'normals', la qual cosa ens obliga a anar parant cada pocs metres.
Finalment retornem al cotxe caminant per la més que suau pista que va vora l'Arriu Aiguamog, un tram que acaba de sentenciar una esquiada que potser no hauria d'haver estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada