Cap de setmana de méteo incerta, per tant, sense espai per a l'experimentació o rutes XXL. Per aquest motiu, optem per recursos coneguts i amb escapatòries ràpides en cas de necessitat.
Dissabte ens decidim cap a Montalegre que, aparentment, serà dels raconets del país on aguantarà millor el temps. Sortim des de Gerb i pugem per la pista dels caçadors malgrat que sabem que té un tram argilós i que ens portarà problemes a l'hora de pujar; i efectivament, a pesar que gairebé tota la fem damunt la BTT, no sense patir, alguns metres ens toca arrossegar la bici perquè l'argamassa impedeix que les rodes puguin fer el seu moviment natural.
Acabat aquest tram rodem relaxadament fins a remuntar a la Serra de la Bassa, amb un pujada pedregosa i dreta que al final ens obliga a caminar durant un centenar de metres.
L'itinerari es torna a calmar direcció a Vilanova de la Sal on no arribem ja que enllacem amb una bona tanda de corriol fins a sortir a tocar de la Collada Llorenç.
Quan empalmem amb la pista ja només ens queda remuntar els pocs més de 250 m+ fins al cim de Montalegre. Des d'aquest punt iniciem el conegudíssim descens que baixa per la banda oest i del qual n'hem parlat repetides vegades en aquest bloc; un sender molt pedregós que dissabte estava 'al dente' gràcies a la pluja d'aquests dies.
Arribats a Fontanelles, amb el seu gran roure, ja només ens cal seguir la pista que més o menys planeja fins a Vilanova de la Sal.
Tan bon punt sortim de Vilanova de la Sal prenem el corriol que va per la Solana de la Devesa i que, després de 2 km i alguns trams puntualment exigents, ens baixa fins a la pista que ve de Sant Llorenç de Montgai.
Quan som a la pista anem a la dreta per remuntar cap a Sant Cristòfol però badem i ens passem la cruïlla de tal manera que agafem la següent, direcció la Serra de la Garriga; de seguida veiem que no anem bé però estem seguint uns cartells prou nous que indiquen Sant Llorenç.
Com que mai tenim un no per conèixer món (tot i que no era la intenció del dia; però és que aguanta prou bé) ens hi posem. D'aquesta manera la pista s'acaba transformant en un divertit corriol que deuen haver obert ara no fa gaire perquè es veuen molt evidents els treballs de desbrossar. Inicialment el sender es puja còmodament però arribem a una cruïlla, en una zona plena de trinxeres:
a l'esquerra indica l'ermita (suposem que empalma amb el corriol que teníem intenció de baixar) i a la dreta indica St. Llorenç, i és el que desconeixem; gairebé no cal dir que la segona opció és la que triomfa per unanimitat. La nostra curiositat és premiada amb 200 m- d'excel·lent sender que amb les bones condicions en què trobem el terreny el xalem de valent (en èpoques seques ja deu ser una altra cosa).
Però passats aquests 200 m trobem 50 m- que no són ciclables (cal superar un ressalt rocós i, a més, el sender ha estat obert 'tirant la directa'...) i els 50 m següents ho són però d'una dificultat molt alta sobretot en alguns dels revolts que fa el sender.
Finalment sortim a la pista que va paral·lela a la via del tren i que ens retorna en un fàcil planejar a Gerb. En total 35 kms i 900 m+ de bona ruta.
Per diumenge tenim intenció de pujar un altre dels grans clàssics en BTT de la Noguera: Sant Mamet. I pujar-hi, hi vam pujar però aquí va quedar l'intent de ruta perquè la pluja se'ns va tirar a sobre i, a més, les temperatures no acompanyaven gens, sobretot tenint en compte que anàvem amb els guants d'estiu; per tot plegat vam decidir emprendre una retirada a temps. En total, fem 30km i 1.100 de desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada