Primeres foquejades a La Molina i Port del Comte

 

Iniciem temporada d'esquí de muntanya a les zones perimetrals de les estacions de La Molina i Port del Comte amb un blanc que monopolitza el paisatge arreu. A La Molina ascendim al Puigllançada; bona neu excepte en les parts més altes, escombrades pel vent. A Port del Comte ens movem per la zona de l'Estivella, sector de l'estació tancat; la dinàmica és la mateixa que a La Molina: bona neu pols gràcies a la nevada de dissabte (transformant ràpidament a les solanes) i una mica ventat a les cotes més altes (Estivella, Tosa i Pedró).

 

Actualització etapa Tuixent Alinyà Prepirineu de l'Alt Urgell

 

 

Gràcies al Joan Ramon Segura sabíem que algú estava recuperant un sender que va des de les pistes d'esquí de fons de Tuixent La Vansa fins al Coll de Port. Fa un temps hi vam posar el nas, però encara estava verdet. Com que tenim publicada la volta senderista al Prepirineu de l'Alt Urgell i l'ascens per la Rasa de Carbassers la considerem una mica de senglar (per bé que l'indret és meravellós), vam estar atents a aquesta obertura i ara ja podem dir que està al punt i, per tant, en donem notícia amb l'objectiu que si algú vol fer la travessa substitueixi l'ascens per la rasa per aquest sender que va arran de carena i, tot i que costerut, es deixa caminar amb relativa comoditat, malgrat que en el primer quilòmetre guanya 250 m+.

Unes imatges del sender i la traça GPS (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tuixent-pedro-alinya-actualitzacio-2025-243329514) actualitzada: 

 

Fiasco a Santa Pau

 

No recordem que mai haguem seguit una traça d'alguna cursa o marxa i ens hagi agradat. I no és cap crítica a aquests esdeveniments, perquè en les poques que hem participat la gent que les organitza són admirables per les hores que hi dediquen desinteressadament i, també, pel bon ambient que hi acostuma a haver entre els participants (si més no fa uns anys era així). En canvi, els recorreguts ja són una altra cosa: correntment estranyeses diverses omplen l'itinerari i acostumen a fer-lo enrevessat (disculpeu la generalització; de ben segur que n'hi ha que no es poden incloure en aquesta categoria).

Ara feia dies que no pillàvem en aquest sentit, i ens vam apropar a Santa Pau i vam seguir un parell d'edicions de la Santa Pau, una per la banda nord (la del 23) i l'altra cap al sud (la del 24). Només direm que vam caminar sobre manera, que vam pujar i baixar de la bici mil vegades i que el millor de les dues jornades (que diràs, si la primera no va sortir bé, què et feia sospitar que la segona, sí...) va ser la méteo, l'estat del terreny (estava sec al punt -compte després de pluges perquè deu ser territori prohibitiu-), els colors de les fagedes garrotxines, els senders que vam seguir quan vam abandonar la traça original i les fotos (que no fan bona la dita que "una imatge val més que mil paraules").

 

Imatges de les fagedes de l'obaga de Puigsallança

Imatges de la solana de Santa Pau, als peus de Sant Julià del Mont

 

Policromia tardorenca prepirinenca

 

 

Som, probablement, a la millor època per pedalar, si més no al Prepirineu (aquí directament podríem treure el probablement). Les Valls d'Aguilar, les obagues del Montsec, la Vall Fosca, estan abillades amb una generosa gamma de tonalitats, ideals per ser pedalades, ara que la humitat no s'hi ha posat sobre manera. 

I així ens ho vam trobar d'ufanós: 

 

 

A la solana de la Serra de Querol

 

Distància: 28 km.

Desnivell: 1350 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta. 

Durada total: 5.30 h.

Punt de sortida: Llorenç de Morunys.

 

Unes fotos d'una bona ruta per la solana de la Serra de Querol ja piulada no fa gaire i que aquest vegada amb una llum excel·lent ens va regalar unes bones fotos. Simplement caldria afegir que les tempestes d'aquest estiu han remogut notablement determinats passatges de l'itinerari, com per exemple els darrers 100 m+ fins al Coll de Jou, on ja no es pot parlar de pista; probablement, ara per ara, no val la pena pujar per aquí i la carretera pot ser una alternativa menys traumàtica. La baixada, en general, ha suportat força bé aquestes pluges, però el flanqueig final de Morreres està una mica més pedregós de rocam que ha baixat del marge empès per l'aigua; res greu, malgrat que n'ha reduït el gaudi. La resta, es manté si fa no fa i cal destacar que han començat a esporgar el Feixar i que la segona meitat es passa molt bé, mentre que la primera encara cal vigilar amb les branques que sobresurten.

I la jornada en imatges: