Neus al Segre nord

Puigmal

 

Pedalada per la banda est de les Valls d'Aguilar que, a part de permetre'ns gaudir dels seus corriols, també ens ofereix una imatge superba del Pirineu, amb una blancor que feia anys que no es veia. A veure si no ve cap calorada i podem gaudir de bona neu primavera aquest final de temporada...

 

Pic de l'Orri

Puigmal i Tosa d'Alp

Canals del Cadí

Salòria

Pedró dels Quatre Batlles

Més Salòria

 

Imatges de la ruta 15

Reprenem el xup-xup del llibre que acabem de publicar: "Excursions pel Prepirineu del Segre". En aquest post publiquem unes quantes imatges de la ruta 15, la que serveix per pujar al Cogulló de Turp pels bonics boscos de l'obaga.

Tossa Plana de Lles i Coma d'Or (EdM)

 

Tossa Plana de Lles:

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME, S2.

Punt de sortida: Cap de Rec.

Durada total: 4 h.

 

Des de l'estació de nòrdic (6,30 forfet -federat-) sortim pel mig del bosc carregadíssim de neu (tan que alguna branca no pot aguantar tant pes i es trenca) fins a sortir del llom del Pla de Someres. Des d'aquí cal seguir l'ampla pala que en suaus voltes maria; el qui va obrir traça es va guanyar el dinar, perquè a cotes altes hi devia haver entre 40 i 50 cm de neu nova. Cim i avall que el dia es va tapant; la baixada, tolerable, però massa neu per tant poc pendent i hi ha moments que costa fer córrer els esquís, i això que la neu ja és prou bona, pols seca, tot i que en algun punt ja es començava a encrostar (malgrat les baixíssimes temperatures).

 

 

Pic Coma d'Or:

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1050 m.

Dificultat tècnica: ME, S2.

Punt de sortida: Coll de Puimorens.

Durada total: 4 h.

 

Sortim per la banda solana (la de la pista) perquè fa un fred notable; 3 km de pista i comencem a remuntar més decididament fins al coll. El dia aguanta més del que deien les previsions i tirem cap al Coma d'Or, amb el baixapuja de després del coll. Arribem al cim i el dia es tapa més; iniciem ràpidament el descens amb poc relleu, però amb una neu boníssima que permet descendir sense penúries. Poc després de començar a baixar, el dia torna a obrir-se i encara podem gaudir més de la neu pols seca de la banda obaga (a la solana hi ha punts que començava a encrostar-se). Els 3 darrers km també els fem per l'obaga amb punts també encrostats, però seguint la traça els esquís corrien bé i permet arribar a l'aparcament sense remar gaire.

 

 

Pic de l'Estany Mort (EdM)

 

Distància: 9 km.

Desnivell: 900 m.

Dificultat tècnica: S2, S3, M(B)E

Punt de sortida: pista Ransol.

Durada total: 2.45 h.

 

Des de la bifurcació, gairebé al final de la pista de Ransol cal caminar 1 minut i ja podem calçar (no crec que aguanti gaire la neu a la darrera recta asfaltada). Com que entrem per la banda obaga de Meners hi ha neu suficient per progressar amb comoditat, però cal descalçar per creuar el riu i passar a la banda solana, també ben nevada. En canvi, la primera pala està justeta i si fa calor potser que en una setmana ja no estigui foquejable. Quan s'entra a la pala final del Bony de la Pala de Jan ja hi torna a haver neu suficient, i així fins al cim. Gràcies a la nevadeta de dissabte (5 cm, 10 ocasionalment; especialment a nord) es remunta còmodament (i més tenint en compte que trobem la traça feta). Des del cim desfem per una neu pols que ja comença a humitejar-se, però que es deixa esquiar a cor què vols. En general, bones condicions a Ransol; hi ha neu per a dies.

Imatges del dia:

 

 

Imatges de les rutes 19 i 20

 

Unes quantes fotos més del Prepirineu del Segre, ara de les rutes del sector de la Roca del Corb, Sant Honorat i Castell-llebre.