Traductor

diumenge, 29 de novembre de 2009

Corrent per la Serra de Prades




Punt de sortida: des del poble de Vallclara anem en direcció al Restaurant del Camí del Bosc i passats uns 200m trobarem un parell d'entrades per deixar el cotxe.
Total km.: 16
Desnivell: 450m
Durada: 2.30h
Dificultat: fàcil

Atès que les previsions metereològiques per diumenge no són gens bones per practicar activitats a l'aire lliure  acordem sortir ben d'hora, fer una aproximació curta i anar per feina. Així doncs, decidim  anar a córrer per la zona de Prades.
Iniciem la ruta en descens, per camí en bon estat. Als 500 m. creuem el Barranc de Biern i, a partir d'aquí, anem seguint la pista principal, inicialment direcció sud i, més endavant, direcció est fins passar un parell de masos (Mas de la Llana i Mas de l'Inglès).
Al km 4 creuem unes vinyes que ens porta a un nou camí que puja cap al Coll de les Masies. Continuem per la pista i, a  l'alçada de 780m, l'abandonem per prendre un sender que, tot i estar força definit, és bastant descompost i caldrà esquivar branques i algun que altre matoll (no és inviable fer-lo en BTT però tampoc és cap meravella...). Aquest corriol, a la cota 900m,  torna a enllaçar amb la pista que hem deixat fa una estona. Continuem uns metres més fins arribar a un petit coll (944m) on abandonem el bon camí i prenem un sender que, en direcció oest, ens durà al Coll d'en Ponç (978m).



En aquest punt enllacem amb una nova pista que prenem a l'esquerra i que, més o menys planejant, ens durà fins al Coll de les Masies (983m, cota màxima de la jornada). A partir d'ara inciem el descens per una pista en força mal estat.  A l'alçada de 690m. trobem una bifurcació. A l'esquerra ens duria a Vilanova de Prades, però nosaltres continuem direcció Vallclara. Poc abans d'arribar a una bassa abandonem la pista i seguim pel curs del barranc de Biern (pràcticament sense traça de sender però no té perdua) fins enllaçar novament amb un camí. Passat el Molí de Biern (1,1km) trobem un indicador i, poc després, una bifucarció. A l'esquerra ens indica Vallclara (2,3km). Nosaltres prenem la pista de la dreta (en estat d'abandonament), que baixa al barranc i que ens durà sense pèrdua al cotxe.

Hem penjat el track al Wikiloc. Si voleu descarregar-lo, cliqueu aquí

diumenge, 22 de novembre de 2009

De corriols alturgellencs




Ruta del Xavi Deu penjada al wikiloc... pels que el "coneixem virtualment" i hem patit els seus tracks ja sabem a què ens exposem quan afrontem una de les seves rutes, d'altra banda estranyament difícils o molt difícils a criteri seu, però això no significa que no ho siguin (evidentment tot depèn del com s'afronta el repte i del domini tècnic de cadascú)... de totes maneres jo ja no havia fet cap teràpia per autoconvèncer-me que en aquesta ocasió l'itinerari seria moderat com indicava la gradació del wikiloc; és a dir, ja sabia d'avançada que m'exposava a un recorregut exigent exigent.
Sortim des de Castellbó direcció Sendes per una pista que ben aviat ens regala unes rampes properes al 30% de desnivell, que en fred són de girar cua i anar-se'n a prendre un bon esmorzar i estalviar-li un càstig totalment injustificat a la pròpia salut... fet i fet, jo ja vaig suggerir d'escurçar la ruta però, vaja, la proposta no va triomfar.


Passat el coll de l'Estadella la cosa ja es modera i iniciem un vertiginós descens per obaga que ens deixa totalment glaçats; i, com si la cosa no fos prou, hem de creuar el riu Santa Magdalena, que baixa ple del desgel de la neu de fa dues setmanes, a gual... intent no reixit i a mig riu fiquem els dos peuets dos pams sota l'aigua (fresqueta fresqueta).


A partir d'aquí tornem a remuntar la qual cosa provoca sentiments contradictoris: es pot desitjar pujar? en aquest cas sí: per a veure si recuperàvem una mica de temperatura. Més endavant fem el primer corriol del dia, encara amb predomini de pujada, amb un quilòmetre inicial força lleig per la presència de barrancs i arbres caiguts però més endavant millora i el gaudim al màxim ja que transita per un bosc preciós.


Aquest segon ascens finalitza al coll de Leix, superats els dos Sant Joans de l'Erm (el vell i el nou), on s'inicia la part bona de la ruta: dos corriols fantàstics (800 mts de desnivell picats avall) que ens menen un altre cop a Castellbó on recuperem el cotxe amb el dia ja esllanguint-se.


Si em permet l'Edu: rutamoltbenfetaiencaramésbendesfeta amb l'Aniol.

Al wikiloc podeu descarregar-vos el track a: cliqueu aquí          

dissabte, 21 de novembre de 2009

Excursió a peu per Morera del Montsant: Grau de Barrots i Grau del Carabassal

Punt de sortida: a l'entrada del poble de Morera del Montsant prenem, a la dreta i en forta pujada, un carrer asfaltat (en força mal estat) que ens conduirà a la part alta del poble. Deixem el cotxe en un pàrking, al costat de l'edifici en construcció de la seu del Parc Natural de la Serra del Montsant.
Durada: 3.45h
Desnivell: 400m

Dificultat: baixa (sense dificultat tècnica però amb trams aeris)
Bibliografia: Serra de Montsant. Excursions pel parc natural, de Jaume Mas (Ed. Piolet)

Des del pàrking prenem una pista asfaltada, en pujada, tot seguint marques de GR i PR. Pocs metres més endavant trobem un pal indicador i nosaltres prenem el sender direcció Grau de Barrots, sempre seguint marques de PR.



Quan portem 1 km. trobem una bifurcació de senders. Nosaltres continuem pel sender de l'esquerra, en pujada, i deixem el corriol que ens duria al Graó de Carrasclet. Als 2 kms. arribem a una nova bifurcació i  anem a l'esquerra, tot seguint marques grogues i blanques. El sender ens condueix fins al peu de les impressionants parets, on hi observem l'equipament de vies d'escalada. A partir d'ara el camí ressegueix la seva base fins arribar a l'entrada d'una canal.



L'accés entre roques és estret i, a primer cop d'ull, sembla que no tingui sortida però, després de superar un petit pas i en arribar al final de l'embut, trobarem una sortida natural per un replà a la roca on haurem d'ajupir-nos per, finalment, sortir a una feixa situada enmig de la paret.  No hi ha dificultat tècnica però el recorregut té trams força aeris (alguns d'ells equipats amb passamans). Arribem al balcó del Priorat, on ens aturem per contemplar les impressionants vistes que ens ofereix aquest indret.



Continuem pel sender fins arribar a una nova bifurcació senyalitzada (Racó dels Boixets). A l'esquerra ens indica el Barranc de Falles. Nosaltres continuem pel sender de la dreta, direcció Serra Major/Corbatera. Passem per l'accés al Grau Carrasclet i, poc després, girem fort a l'esquerra (fites) per superar un pas molt estret entre roques. La sortida d'aquesta petita canal ens situa a la part alta de la cinglera, concretament ens trobem en un petit replà amb alzineres.  A partir d'ara el sender és pràcticament inexistent però ens guiarem per unes fites que ens encaminen cap a un llom, inicialment rocós ,que ens durà fins al Comellar del Figueres. A la nostra esquerra observem unes grans tolles. A la nostra dreta, si tenim bona visibilitat, veurem el poble de Cornudella i la cua del Pantà de Siurana. Nosaltres continuem pel llom, direcció nord-est, seguint fites i fins arribar a un petit coll (1.128m) on hi trobem un pal indicador. Nosaltres continuem en tendència nord-est, direcció Albarca. A partir d'aquí i durant uns 10 minuts, seguirem traces de GR, sempre pel costat de la cinglera i fins arribar a una nova senyalització. Aquí comencem el descens, direcció sud, cap al Grau del Carabassal. A partir d'ara, seguirem marques de PR fins arribar al poble. Durant la primera part del descens cal prendre cura ja que el terreny és molt descompost. També trobarem alguns passos equipats amb escales i cables.











Finalment, la darrera part de l'itinerari transcorre pel camí dels Fareus, un sender fàcil i còmode que en lleuger descens ens portarà fins al poble de la Morera. Des d'aquesta posició gaudirem d'una fantàstica panoràmica de les parets.

Al Wikiloc trobareu el track: morera montsant 

diumenge, 8 de novembre de 2009

BTT: de corriols per les serres de Vilanova de l'Aguda


Punt de sortida: Ponts
Total km: 32
Desnivell: 600m
Cartografia: Mapa comarcal de La Noguera 1:50000
Dificultat: fàcil


Les previsions meteorològiques del dissabte al vespre ens obliguen a plantejar-nos  amb molta modèstia qualsevol projecte de ruta per al diumenge, que temem que ni començarà. Fet i fet, el diumenge s'aixeca força tapat cap al nord i amb un vent gèlid que convida a quedar-se a casa. Malgrat tot "estrenem" la roba d'hivern i ens encarem cap a Ponts per tal d'anar a picar els sempre agraïts corriols que envolten les serres de vora de Vilanova de l'Aguda. Dit i fet; el dia, a més, es va arreglant i fins i tot el vent va disminuint en intensitat (tot i que es manté fred fred). Un alegre solet ens acompanya fins a dalt el Serrat de les Santes Creus... pujada amenitzada amb un parell de corriolets que no coneixíem i que, tot i ser de pujada, es fan d'allò més divertits (llàstima d'aquells senyors amb armilles i armes de foc que intimidaven una mica).


A partir de Santes Creus de Bordell comença la festa!!! amb corriols de gaudir-los al màxim, en mig d'un entorn preciós de boscos i verdor que els que només coneguin la zona per haver passat per la carretera d'Andorra, els sorprendrà molt agradablement.




Acabem la ruta fent part del sempre grat GR3 que ens apropa fins a Ponts.



dissabte, 7 de novembre de 2009

Excursió a peu per la Serra del Montsant

Punt de sortida: Venta de Serra la Llena
Dificultat: fàcil (amb algun tram exposat en el descens)
Desnivell: 500m
Durada: 2.45h
Bibliografia: Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural, de Jaume Mas, Ed. Piolet (2007, 2a edició)



Una molt recomanable excursió per la Serra del Montsant. Per fer aquesta ruta nosaltres hem utilitzat la ressenya de l'excel·lent llibre d'excursions per la Serra de Montsant (itinerari núm. 36). Es tracta d'una ruta circular. S'inicia amb un descens  per la carena, sempre seguint les excel.lents indicacions de la ressenya i, quan el sender és menys evident, controlant les fites que ens indiquen la bona direcció. Durant aquesta primera part, cal destacar els impressionants barrancs que ens envolten i els cingles que comencen a despuntar i que a poc a poc ens aniran encerclant, sobretot a mesura que ens atansem al riu Montsant. El descens no és complicat però trobarem algun tram una mica exposat i, amb el terreny descompost, caldrà vigilar de no relliscar.



Quan arribem al riu, a l'alçada del Mas de Soleràs, caldrà buscar el punt més fàcil per creuar-lo i, un cop som davant el mas, girarem a l'esquerra per seguir durant uns 4 km. el sender que segueix paral.lel al riu fins arribar a un pont penjat.



Nosaltres el creuem i seguim pel sender que transcorre per l'espectacular barranc de St. Bartomeu i que ens durà a l'ermita que porta el mateix nom. En aquesta part del trajecte, gaudirem dels impressionants cingles que s'aixequen al llarg del barranc i d'algunes de les balmes típiques de la zona. Un cop som a l'ermita, trobarem un pal indicador. Nosaltres girem a l'esquerra tot seguint restes de traces de GR. El sender ens durà sense pèrdua al punt d'inici del recorregut.