Traductor

diumenge, 24 de gener de 2010

BTT: Monestir de les Avellanes - Vilanova de la Sal - Santa Linya - lo Balconet

Total km: 34
Dificultat: (mitjana)baixa
Desnivell: aprox. 900m  (no sabem per què però el gps no ens va enregistrar la ruta; bé, suposo que deuríem de tocar algun botó que no havíem de tocar).

Iniciem la ruta des del pàrquing seguint les marques de la ruta 6 del centre BTT fins que en una cruïlla algun simpàtic s'ha endut la marca pertinent, o nosaltres no la vam saber veure, o potser no hi ha estat mai... això ens fa improvisar un retorn al camí desitjat trobant una curta trialera.



Quan ja veiem les Avellanes a la nostra esquerra ignorem les retrobades marques dels centre BTT; nosaltres continuem en marcada baixada per pista dolentota però molt divertida fins que creuem el barranc de Sant Miquel on comencem l'ascens cap a lo Balconet, no sense abans passar pel mig de Santa Linya.



L'ascens fins a lo Balconet és còmode i les vistes, un cop hi arribem, són espectaculars: sant Mamet, parets del Doll, pantà de Camarasa, els Montsecs, el tuc de la Colometa, ...



Desfem camí fins a Santa Linya on fem un nou amic que ens acompanyarà la resta de la ruta (tornem per la pujada duríssima de Marfac i després planejant fins a Vilanova de la Sal i arribar al monestir desfent el camí inicial): un preciós pastor alemany que a l'hora que ens diverteix també ens fa preveure una nova visita al poble de Santa Linya;



dit i fet, un cop al monestir el carreguem al cotxe juntament amb les BTTs. Això sí: abans tenim el xou del conill; ens expliquem: un cop arribem ens trobem un conill blanquet al costat del cotxe que inicialment és ignorat pel nostre nou amic, però que posteriorment, un cop l'esguarda, desembocarà en un cuita a amagar impropi del lloc...



afortunadament el gos està molt ben ensenyat i al segon bram que el reclama al nostre costat, s'apropa mansament i resignat. Només ens queda tornar a Santa Linya amb el cotxe i amb la inicial desconfiança del gos cap a un espai que li és estrany; però en poca estona jeu tranquil·lament al portaequipatge llepant els vidres per treure el baf que genera la seva accelerada respiració.



Arribats al poble ens adrecem als primers linyencs que trobem i ens confirmen que el gos és aborigen de l'indret, i que ja ho fa això d'anar a conèixer món amb desconeguts. Total, que mentre conversem amb els amables interlocutors el gos aprofita per marxar sense ni acomiadar-se... com és possible!!?? amb tot el que hem compartit!!!

dissabte, 23 de gener de 2010

Cap dera pala deth port

Sortim de la boca sud de l'antic túnel de Viella, al costat del refugi, i prenem la pista , ben innivada, que s'endinsa al Plan dera Espona. A la primera clariana que deixem a la dreta, quan portem uns 800 mts de pista, hem de tombar a la dreta però com que és molt d'hora i anem una mica despistats, seguim recte fins que ens adonem que l'entrada bona ja ens l'hem passada. Rectificar és de savis però com que a l'expidició sembla que no n'hi havia cap, doncs "esmenem" l'error tirant pel dret per un bosc que sense ser molt frondós no és per posar-s'hi amb esquís (si més no quan la suficiència tècnica és limitada).

Malgrat tot al final enllacem amb la ruta bona després de 1000 voltes maries i estranys equilibris. I mira que era fàcil: només calia seguir les marques del GR que duu al port de Viella (quan et deixes la ressenya al cotxe, això ja passa).



A partir d'aquest punt nomes cal seguir una canaleta que s'orienta al N (millor anar per l'esquerra per evitar que pugui baixar res) i quan arribem a un pla cal anar a buscar el coll en direcció N-O; a partir d'aleshores ressiguim força paral·lels al llom el qual ens mena al cim sense cap mena de dificultat.
La baixada, la tirem lleugerament una mica més directa però sense alegries perquè mentre pujàvem observem alguna petita placa de vent.



Amb tot, durant la baixada notem la meu molt "a lloc" (es nota que és cara sud i que s'ha assentat notablement) i la guadim plenament: la primera part amb una neu pols-dura-compactada pel vent fàcil d'esquiar. Quan acabem la pala del cim enllacem amb una excel·lent neu pols. Posteriorment, a la canaleta trobem una neu dura molt agraïda. El tram final el fem pel "camí lògic", que és un bosc amb molt bona neu i amb pocs arbres però amb alguna pedreta de més. L'únic però és la irregular visibilitat en algun punt del descens.

Abusant dels recursos literaris de l'Edu: activitatbastantbenfetallàstimiadelboscperòmoltmoltbendesfeta amb l'Aniol.

Ruta de l'excel·lent llibre de F. Roman (Ed. Desnivel) "Val d'Aran. 75 itinerarios de esqui de montaña y raquetas".

Teniu el track gps: track cap dera pala deth port

diumenge, 10 de gener de 2010

Port de Rus amb esquís


Estrenem la temporada d'esquí de muntanya amb un objectiu dels clàssics: Vall de Sant Martí... un cop a dins ja veurem cap on tirem.
Sortim per la pista on ja veiem que no ha caigut gaire neu i ben aviat ens endinsem pel gens agraït bosc de Moró. Anem buscant la millor traça pel camí d'estiu (GR) però ja es veu que no és un bon lloc per anar-hi amb els esquís, si més no en aquelles condicions de neu (de fet, sospitem que són les més habituals; com en la majoria de boscos del Pirineu). Aproximadament són 200 mts de desnivell.


Quan sortim del bosc remuntem per suaus pendents i amb la sorpresa que el rastre de neu nova que prometia el meteocat ha estat escombrada literalment pel vent. Per tant, ens toca progressar per damunt d'una capa duríssima de gel.


Amb aquestes condicions ja veiem que no anirem gaire lluny però el suau desnivell ens permet arribar fins al port de Rus. Els cims del voltant o bé estant ventats o bé amb plaques de vent, és a dir, que cap a baix.

foto: Aniol V.

El descens és d'allò més patètic: només cal dir que la part de neu gelada és la més "divertida" ja que encara podem fer algun gir. Arribant al bosc la neu està molt canviant i un cop dins del bosc la cosa ja és de "cum laude" de neus horroroses: lleugerament encrostada i sobretot molt molt pesada.

foto: Aniol V.

dissabte, 9 de gener de 2010

Castillonroi - Baells - Sant Quillis - Natjà - Castillonroi



Distància: 40 kms.
Desnivell: 900 mts.
Dificultat: fàcil.
Quan el país està sotmés als rigors dels freds i les nevades... quan el seny català diu que el millor que es pot fer en aquestes ocasions és quedar-se a casa o com a màxim anar al bar a fer un bon bermut... i quan la rauxa catalana (existeix??) ofusca el pensament de quatre imprudents que volen veure el Pirineu amb el seu millor vestit de gala des d'un punt privilegiat del domini lingüístic, passa el que passa: que et fots de fred!!!
Heus aquí la crònica d'una jornada de btt èpica per la Franja de Ponent.
Sortim de Castillonroi tapats fins dalt però amb una sensació de fred que sembla que anem despullats... tot i això, amb les primeres rampes ja ens comencem a desfer d'aquesta desagradable sensació, la qual només es manté en les parts més distals dels nostres cossos.



Quan tenim les primeres visions nítides de Sant Quillis també trobem les primeres traces ressenyables de neu. Amb tot fins ben passat Baells la presència és més aviat discreta i no es farà significativa fins a la cota 800 de la pujada a Sant Quillis on decidim renunciar al cim ja que a més també tenim una bona panoràmica del Pirineu (malgrat que la jornada no és tan clara com voldríem).



La festa continua amb el descens pel vessant nord on hi ha 10 cms ben bons de neu pols que ens regalen un divertidíssim descens, això sí a poca velocitat i amb moltes oscil·lacions. La neu es manté molt present fins arribar gairebé a Natjà.


Tot i que tenim intenció de pujar cap a Màrtirs el desgast de la neu ha estat notable i des de Natjà decidim desfer camí fins a Castillonroi... a més a més, la visió final dels Montsecs és un molt bon comiat per aquest itinerari.

dilluns, 4 de gener de 2010

Torredembarra - estació de trens Sant Vicenç de Calders

Distància: 63 kms.
Desnivell: 1150 mts.
Dificultat: alta (puntualment molt alta).
Aprofitem la connexió via ferrocarril per arribar a Torredembarra per després tornar cap a Sant Salvador (atenció: els trens que van cap al sud no són Rodalies i, per tant, us podeu trobar amb problemes si el tren va molt ple). La ruta és una adaptació d'una proposta del "wikiloguer" jsuller.
Sortim de Torredembarra (abans creuem amb cura el centre històric) per la carretera T214 força concorreguda perquè mena a un polígon industrial. Quan superem l'autopista ja abandonem l'asfalt i trobem el primer corriol (GR92).


Passat el Catllar comença "el protagonista" de la jornada: un sender (GR172) de més de 5 kms, en pujada suau, fins a Renau.



A partir de Renau la cosa és calma totalment i anem circulant per pistes planeres en molt bon estat, tret d'un moment puntual abans d'arribar a Montferri.


Com per desgràcia passa molt sovint en els pobles prop de la costa trobem el rastre de la incivilització:


Passat Masarbonès trobem la sorpresa "desagradable" de la jornada: una pujada per superar les muntanyes del Tet amb un tram final explosiu (i per a molts, com nosaltres, poc ciclable; sort que són pocs metres).

 

Des de Bonastre piquem el GR92, un corriol molt agraït d'una mica més d'1'5 kms. Posteriorment superem Roda de Barà i fem les darreres parts tècniques de la jornada: un puja-baixa  paral·lel a l'autopista amb trams molt exigents que amb els quilòmetres que portem a les cames no s'agraeixen gens.


La ruta està molt molt bé, tot i que hi ha algun tram una mica monòton (entre Renau i Masarbonès)... probablement deu ser més divertida si s'inverteix el sentit, és a dir, sortir des de l'estació de Sant Vicenç i arribar a Torredembarra, ja que així el corriol més llarg el fas de baixada; i també el tram que baixa cap a Masarbonès s'ha de gaudir més en descens.

diumenge, 3 de gener de 2010

Castellet - Torrelletes - Casa Alta (parc del Foix)




Distància: 10,5 kms.
Desnivell: 460 mts.
Dificultat: fàcil.
Sortim des del pàrquing de la part inferior de Castellet i en primer lloc visitem el castell i l'ermita. Ben aviat seguim el PRC148 fins arribar a Torrelletes. Després el camí segueix pel bonic barranc de la Bovera fins que es desvia a la dreta per pujar fort fins a la Casa Alta (sempre anem seguint el GR92.3).



Passada aquesta casa retrobem el GR92 que ens fa passar per l'esquerra del pujol Florit. Posteriorment iniciem el descens primer per camí cimentat i a partir de cal Balaguer pel corriol que ressegueix la carena de la serra Mala. Aquest GR ens retorna, amb alguna pujadeta pel mig, al punt de sortida.




La ruta ressegueix les indicacions del llibre intitulat: Per Cunit i el seu entorn de Josep Miró i editat per Cossetània Edicions.

dissabte, 2 de gener de 2010

Sitges - Cubelles

Distància: 13,5 kms
Desnivell: 160 mts
Dificultat: fàcil (però cal anar amb compte quan la ruta s'apropa a la via del tren)
Aprofitant la combinació de Rodalies, iniciem l'excursió a l'estació de trens de Sitges. Creuem el centre històric i sortim al passeig marítim el gual seguirem direcció sud-oest.



Acabat el passeig caminarem deixant a l'esquerra el mar i a la dreta la via de trens seguint sempre les marques del GR92. Superat aquest tram de puja i baixa arribarem a Vilanova i la Geltrú que també passarem pel passeig marítim. Des del racó de Santa Llúcia i fins a Cubelles l'excursió és totalment planera i va pel costat de la platja.