Traductor

dimecres, 31 de març del 2010

Pic de la Portella del Forn (2.720m)

Desnivell: 1.000m
Dificultat: fàcil, S2

Des de la carretera que duu a l'estació d'esquí d'Ordino prenem a la dreta la pista asfaltada que porta a la borda de Sorteny (si hi ha neu haurem de deixar el cotxe al pàrquing de la cota 1800; avançada la temporada podrem arribar fins al pàrquing de 1900, però aleshores no busqueu de fer res a cara sud).
Nosaltres deixem el cotxe una mica abans del pàrquing habitual per culpa d'una esllavassida de roca que hi ha més endavant. Carretegem els esquís a l'esquena fins a la borda de Sorteny on ens calcem els esquís al mateix temps que tombem cap al nord per remuntar per bosc gens dens, amb una primera rampa de marcat desnivell (amb moltes clapes sense neu però salvables).


Remuntem sempre en direcció nord/nord-est fins arribar als clots del forn. A la dreta tenim la Portella del Forn d'accés exigent. Nosaltres tombem a l'esquerra per assolir el cim per la seva pala oest; els darrers mts els fem a peu.


El descens és ràpid, per neu excel.lent fins i tot a la part del bosc. A la part més inferior del barranc, on la neu escasseja, caldrà buscar bé el pas per no haver de treure's els esquís fins arribar al refugi.


Podeu disposar del track gps a: TRACK GPS PIC PORTELLA DEL FORN

dilluns, 29 de març del 2010

Ski de rando al Coma d'Or

Desnivell: 990m
Dificultat: fàcil, S2

Sortim del coll de Puymorens  (1.920m) i pugem tota la vall d'en Garcia amb els esquís als peus tot i que la neu ja comença a escassejar. Un cop som al coll observem que les dues pales d'accès al cim, amb orientació oest, encara es troben més justetes de neu. Però ben mirat, i si es busca la traça, encara podrem aprofitar un divertit i fàcil descens.


Així doncs, decidim perdre els inevitables 40m per enllaçar amb les dues pales que haurem de remuntar fins al cim (2.820m). Al final fem una mica de carena que amb el fort vent que bufa, la fa més "divertida".


El descens segueix el mateix itinerari, amb molt bona neu fins al coll i pràcticament fins a la cota 2.100m on trobarem una neu més primavera. La part final de la coma, on trobarem neu més primavera la farem per la pista.


Podeu disposar del track a: TRACK GPS COMA D'OR

diumenge, 28 de març del 2010

Intent pica del Carlit amb esquís




Hi ha cims que intueixes que no han de ser grans esquiades; però malgrat tot, t'hi poses perquè l'aspecte hivernal et fa preveure un bon dia de muntanya i esquís. És el cas de molts cims "emblemàtics" del Pirineu, com per exemple el Carlit, amb una aproximació per pista de més de 4 kms i una zona de llacs on ni es guanya ni es perd i que amb els esquís es fa etern... però si, a més a més, et planifiques la ruta tan malament com pots, llavors la cosa només pot acabar en fiasco. I és que per fer el Carlit amb esquís (deixant de banda la possibilitat de fer la combinada amb els telesquís de Font-Romeu) la millor opció és parar a dormir al refugi de la cota 2000 ja que, tot i que la ruta "només" són 1200 mts de desnivell, hi ha els citats trams de molt lenta progressió; a més a més, cal tenir present que l'orientació est no et permet arribar gaire tard perquè la pala final és força dreta. 
El fiasco: sortim des del pàrquing del pla d'Avellenes (1740 mts; barrera tancada al trànsit -tan sols els taxis de l'hotel hi passen-) a les 8, carretegem els esquís fins passar la presa i anem pujant per suaus pendents fins arribar a la zona dels llacs... i ja són quarts de dotze!!! cap a casa que anem tard, amb els peus encetats de mala manera per culpa de la calor que fa. 


dissabte, 27 de març del 2010

Esquí al Puigmal per Err

Sortida des del pàrquing de l'estació d'esquí Puigmal-Err en direcció sud-est per la pista. Mantenim aquesta tendència fins a la cota 2400 on tombem a l'esquerra en un delicat flanqueig si la neu és dura (aquesta  part més dreta es pot evitar si pugem per la coma de l'Aiguaneix, en aquest cas hem de tombar a nord a la cota 2200 i posteriorment anar-nos encarant a l'est).


Superat el tram de més pendent ja intuïm el nostre objectiu al qual arribarem per suaus pales, i sempre amb tendència est, excepte el tram final que en funció de com hagi treballat el vent i de si la neu està molt dura ens obligarà a deixar els esquís a pocs metres del cim. Aquest dia podem coronar el Puigmal amb els esquís als peus, tot i que només hi serem el temps just per treure pells i preparar-nos per tirar avall ja que el vent bufa amb força i ens convida a marxar.


Realitzem el descens pel mateix itinerari gaudint de la capeta de neu caiguda els darrers dies i que sorprenentment es manté força seca, tot i que un pèl compactada per efecte del vent.


Un cop al pàrquing, i tenint en compte que el recorregut es fa ràpid, decidim comprar un forfait de mig dia a la petita i tranquil.la estació d'esquí de Puigmal on practicarem la tècnica de descens per les agraïdes i àmplies pales fora pista de què disposa l'estació.

Podeu disposar del track a: TRACK PUIGMAL PER ERR

dissabte, 13 de març del 2010

Intent Pic de la Pleta Pelada



Davant un dia radiant metereològicament parlant, i tenint en compte que la meteo havia pronosticat per dissabte un temps mig ennuvolat i amb alguna precipitació feble a la cara nord del Pirineu (la nostra primera intenció  era entrar a la Vall d'Aran...), optem per anar a la Vall de Boí  i  fer un itinerari amb tres canvis de pells.


Sortim de l'estació d'esquí de Boí-Taüll i pugem per les pistes fins al Pas de Llevata. A continuació ens treiem les pells i fem el primer descens de 400m cap a la Vall de Manyanet. La neu és pols ja transformant cap a humida.


Un cop creuem el riu Manyanet, enganxem novament les pells per pujar cap al Pic de la Pleta Pelada pel seu vessant oest. Després d'haver superats uns 200 m. de desnivell i vist l'estat del mantell  (plaques de vent recents) decidim girar cua i desfer camí. Remuntem cap al Pas de Llevata i fem la baixada fins al cotxe per la còmoda neu trepitjada de l'estació.



diumenge, 7 de març del 2010

Pertusa - barranc de la Pardina - Mas Carlets

Sortida des de l'aparcament de l'ermita de la Pertusa en direcció al congost de Mont-rebei. Quan portem pocs minuts en baixada ens desviem a la dreta seguint la indicació de la via ferrada Olmo Urquiza; a l'entrada d'aquesta via, una cadena just creuar el barranc, nosaltres anem a la dreta iniciant una dura batalla amb la vegetació (fet que ens duu a comentar el calvari que ha de ser aquest tram amb poca roba; és a dir: ruta aconsellable només per a l'hivern).


Un cop superem aquest tram més desagraït n'afrontem un altre que tampoc és per tirar cohets ja que és una costeruda tartera de difícil progressió; l'únic consol és la brevetat del tram.


A partir d'aleshores fem un flanqueig força exposat i amb excel·lents vistes al castell de Sant Llorenç i al Montsec de l'Estall. A partir d'aquí ja ens encarem a la part superior del barranc de la Pardina seguint unes marques vermelles.


Arribats a la pista, la prenem a l'esquerra amb algun puja i baixa fins arribar-ne al final i tombar a l'esquerra per baixar per corriol fins a Mas Carlets, on enllacem amb el camí del congost el qual prenem a l'esquerra per tornar cap al pàrquing. Aquest camí bàsicament en descens s'acaba, però, amb una remuntada d'uns 100 mts de desnivell.

Teniu el track gps a: track barranc pardina mont-rebei