Traductor

dimarts, 11 de maig de 2010

Esquiada a la gelera de l'Aneto




Sortim a les 6.15h del Refugi de la Renclusa amb la intenció de picar l'Aneto i regalar-nos un descens en esquís de 1.400m de desnivell fins a Aigualluts.
No tenim gaires esperances de triomfar ja que la predicció de la meteo no és molt optimista. A més, el dia anterior va estar plovent, com a mínim,  fins a la cota 2.100m.  I a partir de les 20h hi va començar a nevar.
Així doncs, dubtosos que la sortida sigui un èxit, iniciem l'ascens cap al Portillón Superior amb 20 cm. de neu nova i obrint traça des del refu. Per evitar les pales més dretes que baixen directes al refugi, anem més cap a l'oest (barranc de la Maladeta), a buscar un ascens un pèl més suau. A la cota 2850 ens desviem cap l'est per accedir al Portillón Superior.


Superat el pas, entrem a la gelera i continuem obrint traça però aquest cop sobre uns 30-40 cm de neu nova. Quan arribem al Collado de Coronas, a la cota 3.196m, són aproximadament les 10.30h i estem exhausts per l'esforç; està clar, ens faltava un tercer relleu ;)


Analitzades les diferents alternatives, decidim no desgastar-nos més i aprofitar al màxim el descens. Tenint en compte que ens hem 'currat' tota la traça de pujada, com a mínim, 'petar' nosaltres les pales de baixada....


Excel.lent neu fins a la cota 2.400m. A partir d'aquí la trobem més pesada, ja comença a transformar tot i que encara es pot esquiar força bé. Quan arribem al pla d'aigualluts tocarà carretejar durant una hora els esquís fins a la Besurta, on hem deixat el cotxe... el proper cop caldrà inspeccionar de creuar pel coll de la Renclusa i baixar pel camí del refugi.


Com sempre, us hem penjat el track al wikiloc

diumenge, 9 de maig de 2010

Ascensió a la Cogulla pel barranc de la Taverna



Durada: 3.45h (amb parades)
Ruta: 10 km., itinerari circular
Desnivell: 800m
Dificultat: fàcil

Aproximació: poc abans d'arribar al poble de Margalef deixem la carretera i girem a l'esquerra per prendre una pista asfaltada ens duu al pantà. Uns metres abans d'arribar a la presa, abandonem la pista principal i en prenem una altra la dreta que baixa a creuar el riu Montsant. Tot just superat el pont trobem un petita zona d'aparcament on deixem el cotxe.


Sortim direcció a la presa, en pujada, per la pista asfaltada. Avui el pantà està molt ple i la presa sembla una veritable cascada. A l'alçada del barratge prenem un sender que voreja el pantà fins creuar un pont penjat. Tot just superar-lo ens desviem uns metres per aproximar-nos a la cova de la Taverna. Aquest cop baixa força aigua per l'interior de la cova i no podrem endinsar-nos-hi. Així, desfem camí fins al sender principal i continuem uns metres més per, ben aviat, girar a la dreta (indicador de ruta) i continuar pel corriol que penetra al barranc de la Taverna. El trajecte discorre per zona obaga i en alguns trams la vegetació és força densa però el corriol està desbrossat al llarg de tot el recorregut. 



Cal destacar que en algun punt de l'itinerari trobem pendents força marcats però sense cap complicació. A la cota 970m ens desviem per visitar el Racó del Teix, amb una balma de considerables dimensions.


A continuació prenem un corriol que puja a la Serra Major i, d'aquí, ascendim a la Cogulla (1.062m). L'itinerari de retorn transcorre inicialment per la carena de la serra. A la nostra dreta veiem el barranc de la Taverna, per on hem pujat. A l'esquerra, tenim el barranc de Coma Closa, el qual podrem observar de ben a prop ja que en alguns moments, i sobretot a la part final, el corriol continua pel seu vessant.
Els darrers metres de desnivell baixen força drets i per terreny bastant descompost. Ens endinsem per zona més boscosa i passem pel costat de cingles on hi ha vies d'escalada.



Ruta extreta del llibre Serra de Montsant. Excursions pel parc natural, de Jaume Mas (Ed. Piolet)

Podeu descarregar-vos el track clicant aquí

divendres, 7 de maig de 2010

Pala alta de Sarradé (vall de Boí) amb esquís

Sortida des del pàrquing de la presa de Cavallers (1750m). La primera part va per l'antic camí de la pedrera; en una corba a l'esquerra el deixem i seguim pel camí d'estiu marcat amb fites que, en trobar-se sense neu ,és fàcil de seguir (amb neu, a banda de ser poc agraït amb esquís deu ser de difícil orientació tot i que va força a prop del barranc de Comeslesbienes). Als 1950m ja ens podem calçar els esquís per fer els darrers mts per la part de bosc més frondosa, tot i que ja més tolerable que la 1a part de bosc. A partir d'aquest punt ens separem del camí d'estiu i anem cap a la dreta per apropar-nos a les parets del serrat del Moixó (zona propensa a allaus). 


A partir d'aquest punt (2100m) l'itinerari segueix per una mena de pala/canal força dreta fins a la cota 2400. A partir d'aquí el camí va pel fons de la vall ja molt més suaument fins arribar als estanys de Comalesbienes on superat el segon trobem una paleta una mica més dreta que mena a l'estany Gelat, el qual superarem per la dreta.


Ben aviat ja veiem la pala final. L'opció més "suau" és arribar fins al coll que s'insinua al fons i puja pel dret llom final. 


Des de la cota 2975 fins al cim (2982m) hi ha una cresta d'uns 300 mts de llargada ,amb un parell de pujabaixa, que pot demanar cordino segons les condicions. Nosaltres no en portàvem i no vam passar.


De baixada podem afrontar la pala d'una manera més directa; uns 30 graus amb bona amplada.


Per passar els estanys de Comalesbienes cal remar una mica però ben aviat es reprenen les pales més suaus fins a la cota 2400 on baixem per la dreta palacanal ja purgada... en funció de les pedres que hi sobresurtin serà més o menys difícil d'afrontar.

(L'Aniol baixant sota les parets del serrat del Moixó. Foto: David G.O.)

Podeu disposar del track gps aquí