Traductor

diumenge, 30 de gener de 2011

Vilafranca del Penedès - Est. Sant Vicenç de Calders en btt

Les previsions meteorològiques "ens suggereixen" que aquest cap de setmana no ens acostem al Pirineu (tot i que sospitem que tant el meteocat com meteofrance no van estar gaire fins en les prediccions de mal temps, p. ex.) Així doncs, anem a buscar "l'escalfor" del Mediterrani a la comarca del Baix Penedès; però quan hi arribem coincidim amb una tormenta que segons l'estació automàtica del meteocat ha deixat gairebé 70 litres per m2 (si al Pirineu ha caigut el mateix, tenim mitja temporada assegurada).
Malgrat tot encara podem treure a passejar la btt: prenem el tren a l'estació de Sant Vicenç de Calders i baixem a Vilafranca del Penedès. Des de la capital comencem a remuntar cap al castell d'Olerdola, del qual només en queda alguna pedra escadussera; el més interessant de l'indret són les restes de civilitzacions pretèrites (íbers, romans, ...). 


Bona pista, desnivells moderats i algun corriol de bon fer. A partir d'aquí continuem en ascens fins al Puig de l'Àliga: pista - urbanització - pista. Des del cim baixem per còmodes pistes fins a la casa Balaguer on enllacem amb el GR 92 fins la localitat de Castellet; aquest tram de GR és un corriol tècnicament exigent per la gran irregularitat del terreny (amb tot, és gairebé íntegrament ciclable). 


Des de Castellet arribem fins a Clariana on iniciem el tram més corriolaire de l'itinerari (tant de pujada com de baixada, però tots molt assequibles). Arribem a la carretera una mica tips de corriols de motos de cross i prenem la carretera que, en poc més de 3 kms ens retorna a Calafell, des d'on gairebé sempre paral·lels a la via tornem planejant fins a l'estació de trens de St. Vicenç.


dissabte, 8 de gener de 2011

Vacivèrs amb esquís

Distància: 10 kms.
Desnivell: 800 mts.
Dificultat: fàcil (excepte els darrers 50 mts).


Iniciem el recorregut des de l'aparcament d'Orri de l'estació d'esquí de Baqueira Beret. En primer lloc es creuen les pistes per entrar a la vall del Riu Malo, sempre deixant-lo a la dreta. Anem remuntant per direcció est més del que seria desitjable i apareixem als estanys de Rosari.(als estanys de Vacivèr, els primers, cal tombar al N per una mena de canal de pendent moderat). Aquí, just davant del pic de Rosari (molt pelat al cim), sí que ens orientem al nord per situar-nos a la base del Vacivèrs al qual hi accedim pel llom est, amb un tram final que en el cas de trobar la neu molt dura és millor fer amb grampons i piolet. Nosaltres el trobem al límit i encara arribem a dalt amb esquí als peus. Des del cim baixem per la pala sud (35º), inicialment ple de traces endurides que, amb la neu dura que hi ha, fa que sigui poc agraït. 


Fins arribar a la part de bosc trobem la millor neu de la jornada, a trams mig pols i d'altres dura fàcil d'esquiar. ara ja baixem directes cap als estanys de Vacivèrs (que és la ruta normal). Però a partir del bosc la cosa empitjora exponencialment ja que trobem una barreja de crosta i tracesmilregelades. Fins a l'aparcament "nómes" són 300 mts de desnivell però en semblen 3000, de tan lenta com es fa la progressió. A més a més, de les diferents possibilitats que hi ha per baixar escollim la pitjor de totes, ja que en un determinat punt ens hem posar els esquís a l'esquena per manca de neu; i de fet és la millor part d'aquests 300 mts. 


Quan arribem al cotxe el sol, que s'havia mantingut en un pla discret rere els núvols durant tot el dia, es mostra generós; però ara ja és massa tard perquè no és temps de transformar la neu, tal com confiàvem nosaltres per gaudir del descens.

divendres, 7 de gener de 2011

Roca Alta pels escaligots


Sortida des de Pessonada per corriol marcat per Turisme de Catalunya. En primer lloc passem pel costat de l'ermita Mare de Déu de la Plana. Des d'aquest punt iniciem l'ascens pels anomenats escaligots per un corriol de marcat desnivell i amb dos passos amb una mica de ferrada; tot plegat molt assequible. Quan sortim a la carena la prenem en direcció est. Davant mateix hi ha Sant Corneli (S), al fons el Pirineu (N), a l'oest el Pui de Lleràs, a baix el pantà de Tremp i la boira, i a dalt el volar constant dels voltors. Ja no abandonem la carena fins a la Roca Alta; just abans d'arribar-hi, hi ha una trinxera de la guerra civil. Un cop al cim desfem pel mateix lloc per on hem pujat.


Més informació per visitar la comarca:  Pallars Jussà

diumenge, 2 de gener de 2011

Vessant nord de Sant Mamet a peu


Sortida des del Coll d'Orenga on s'arriba per bona pista des de Sant Maria de Meià. El primer tram d'itinerari fa algun pujabaixa fins passar la zona del castell d'Orenga. Des d'aquest punt i fins a la cota 1200 puja un corriol de marcat desnivell però de fàcil progressió. 

 

El darrer tram és una pista en desús de pendent molt més suau. Un cop al cim tenim el mar de núvols que anàvem a buscar. Per la tornada, desfem camí.


 TRACK GPS

BON ANY 2011!