Traductor

dissabte, 26 de març de 2011

Bony del Muntanyó, Pic de Filià (o Pallassos) i Tuc de Moró amb esquís


 (Direcció al Pic de Filià. Foto: Aniol Vilalta)

Dificultat: S3 BE (modèstia a part) (ME S2 si evitem els descensos més directes dels pics de Muntanyó, Filià i Moró).
Desnivell: 1450 mts pujant i 1800 mts baixant.
Distància: 17 kms.
Durada: 6hs.

Excel·lent travessa d'esquí de muntanya per la Vall de Manyanet i la Vall de Moró amb dos canvis de pells. Per l'orientació de les diferents pales és ideal per a principis de primavera. Demana combinació de cotxes; igualment si les pistes són obertes no ha de ser difícil que algú ens pugi si fem dit al pàrquing de la corba de la Vall de Sant Martí.

Sortida des de l'aparcament de l'estació d'esquí de Boí-Taull (2040 m.) prenem direcció al coll de Raspes Roies, sempre remuntant per pistes. Com que hem iniciat l'excursió d'horeta (7:45) evidentment no hi ha esquiadors, tan sols les màquines trepitjant les pistes. Un cop al coll tombem a la dreta per remuntar els 50 mts de desnivell que ens separen del Bony del Muntanyó (no és necessari arribar-s'hi, però d'aquesta manera el descens cap a Manyanet és més agraït). Són quarts de deu i l'orientació est de la pala fa que ja hagi transformat una mica per descendir còmodament fins gairebé el riu Manyanet (E).

 (Baixant del Bony del Muntanyó. Foto: Aniol Vilalta)

(Al darrere, a l'esquerra, el Bony del Muntanyó)

Per evitar d'enclotar-nos no hi acabem d'arribar i fem un flanqueig en suau ascens (potser hagués estat millor acabar de perdre 75 mts més de desnivell i poder progressar més fàcilment pel fons de la vall).
A la cota 2350 encarem cap al cim per pales de pendents moderats que arriben al cim sense més dificultat (tan sols cal destacar que en aquesta orientació més obaga encara s'observen petites plaques de vent). Passen pocs minuts de les deu i la calor apreta de valent. 

 (Remuntant el llom final cap al Pic de Filià amb el Moró darrere)

(També al llom final "travessat" per un avió. Foto: Aniol Vilalta)

Un cop al cim veiem que comencen a arribar núvols; dubtem si tirar la "directa" cap al Port de Rus per no haver de tornar a posar pells o si seguim amb els plans inicials d'arribar-nos al Moró. Optem per aquesta segona i baixem una mica més directes per buscar bona neu pols que encara conserva l'obaga.
Tot i que podríem baixar una mica més, tirem un flanqueig breu per guanyar una mica de temps; remuntem cap a la passada de Moró per suaus pendents (excepte els 50 m finals d'accés al llom). 

 (darrere la pala S-E del Tuc de Moró)

Un cop al llom acabem de remuntar els darrers 100 mts fins al cim on comença a caure una mica de neu granulada. 

 (Arribant al cim de Moró)

El pitjor del cas és la manca de relleu que dificulta notablement el descens (sort que la neu és negociable). 

 (primer tram del descens de Moró; al fons el Bony de la Rodona)

Baixem directament pel costat oest de lo Castellet de Moró (uns 30-35º) amb trams encara força carregats de bona neu "semipols" (llàstima que no s'hi veu...). 

 (lo Castell de Moró a la dreta)

Acabats els pendents més forts enllacem amb el fons de la vall tot i que sempre anem una mica per la part superior esquerra. Arribats al "tallafocs" és campi qui pugui. Amb ganes trobem la pista de la Vall de Sant Martí que només conserva neu en la primera meitat del descens. En general, al descens del Moró li falta homogeneïtat a la neu.


dissabte, 19 de març de 2011

Intent Bargadèra


 (L'allau de la cara N/N-E del Tuc des Hemmes -o pala de Sarrahèra- i la nostra traça de pujada)

Un altre cap de setmana on cal afinar amb l'elecció de l'itinerari (molts 4s als comunicats fins dijous). Pressumptament la neu "bona" és al vessant atlàntic, resultat de les nevades de nord que han millorat la qualitat de la neu que ens va venir de sud a principis de setmana. La cota de neu, segons les fonts, varia entre els 1400-1500 i els 1700. Això vol dir que hi deu haver llocs dels primers i d'altres dels segons. Esperem que la nostra elecció, el Bargadèra des de la boca N del túnel de Vielha, sigui dels primers.
El que hauria de ser motiu d'alegria, podem entrar amb el cotxe un km des la planta incineradora, ens fa sospitar que la cota de neu pot ser més amunt del que desitjaríem. Anem fent via amb els esquís a l'esquena per la pista i poc després de deixar-la, quan tombem a S, ens podem calçar els esquís (però no hi ha gruix suficient per la baixada). La neu "de debò" comença a l'alçada de la cabana (1600 aprox.) pero la qualitat és més que mediocre (badada: no vam mirar la iso). Ja a primera hora és humida i pesada com a conseqüència de l'escàs regel nocturn.  
Quan passem per sota les parets N/N-E del Tuc des Hemms (o pala de Sarrahèra) hem de superar les restes d'una allau  Ascendim amb neu molt fonda i molt humida.

(Superant l'allau de l'Hemmes)
 
A l'estretament que hi ha a 2000 mts observem que les parets del Poi d'Estanho no han purgat del tot. Fem un test i veiem que hi ha capes on entren sense dificultat "els quatre dits". A més, el sol que no s'havia mostrat en tot el dia va apareixent. Sembla que la muntanya amb aquesta primera caloreta es "vol treure més roba" i va llençant "boletes". 
La decisió és clara: cap a baix. D'aquesta part, la del descens, millor no dir-ne res. Tan sols a la part baixa podem gaudir una mica de la neu primavera (però res, 4 girs comptats), fet que ens confirma que hem escollit molt malament, i que probablement una cara S, amb un itinerari segur i amb cota més alta hauria resultat més divertida.

(Arribant a la cabana de Baish)

diumenge, 6 de març de 2011

Tuc d'Aubàs i Tuc deth Plan dera Serra

Distància: 12,5 kms.
Desnivell: 1100 mts.
Dificultat: ME S3 (tirant a S2)

Pugem des de Bossost cap eth Portilhon i deixem el cotxe al coll perquè a l'entrada de la pista hi ha neu i no s'hi pot aparcar. Sortim del coll amb esquís a l'esquena durant 250 mts, fins a la pista que prenem a la dreta i on ens calcem els esquís. Anem seguint la pista però en algunes ocasions podem fer drecera pel mig del bosc que, en general, es fa bastant bé; amb tot, té algun rastre evident de les darreres ventades que van tombar un munt d'arbres.

(Restes de les ventades)

Superada la part de pista ens encarem a l'evident Còth de Baretja i d'aquí ens orientem per ascendir en primer lloc a l'Aubàs, pensant que l'orientació més NO de la pala encara conservarà bona neu pols. La pujada, però, la fem per la part més orientada al sud i ja veiem que el dia anterior va transformar força perquè hi trobem una lleugera crosta del regel nocturn (també trobem una part amb "cristalls").


(Al cim, amb vistes cap al vessant N de les Maladetes)

Per baixar anem a buscar la part més obaga de la pala amb la intenció de trobar menys crosta i més pols... inicialment no ho aconseguim i cal negociar els girs amb la feble crosta de la neu; però a la part ombrívola som obsequiats amb una molt bona neu pols fins a la cabana deth Cap deth Bosc (com més a l'obaga, la pala agafa més pendent -30/35º-; nosaltres no ens hi vam posar perquè estava força carregada de neu molt solta).
Arribats a la cabana tornem a posar pells i passem altra volta pel Còth de Baretja per ascendir al Tuc du Plan dera Serra, amb la neu ja força transformada.

(Remuntant cap al 2n cim amb la pala de l'Aubàs darrere)

L'ascens de la pala el fem per la part de més a la dreta per evitar els pendents més marcats de la zona central. La calor apreta i dubtem si trobarem la neu molt pesada a l'hora de baixar.

(Al cim de Tuc du Plan dera Serra)

Un cop al cim ens movem amb certa celeritat per evitar que se'ns faci més tard i la neu transformi més. Iniciat el descens ens trobem una boníssima neu primavera fins al coll, des d'on encara rapinyem algun tram més de neu pols fins a la cabana. 
L'ordre d'ascens suggerit per l'Aniol ha estat tot un èxit per les condicions d'aquest cap de setmana (en èpoques de primavera potser és millor fer-ho a l'inrevés)

(Baixant la pala de du Plan dera Serra)


Des de la cabana comencem a baixar per la pista però a mig camí encara trobem al bosc una llengua de neu pols de prou amplada que permet estalviar-nos algun tramet de pista (d'altra banda cal dir que si no trobem la neu molt pesada aquests 300 mts de desnivell de pista demana poques remades).

(Un dels pocs trams de bosc esquiable)

dissabte, 5 de març de 2011

Tuc deth Plan der Òme i Cap d'Estanhs

Distància: 13,8 kms
Desnivell: 1050 mts
Dificultat: fàcil (S2, S1)

El risc d'allaus disparadíssim d'aquest cap de setmana ens obliga a planificar amb molt de compte. El destí, a priori, és la neu pols de la Vall d'Aran. Els membres de l'equip de predicció d'allaus del Conselh Generau d'Aran són molt clars: cal extremar les precaucions perquè es donen unes condicions nivològiques de difícil predicció, les quals no estem acostumats a gestionar. També consultem les zones "calentes" a l'IGC per veure quins vessants poden ser més segurs; però és dificil trobar-los en un país que té més del 50% del territori valorat com a potencialment allavós.
Més al nord-oest, però, concretament al Luishonès, Meteofrance dòna risc 3 des de dijous, ja que allí els efectes del vent han estat molt menors. Amb tot és 3, i al "costat" del 4, fa que ens decantem per uns bons bonys de vaca, a més buscant l'orientació més segura (a parer del comunicat): l'oest. Una piulada recent a Cegesquí ens ofereix allò que busquem: l'itinerari segur del Tuc deth Plan der Òme i el Cap d'Estanhs.
Entrem a Occitània creuant el port deth Porthillon des de Bossost; baixem a Banhèras de Lusihon i ens encarem al nord per pujar fins a Artiga (1225 mts). Deixem el cotxe en un aparcament gairebé a l'entrada del poble i des d'allí mateix encarem cap al llom del serrat de Crépés (E), tímidament nevat però suficient per calçar-nos els esquís a 5 minuts del cotxe.

(Pujant pel serrat de Créspés amb Banhèras a baix)

Acabat el llom ens orientem al nord per iniciar la part més pesada de la ruta: 300 mts de desnivell en 3 kms interminables, és a dir, al 10% que en btt et fa bufar però amb esquís resulten desesperants, a part de demolidors per als peus.

(Flanquejant pel vessant N del Cap d'Estanhs, al fons el llom i el cim der Òme. "Única" zona de risc per allaus)


(Bones vistes del Pirineu arribant al cim)

Un cop al cim desfem el suau llom fins al Còth de Vacanera per una neu força irregular. Arribats al coll tornem a posar pells i remuntem els 100 mts de desnivell que hi ha fins al 2n cim, el Cap d'Estanhs. 

(Un gos del poble que s'ha pres el dia lliure per fer una excursioneta; al fons el llom der Òmer)


(Cara N de les Maladetes i zones limítrofes)

Els descens combina trams de suaus pendents (en general amb una neu irregular però tolerablement esquiable), amb d'altres de breus on la manca de desnivell obliga a remar una mica. A mesura que anem descendint va millorant la qualitat, sobretot en aquelles zones més obagues. Les darreres nevades ens permeten arribar amb els esquís als peus fins al poble, gràcies a la zona de pastures per on baixem ja que el gruix de neu no és suficient per evitar que toquem a terra.

(Arribant a Artiga)