La Serra de Costuix en BTT

 

Distància: 21,5 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta.

Durada total: 4h.

Punt de sortida: Esterri de Cardós.

 

Cartutx de metxa curta per voltar tota la banda oest de la Serra de Costuix ja piulat en aquest bloc, però que, com sempre, regala unes bones fotos. 

La pujada, per la banda obaga amb rampes suaus i moderades en els primers 800 m+ i molt més exigents en els darrers 350 m+. Breu tram carener ondulant, amb bones vistes cap a la Pica d'Estats i el Monteixo abans d'agafar el descens final que segueix el GR, amb una entrada força pedregosa, però que ràpidament millora i es manté en aquesta bona tònica fins al final.   

 

I la jornada en imatges:

 

 

Serrat de la Llebre (Busa) des de la Vall d'Ora

 

 

Distància: 15,5 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: la Valldora.

TRAÇA GPS (es pot fer en els dos sentits; aquí està explicat en el sentit contrari del que està penjat) 

 

Bonica excursió per una banda de Busa poc freqüentada; compte perquè bona part del recorregut mira a sud i ara probablement no és el millor moment per posar-s'hi. Se surt des de l'aparcament davant del monument de Guifré el Pelós de la Valldora i aviat s'agafa un bonic camí vora el riu Aiguadora que en 3 km de suau pujada ens duu fins a Sant Pere de Graudescales, sorprenent església romànica del s. XII. Des d'aquí prenem un sender molt més costerut que ens duu fins a la fageda de Busa, en un tram ondulant fins que s'encara la pujada breu però pendent de la Collada de la Casa de la Vila. Aquí ens queden uns pocs metres cap a llevant per assolir el Serrat de la Llebre (relativament a prop, cap a ponent, tenim el punt més alt de la serra de Busa, el Cogul -1526 m-). Ara seguim cap a l'est, ja en baixada, pel fil carener dels Cingles de Busa. Breu tram de pista per empalmar amb el Camí de Bast de Busa a la Valldora, en un tram espectacular perquè recorre una feixa que la vegetació no deixa percebre del tot. Un altre breu tram de pista vora els Orriols i camí final enmig d'una generosa roureda fins a tornar a Valldora passant per la Masia el Pujol (compte si aneu amb gossos; tot i que el PR i les indicacions fan passar per l'aparcament de la casa, és millor que eviteu aquest pas perquè hi ha altre gossos i tindreu sarau; es pot evitar seguint la pista a la dreta -es fa marrada-).

I la ruta en imatges:

 

 

 

Tossa Pelada i Cap del Verd en BTT

 

 

Un parell cartutxos de BTT amb bons senders caravall pel Prepirineu alturgellenc, al límit amb el Solsonès, un per pujar a la Tossa Pelada des del Coll de Buc i l'altre per ascendir al Cap del Verd des de Tuixent. 

En el primer cas, el de la Tossa Pelada, cal dir que per accedir al punt de sortida cal fer uns 200-300 m de pista forestal força pendent que normalment està en bon estat i es deixa fer bé; acaba la pujada, hi ha un bosquet per aparcar còmodament. Des d'aquí cal sortir per un antic camí herbós que ens duu a la carretera de l'estació de Tuixent (just en el moment d'empalmar-hi cal caminar un minut). 250 m+ d'asfalt fins al Refugi de l'Arp (panoràmiques espectaculars) i ja prenem la pista que ens duu cap al Prat Llong, un raconet preciós a la falda de l''obaga de la Tossa Pelada amb una vista in crescendo del Pedraforca. Des d'aquí seguim per bona pista fins a la part alta de la zona de l'Estivella on la bona pista s'acaba i ens regala 100 m+ finals per roderes força exigents. 

 

 

 

Un cop al cim comencem a baixar pel sender del circuït de raquetes, al principi obert i pedregós i al final més boscós i net, però sempre assequible i divertit (pintura blava). Breu remuntada i continuem descendint per un circuït de raquetes (marques blaves i grogues) fins, un altre cop, al Refugi de l'Arp. 

 

 

Des del refugi seguim per un bonic corriol fins enllaçar amb un pista que prenem a la dreta i en breu remuntada ens torna a l'inici. 

 

 

 

En total 21 km i una mica més de 900 m+ amb una dificultat tècnica moderada. TRAÇA GPS.

 

El segon cartutx serveix per ascendir al Cap del Verd. Ruta piramidal gairebé total: pujada (1100+) i baixada. L'ascens, còmode fins al Coll de la Mola (1820 m) i dureta pel terreny irregular fins al cim (2281 m), especialment els darrers 50 m.

 

 

La baixada comença per un PR fins a toca del Coll dels Belitres (2150 m) i des d'aquí toca perdre 400 m- per terreny herbós, sense sender definit, i per terreny ondulant, és a dir, amb 3-4 pujadetes força cruels però enmig d'una carena amb unes vistes privilegiades del Pedraforca i de la sud del Cadí. Un altre cop al Coll de la Mola agafem el GR que baixa divertidament fins a la cota 1400 on desfem una mica per la pista d'ascens, abans de prendre el camí de les plantes medicinals. En total 27 km i 1150 m+ amb un dificultat moderada.

 

Un altre cop al Coll de la Mola agafem el GR que baixa divertidament fins a la cota 1400 on desfem una mica per la pista d'ascens, abans de prendre el camí de les plantes medicinals. 

 

  En total 27 km i 1150 m+ amb un dificultat moderada. TRAÇA GPS.

Sant Quiri des de la Plana de Mont-Ros

 

Distància: 17 km.

Desnivell: 950 m. 

Dificultat tècnica: baixa.

Punt de sortida: la Plana de Mont-Ros.

Durada total: 5h.

TRAÇA GPS 

Des de la Plana de Mont-Ros (890 m) remuntem cap a Beranui per un preciós sender d'un verd gairebé encegador. Aquest tendència continua passat el citat poble i fins a la cota 1500 on el recorregut s'obre de vegetació la qual cosa permet progressar amb unes amplíssimes vistes que van des d'Aigüestortes fins a les orelles del Pedraforca. Aviat ens posem a la carena que ens duu més ràpid del que sembla fins a Sant Quiri (1829 m).

Desfem uns metres i baixem per un sender a la Serra de Rascars, amb algun breu tram força pendent i, en general, amb una herba alta fruit de les pluges d'aquesta primavera; res que amenaci la progressió còmoda. Cap a la cota 1500 ens tornem a posar al bosc en un altre tram, passant per Pobellà i fins al punt d'inici, on les tonalitats maragdes dels boscos caducifolis monopolitzen el paisatge. 

I la jornada en imatges:

 

Cap del Port des d'Incles

 

Distància: 11 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME S2, S3.

Durada total: 3.30 h

Punt de sortida: Pont de Baladosa (Vall d'Incles).

Dia: dissabte 12 d'abril.

 

S'arriba al final de la pista asfaltada sense problema. Des del pont (1850 m) cal caminar tot el camí de l'inici, per manca de neu, durant un 1 km. Un cop entrem al bosc ja podem calçar i de seguida veiem que el regel nocturn a estat pràcticament nul; per sort la neu podrida no deu tenir un gruix superior als 5-10 cm i tirem amunt, en principi amb la idea d'anar cap a la Cabaneta, però un cop al Pla del Refugi de Siscaró intentem buscar algun destí més ràpid i ens decantem al Cap del Port que és una mica més baix. Així tirem cap al Pas de les Vaques per unes pales plenes de traces de motos de neu que a la baixada ens faran la guitza per les irregularitats. Des del pas, flanquegem la costa del Port Dret (compte si hi ha neu molt dura) i assolim una primera cota que ens obliga a perdre uns pocs metres i ja ens situa a la pala sud del Cap del Port (justeta, però viable). Tenim neu per arribar fins al cim (2752 m), llevat d'uns pocs metres passada la primera cota. 

 

 

De baixada, trobem la neu força irregular i bonyeguda, a banda de les traces de motos, però a dalt poc podrida, a diferència de les cotes baixes on ja cal anar vius, perquè està molt transformada i pels ponts de neu que ja fan pinta de no aguantar gaire.

 

 

Neus al Segre nord

Puigmal

 

Pedalada per la banda est de les Valls d'Aguilar que, a part de permetre'ns gaudir dels seus corriols, també ens ofereix una imatge superba del Pirineu, amb una blancor que feia anys que no es veia. A veure si no ve cap calorada i podem gaudir de bona neu primavera aquest final de temporada...

 

Pic de l'Orri

Puigmal i Tosa d'Alp

Canals del Cadí

Salòria

Pedró dels Quatre Batlles

Més Salòria

 

Imatges de la ruta 15

Reprenem el xup-xup del llibre que acabem de publicar: "Excursions pel Prepirineu del Segre". En aquest post publiquem unes quantes imatges de la ruta 15, la que serveix per pujar al Cogulló de Turp pels bonics boscos de l'obaga.

Tossa Plana de Lles i Coma d'Or (EdM)

 

Tossa Plana de Lles:

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME, S2.

Punt de sortida: Cap de Rec.

Durada total: 4 h.

 

Des de l'estació de nòrdic (6,30 forfet -federat-) sortim pel mig del bosc carregadíssim de neu (tan que alguna branca no pot aguantar tant pes i es trenca) fins a sortir del llom del Pla de Someres. Des d'aquí cal seguir l'ampla pala que en suaus voltes maria; el qui va obrir traça es va guanyar el dinar, perquè a cotes altes hi devia haver entre 40 i 50 cm de neu nova. Cim i avall que el dia es va tapant; la baixada, tolerable, però massa neu per tant poc pendent i hi ha moments que costa fer córrer els esquís, i això que la neu ja és prou bona, pols seca, tot i que en algun punt ja es començava a encrostar (malgrat les baixíssimes temperatures).

 

 

Pic Coma d'Or:

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1050 m.

Dificultat tècnica: ME, S2.

Punt de sortida: Coll de Puimorens.

Durada total: 4 h.

 

Sortim per la banda solana (la de la pista) perquè fa un fred notable; 3 km de pista i comencem a remuntar més decididament fins al coll. El dia aguanta més del que deien les previsions i tirem cap al Coma d'Or, amb el baixapuja de després del coll. Arribem al cim i el dia es tapa més; iniciem ràpidament el descens amb poc relleu, però amb una neu boníssima que permet descendir sense penúries. Poc després de començar a baixar, el dia torna a obrir-se i encara podem gaudir més de la neu pols seca de la banda obaga (a la solana hi ha punts que començava a encrostar-se). Els 3 darrers km també els fem per l'obaga amb punts també encrostats, però seguint la traça els esquís corrien bé i permet arribar a l'aparcament sense remar gaire.