Una mica de Pedals del Vent (I)

PRIMERA ETAPA 

Distància: 37,5 km

Desnivell positiu: 1800 m

Desnivell negatiu: 1600 m

Dificultat tècnica: alta

Ciclabilitat: 98%

Durada total: 8h

Punt de sortida: Bellver de Cerdanya

Punt d'arribada: Gresolet

Volta BTTsenderista per la frontera del Cadí i el Moixeró seguint en bastants punts la traça de la Cavalls del Vent, això sí en sentit invers.

Des de Bellver de Cerdanya remuntem còmodament per la pista de la Vall del Riu Ingla (GR 107) fins assolir el refugi dels Cortals de l'Ingla. A partir d'aquest punt, i fins al Coll de Pendís, l'exigència augmenta sense arribar a ofegar.

Un cop al Coll de Pendís abandonem el GR 107 per seguir pel GR 150, tot i que només ho farem fins al Coll de Vimboca, en un tram ja per sender que es deixa fer gairebé tot damunt la bici, això sí, no sense haver de fer equilibris diversos.

A partir de Vimboca la ciclabilitat decreix totalment i ens toca arrossegar la bici durant 80 m- (750 m de distància) fins una mica abans de la Collada de Galigan; tan sols la bellesa de l'indret alleugereix la tasca ja que el sender, sense ser incòmode tampoc és agradable per carretejar la BTT.

Des de la citada collada, ja sobre la bici, fem un baixa i puja per sortejar la paret est del Cap de la Boixassa, un altre raconet d'allò més acollidor, i més si tenim en compte que gairebé tot es deixa fer pedalant (tan sols un parell de passos ens obliguen a posar peu a terra).

Quan sortim a terreny més obert, és a dir, deixem enrere el Cap de la Boixassa, comença el principal atractiu del dia: el corriol PRC-125 que baixa fins a Cal Cerdanyola. En total 750 m- de fantàstic corriol amb dues parts molt diferenciades; la primera (300 m-) transita per una solana, i com a bona solana prepirinenca, força pedregosa però de molt bon fer, excepte 200 m de distància molt molt exigents -però no impossibles- una mica abans d'arribar a la pista.

Quan empalmem amb la pista del Cap de la Pelosa, l'abandonem ràpidament per continuar pel PR (segona part: 450 m-) ara mig planejant mig pujant molt suau fins a superar el Cap de la Baga, on iniciem el descens definitiu fins al Bastareny en un tram molt més obac i, per tant, molt més net i ple d'una vegetació ufanosa gràcies a les pluges dels darrers mesos.

Arribem al fons de la vall havent xalat de valent però aviat tocarà remuntar novament; així des del Pont de Sant Joan pugem els seients i reprenem l'ascens (un parell de km per asfalt) direcció als colls de la Bena i, a continuació, de la Bauma. La remuntada, en general, és de bon fer però té algunes rampetes que demanen el 36 i algun cop de ronyó.

Però sabem que és el darrer ascens del dia i això fa que assolim el Coll de la Bauma amb certa alegria; ara només ens queda descendir els darrers 300 m- fins al Refugi del Gresolet (on anem a dormir). Podríem descendir per la pista, però havent-hi corriol... doncs això, perdem els 300 m- pel sender de la Cavalls del Vent (per tant, molt de compte de no fer-hi el cafre perquè de ben segur que ens hi trobarem algú -nosaltres, durant tota la ruta, ens en vam trobar moltíssims... efecte Kilian?- molt probablement corrent, i no cal dir que els que van a peu tenen tota la preferència). Aquest, és un sender preciós, que talla la pista en tres ocasions, ple d'arbres caducifolis (per tant, fulles al terra que amaguen objectes diversos) i per on transiten amb un esperit diferent al nostre les vaques que pasturen per la zona... conclusió, sense ser un sender difícil és un descens que demana atenció; tan sols, en el sector intermig -quan toca al barranc-, hi ha uns 200 m de distància que no es poden fer damunt la bici.

La travessa a l'Alt Pirineu, portada a Vèrtex

Una foto Pass@muntanyes arribant a Tornafort (Parc Natural de l'Alt Pirineu, Pallars Sobirà) és portada del número 248 de la revista Vèrtex. Aquesta instantània il·lustra la magnífica travessa lineal en BTT del Parc Natural de l'Alt Pirineu, des de Beret fins a Sort; un recorregut de 4 dies que permetrà conèixer totes les parts del Parc, amb l'esperit més autènticament Pass@muntanyes, és a dir, molta bicicleta de MUNTANYA.

(pujant al Calbo)

(arribant a lo Calbo)

(baixant lo Calbo)

(arribant a Estaon)

(Esterri de Cardós) 

 (superat el Pla de Negua)

 (arribant al Coll de Tudela)

(2 imatges del descens cap a Àreu)

(direcció a les Bordes de Setúria)

(El Pic de l'Orri al fons)

(desfent des del cim de Port Ainé)

 (arribant a Sort, final de la travessa)

Tastets del Jussà

Ara que s'acosta la publicació de "Pallars Jussà. 17 excursions en BTT" estem acabant d'enregistrar vídeos de les rutes del llibre. Aquest dissabte vam fer una fantàstic triplet (nosaltres en diem la trilogia màgica del Jussà sud) amb gairebé 2000m- de descensos per diferents corriols de la zona, un luxe poc habitual (inèdit??) a les nostres contrades, i més si tenim en compte que es concentren en escassos 35 km de travessa. I tot plegat enmig d'un fantàstic ambient de barreja d'hivern que sembla que no vol acabar amb una primavera que sembla que aquest any no ens vol acompanyar gaire, tot i que les seves empremtes són arreu.

Unes fotos i un video de la jornada (i del que podreu trobar al llibre):

Senders que no volen (no han de) perdre la traça

Distància: 14.5 km
Desnivell: 1050m
Dificultat: fàcil
Durada: 4.30h
Punt de sortida: càmping Riberies de Llavorsí.

Aquest itinerari, molt ric en matisos i farcit de molta història i d'històries, té el seu punt de partida des del mateix càmping municipal de Llavorsí.

A prop de l'entrada del càmping, trobareu un plafó descriptiu d'aquesta ruta i algunes indicacions i fitxa tècnica del trajecte. Atenció però, perquè hi ha hagut una modificació respecte al traçat inicial i aquesta correcció no ha estat subsanada en alguna de les senyalitzacions que trobareu in situ. A més, per acabar-ho d'adobar i provocar més confusió als excursiones, quan fem ús del mapa 1:50000 trobem que hi ha un error en la localització de Cal Monjo, un punt de referència molt important de la ruta i que al plànol està mal ubicat. Bé, per tot plegat, tenim una arrancada una mica tortuosa però que redreçarem tan bon punt parlem amb el propietari de Cal Colomina.

Sortim inicialment per un sender que remunta suaument, entre bosc, a recer de les parets de pedra seca, molt exteses en aquestes contrades. Aquest corriol enllaça amb una pista, i davant mateix hi ha un indicador que ens avisa de seguir-lo si volem arribar al Castell de Gilareny. Compte, també ens indica l'ermita de Biuse però en aquest cas és erroni (i ho comprovarem en les posteriors indicacions on la retolació de l'ermita ha estat esborrada).

Nosaltres hem de seguir per la pista fins arribar a Cal Colomina (vigileu amb el mapa d'Alpina perquè en aquest punt indica Cal Monjo!!!). Passem per davant del mas i ens orientem a l'est; la pista mor en aquesta alçada i, a partir d'aquí, remuntem per sender. Ara sí, seguirem marques grogues i, com a punt de referència, ens dirigim cap a una de les torres elèctriques. El sender, molt ben definit, puja entre bosc. Segons ens expliquen a Cal Colomina és un camí que antigament es feia servir per baixar la llet de les vaques que pasturaven a la zona de Cal Monjo; a més, de l'ús arran de la comercialització de la fusta, és clar. Ens explica que després de la guerra, la gent de la zona va arrasar amb tots els pins de la muntanya; només van respectar les alzines perquè els servia d'alimentació pel bestiar.
Aquestes explicacions ens ajuden a entendre l'amplada del camí i el bon treball que hi ha invertit (i ara, s'hi estigués net, seria un corriol per baixar amb la bici de somni; a veure si alguna Brigada del Parc es marca un detall ;)

El sender remunta decidament (700 m+) per un bosc preciós fins a Cal Monjo. Abans d'arribar-hi, però, trobem una espai atrinxerat de la Guerra Civil, zona republicana, segons ens expliquen els de cal Colomina. Posteriorment, encara hem d'ascendir una mica més fins a les Poselles (o Esposelles?) punt en el qual comencem a descendir per endinsar-nos a l'Obaga de la Vinenta. Cal estar atent perquè el camí més marcat continua cap al coll de Serelles. Nosaltres anem a buscar un corriol que creua el barranc i que connecta amb una pista forestal que flanqueja el vessant oest del Pic d'Urdosa. Anem descendint suaument fins empalmar amb la pista més usada que puja al Coll de Baladredo. Però nosaltres continuem amb la mateixa tendència i baixem ràpidament fins a les Bordes de Biuse.

Poc després de les bordes abandonem la pista i prenem un espectacular corriol, amb marques grogues, i amb un pati notable; per Cal Colomina vam saber que aquest sender el van obrir per al manteniment de les línies elèctriques que creuen la zona (únic 'però' de la ruta). Actualment, com que la revisió es fa amb helicòpter, ha quedat en força desús, tot i que és molt evident i de còmode caminar.

És un racó sorprenent, gairebé màgic si ens fixem on i com creix aquesta extensa arbreda.
Sota un terreny tan pedregós, pissarrós, com aconsegueixen aixecar-se aquests boscos de pi roig?

Acabat aquest tram tornem a ser a Cal Colomina on retornem, després del canvi d'impressions del mestre de la casa i fer-li 4 festes al simpàtic gos, per la pista fins gairebé a Llavorsí; els darrers metres els desfem pel mateix corriol de l'inici, situat en una agradable obaga que posa la cirereta a una altra fantàstica ruta pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, un 'raconet' que no ens deixa mai de sorprendre agradablement.

TRAÇA GPS

___________________________________________________

I a la tarda una fantàstica visita a la Central Hidroelèctrica de Tavascan, una obra d'enginyeria gairebé única a Europa amb més de 70 km de túnels dins la muntanya de Guerossos i un salt d'aigua vertical d'1 km de llargada. Una central subterrània construïda dins les entranyes de la muntanya i amb una alçada equivalent a la Sagrada Família. Una visita 100% recomanable per l'espectacularitat de les obres i per les interessants explicacions del guia.