Al Montarenyo des de Boldís Sobirà

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1100 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: Boldís Sobirà.

TRAÇA GPS

Preciosa excursió per la part est de la Vall de Cardós, amb uns senders sorprenentment marcats, tot i que, com no pot ser d'una altra manera al Pallars, amb d'altres zones amb inexistència de camins marcats, però sempre de fàcil progressió i orientació. La pujada és força progressiva i tan sols la sortida al pla previ al cim té uns 100 m+ amb pendents moderats. Ja abans del cim, les vistes són amplíssimes: Salòria, Aigüestortes, Pica d'Estats, Monteixo i un llarguíssim etcètera que fan d'aquest cim un dels millors miradors del Pirineu. La baixada la fem una mica més a l'oest en un tram sense sender, però de còmode i plaent avenç (més que en la pujada), malgrat que al final acabem empalmant amb la pujada per tresca un tram de 100 m- menys agradables en una zona d'escobes cremades. 

En resum, una ruta més que recomanable.

Estany de Montarenyo

Pala d'accés al pla final.

Isards al pla previ al cim

Arribant al cim.

Mirant a la Pica

Mirant a Aigüestortes

Baixant, a punt de retrobar la ruta de pujada. Davant es veu el coll per on hem pujat.

Bordes de Folguero, a tocar de Boldís Sobirà

 

A peu al Puigmal de Llo des de Llo

 

Distància: 21 km.

Desnivell: 1450 m.

Dificultat: baixa.

Durada total: 6h.

Punt de sortida: Llo (als Banys).

Sortim des dels Banys de Llo i ràpidament prenem un sender que puja salvatgement: en 2 km remuntem 600 m, això sí, com a mínim el ferm està bé.

 

Al Pla de la Creu el pendent canvia radicalment i ara guanyem metres d'una forma molt suau en un entorn molt bonic i agradable. No és ben bé fins haver passat al Coll de Segalera (2050 m) que el terreny es torna a redreçar, però no passa de moderat i, a més, ara ho fa per terreny obert amb molt bones vistes.

 

 

Més endavant trobem marques d'un circuït de trail i les seguim en direcció est fent tota la carena fins al cim del Puigmal de Llo. Els darrers 200 m+ sí que tornen a guanyar metres de valent, però res exagerat.

 

 

 

Des del cim desfem fins al Coll de Segalera i prenem un bonic corriol que baixa cap al Viver d'Estagell, d'aquesta manera ens estalviem descendir tan fort pel sender del principi de la ruta. L'únic inconvenient de baixar pels vivers és que al final ens tocarà perdre uns 300 m per una pista (5 km); l'únic consol és que passarem per les Gorges del Segre, que cara avall, malgrat la pista, són força impressionants.

TRAÇA GPS

La corona dels cingles de Vallcebre

  

 

Distància: 28 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat: mitjana-alta.

Durada total: 4h.

Punt de sortida: Càmping El Berguedà.

Els primers quilòmetres, fins al Coll de Pradell, són tots per asfalt, però amb dues parts molt diferenciades. Fins a Vallcebre transitem per carreteres bastant transitades (si més no en cap de setmana), però passat aquest poble comencem a remuntar per una pista asfaltada amb rampes molt dures fins al citat coll. D'aquí prenem un bonic sender obac molt assequible, tan sols esquitxat per un parell de passos més tècnics i un remuntada d'uns 50m+ a peu abans de començar. Després tornem a pujar per asfalt, també amb percentatges exigents, malgrat que no arriba a l'anterior. L'abandonem i ens posem en una altre corriol obac, inicialment es deixa pedalar en ascens, a continuació tenim 2'' de caminar abans no comencem "la baixada"; i la posem entre cometes perquè tenim la sensació de baixar molt poc i batallar molt amb la nombrosa pedra enganxada a terra, on cal anar buscant sempre la millor traçar per no haver de posar peu a terra. A continuació ja ens posem als senders que va contornejant per la part alta dels cingles (Cingles de Vallcebre 1, 2 i 3); dels tres sectors que hi ha, el primer i el tercer, molt bé, però el del mig no val gens la pena. A la sortida final a la carretera ens toca caminar 2''.

I la jornada en imatges:

De camins vells per les Valls d'Aguilar: Espaén - Solans - Castellans

 

Distància: 20 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Punt de sortida: Espaén.

Durada total: 5.30 h.

TRAÇA GPS

Ja fa temps que a les Valls d'Aguilar s'estan recuperant els antics camins que unien els diferents pobles en una lloable tasca amb uns resultats molt interessants. 

Un dia que baixàvem de Castellàs de fer-hi ruta, vam veure que a la vora de la carretera estaven preparant senyalització nova d'un antic camí que es veia treballat per ser recuperat... i cap allí que anem, per saber el pa s'hi dona: sorpresa majúscula en el tram entre Espaén i Solans ja que l'antic camí, ara sender, està posat en un lloc inversemblant i abrupte, però amb un traça còmoda i plaent en tot moment.

Així doncs, sortim d'Espaén, fem un breu tram de pista, creuem la carretera de Castellàs/Junyent i de seguida ens posem a l'antic camí que anava cap al Port del Cantó; tal com hem dit, una preciositat, sempre de pendents suaus, amb alguna ondulació, i buscant la petja fàcil. 

 

 

Així arribem a Solans i fent algun estrany perquè no sabem si acabem d'encertar la traça (vam travessar una tanca metàl·lica; probablement més amunt -o més avall- hi ha el pas més legal) canviem de vessant i passats uns pocs metres més confusos, de seguida el corriol es fa més evident, tant que es veu clarament que és un camí ara en procés d'encorriolament. 

 

Arribem al Serrat de Santa Eugina i descendim còmodament per pista fins a Castellàs. Aquí tornem a remuntar pel Camí Vell de les Valls d'Aguilar, en un tram especialment bonic. Aquesta pujada ens permet sortir al Serrat de Pratnavall. 

 

 

En principi només ens queda continuar pel Camí Vell, però ens vam despistar un moment i el vam abandonar transitòriament, fins que vam encarar la baixada final, on perdem metres de manera més laboriosa ja que sembla que les parets de pedra seca que marcaven el camí han caigut i poblen el sender, fent-lo no incòmode, però sí concentrant els passatges menys agradables de tota aquesta fantàstica volta.

 

Pedalant les obagues de Tuixent i l'Arp

Distància: 27 km.

Desnivell: 1250 m.

Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.

Punt de sortida: Tuixent.

Durada total: 4.30 h.

TRAÇA GPS

Bonica sortida per l'obaga que hi ha entre el Pedró dels Quatre Batlles i Tuixent, és a dir, la zona del Refugi de l'Arp. 

Des de Tuixent remuntem per una pista fins al Coll de Port sempre per pendents suaus amb algun breu empit al final. Des d'aquí i fins al Refugi de l'Arp és tot asfalt i percentatges poc significatius. Des del refugi fins al Prat Llong retrobem les pistes i al final un tram de roderes herboses. 

 

 

Des de la cota màxima (2170 m), amb el Pedraforca a llevant, iniciem la divertida baixada (-250 m) per dins el bosc seguint les marques blaves i grogues del circuït de raquetes fins a arribar novament al refugi. 

 

Aquí prenem un altre corriol (300m-) molt divertit, amb un parell de passos més exigents, que ens duu fins a la carretera de Tuixent al Coll de Port. 

 

La remuntem (100m+) fins al coll on empalmem amb el GR que perd metres creuant la pista que hem ascendit al principi de la ruta; aquest corriol (450 m-) fa un temps estava molt bé, però aquesta vegada el vam trobar molt pedregós en 3-4 seccions, sobretot de la meitat inferior.